Ja amb el títol de lliga a la butxaca des de feia dues setmanes, la derrota d’aquest diumenge al Ciutat de València va posar fi a la ratxa d’imbatibilitat del Barça, que no ha pogut fer realitat el repte d’acabar tot un campionat sencer sense perdre ni un partit. El que ha aconseguit, però, el conjunt blaugrana al llarg d’aquesta lliga, i que va començar a forjar en la recta final de l’anterior, ja és històric i té un mèrit majúscul, per la dificultat que comporta. Quaranta-tres jornades consecutives sense perdre ha estat el Barça, o el que és el mateix, més de 13 mesos; 400 dies per ser exactes. Els que han passat des d’aquella derrota a La Rosaleda el 8 d’abril del 2017, fins la de diumenge contra el Llevant. Xifres que han servit pel polvoritzar, entre altres coses, el rècord de la Real Sociedad, que feia gairebé quaranta anys que durava, de 38 partits de lliga seguits sense perdre. Els donostiarres ho van aconseguir entre les temporades 1978/79 i 1979/80, i curiosament no els va valer per guanyar la lliga. Ara el Barça, que sí que ha traduït aquesta ratxa en un títol, ha establert a més una nova marca, que tot fa preveure, i més veient l’alt nivell competitiu de la lliga espanyola, la millor del món, que trigarà anys a poder-se igualar. Un cop més, el Barça dominador de l’última dècada i comandat per Leo Messi, reescriu la història.

Encara amb Luis Enrique com a tècnic, en els seus últims mesos a la banqueta del Camp Nou, el Barça va posar els fonaments d’aquesta ratxa, guanyant els últims set partits de la lliga passada, que van permetre mantenir vives les possibilitats de lluitar pel títol fins l’última jornada. Entre aquelles victòries –la primera va ser a casa contra la Real Sociedad i també es va aconseguir la golejada més àmplia de la ratxa, amb un 7-1 contra l’Osasuna–, la més destacada va ser la del Bernabéu (2-3), el dia de Sant Jordi, amb aquell gol de Messi en l’últim minut. La lliga finalment va ser per als blancs, però no ho ha estat l’actual, en què el Barça, amb Ernesto Valverde com a gran novetat, va començar com un tro fent un ple de victòries en les primeres set jornades de lliga. Una mostra de la regularitat i la solidesa que ha aconseguit transmetre el Txingurri a l’equip durant tot el campionat, i que és el que els ha portat a guanyar-lo a quatre jornades del final i a assolir aquesta ratxa en què ningú, amb el títol encara en joc, ha pogut batre el conjunt blaugrana.

Fins aquesta primera derrota de diumenge, en la penúltima jornada, nou empats només, havia cedit el Barça de Valverde en la lliga. No ha estat una ratxa fàcil de mantenir, i diversos cops els blaugrana han estat a punt de caure a la lona, tot i que sempre s’han pogut aixecar a temps. Els exemples més clars són el derbi a domicili en què Gerard Piqué va sortir al rescat i va fer de cap el gol de l’empat quan només faltaven 8 minuts, cosa que va silenciar Cornellà-el Prat, o sobretot, el duel disputat al Sánchez Pizjuán –just després de l’última aturada per partits de seleccions– en què el Barça perdia quan no faltaven ni tres minuts per al final. Aquell dia, en què tot feia preveure ja la derrota, Luis Suárez i Messi, que havia entrat des de la banqueta, es van encarregar d’evitar la derrota amb dues dianes en només un minut.

Com a victòries més destacades de l’actual lliga, especialment dues. La primera, l’aconseguida en l’últim enfrontament del 2017, al Bernabéu, amb aquell 0-3 just abans de Nadal, que deixava gairebé descartat definitivament el Madrid de la cursa pel títol. L’altra, mesos més tard, el dia que es va rendir homenatge a Quini, mort uns dies abans, va ser contra l’altre aspirant al campionat, l’Atlético de Madrid, que va caure al Camp Nou amb aquell gol de falta de Messi i va veure com la lliga agafava més color blaugrana. De menys bon record, en un dia que passarà a la història, però de manera trista arran dels fets succeïts arreu del país i també de la posició adoptada pel club, que no va agradar gens a la majoria dels aficionats, és el partit que es va jugar a porta tancada l’1 d’octubre contra Las Palmas, en una acció sense precedents al Camp Nou. Tampoc hi han faltat partits amb polèmiques arbitrals. La més flagrant i que va perjudicar clarament els interessos blaugrana, la de Mestalla, amb el gol que Iglesias Villanueva no va concedir tot i que la pilota va entrar mig metre dins la porteria. Ni així es va frenar l’espectacular ratxa blaugrana.