No hi ha debat possible. El Barça d’Ernesto Valverde ha estat, i amb molta diferència, el millor equip de la lliga 2017/18, un campionat que s’ha endut amb una fermesa extraordinària, fins al punt d’encaixar la seva única derrota en la penúltima jornada, contra el Llevant (5-4), una desfeta intranscendent per al títol que va evitar que els blaugrana tanquessin el campionat invictes. Aquesta lliga, a més, té més mèrit si es té en compte com va iniciar el Barça la temporada, farcit de dubtes, després de l’adéu de Neymar i de l’ajornament en el fitxatge de Coutinho, cosa que va generar la sensació que la plantilla era inferior a la que el curs anterior només havia pogut aixecar la copa del Rei. L’única manera de guanyar crèdit, doncs, era mitjançant els resultats, i el Barça va començar la lliga encadenant set victòries, mostrant-se com un equip sòlid i resolutiu, tot i que a canvi el seu joc va perdre la brillantor de les temporades anteriors. En aquells moments, a més, l’equip de Valverde encara no s’havia enfrontat a cap primera espasa de la lliga, cosa que va evitar que sorgís cap mostra d’optimisme extrem. El Barça, però, va visitar en la primera volta el Wanda Metropolitano (1-1), San Mamés (0-2), Mestalla (1-1), el Madrigal (0-2) i el Santiago Bernabéu (0-3), i de tots els partits en va sortir indemne, amb dos empats i tres victòries que van demostrar que Valverde havia aconseguit augmentar la capacitat competitiva de l’equip. I per rematar-ho, el Barça es va imposar a Anoeta –i això que havia començat perdent 2-0–, el seu camp maleït de les darreres campanyes.

Acabada la primera volta, i amb bona part dels desplaçaments difícils ja superats, el Barça seguia invicte, i amb nou punts d’avantatge respecte l’Atlético i a 19 del Real Madrid, unes diferències que demostraven l’enorme superioritat dels blaugrana. Òbviament, encara faltava mitja lliga, i malgrat seguir sense perdre, l’equip de Valverde va sumar tres empats, contra l’Espanyol, el Getafe i Las Palmas, que van reobrir el títol, ja que l’Atlético de Madrid, tan fiable com sempre, es va presentar al Camp Nou a només cinc punts dels blaugrana, la qual cosa va convertir el duel en una final de lliga anticipada. Per això, i malgrat que encara quedaven onze jornades per davant, la victòria del Barça (1-0), gràcies a un golàs de falta de Messi, va ser considerava com el principi del final, i més veient l’enorme solidesa dels de Valverde, capaços, per exemple, d’empatar al Pizjuán en un final de bojos (2-2). El títol, doncs, era qüestió de números, que la calculadora digués que matemàticament ja no hi havia res a fer, i la x es va aïllar a Riazor, en la jornada 35, moment en què l’equip de Valverde va poder celebrar un títol que feia setmanes que estava dat i beneït. Després va venir el clàssic sense el passadís del Madrid i de la polèmica (2-2), la golejada fantàstica contra el Vila-real (5-1), la derrota amarga del Ciutat de València i l’acomiadament màgic del migcampista infinit, els colofons d’una lliga que el Barça s’ha endut amb una superioritat manifesta.