La pilota no escapa del dogma del resultadisme i equips com el FC Barcelona viuen instal·lats de forma permanent en el judici constant, fent equilibris cada dia entre l’elogi i la crítica. És el preu que cal pagar per formar part del primer graó mediàtic. Amb el final de temporada, l’anàlisi supèrflua de la quotidianitat s’eleva a cotes més altes. Arriba el moment del sempre temut balanç. El va fer el mateix Josep Maria Bartomeu recentment davant el senat blaugrana i també el fa el club de portes endins. També la premsa i els aficionats. Balanç des de tots els prismes i en tots els àmbits. Les notes, a finals de maig. Sona a tòpic d’entrenador, però és la llei del futbol.

Una carpeta exclusiva mereix el balanç del rèdit ofert pels fitxatges fets a les dues últimes finestres del mercat. La feina de Pep Segura i Robert Fernández, a examen. Balanç amb lupa d’una inversió total de 318,8 milions d’euros fixos i 85 en variables [Coutinho, 120+40; Dembélé, 105+40; Paulinho, 40; Semedo, 30+5; Deulofeu, 12 i Yerry Mina, 11,8].

La injecció econòmica de la marxa traumàtica de Neymar al PSG va significar una catifa vermella per a l’arribada de nous cracs. L’aposta, Dembélé; el talent contrastat, Coutinho. Els dos fitxatges més cars de la història del club, amb sort dispar per a un i altre aquesta temporada. Philippe Coutinho ha estat el fitxatge amb majúscules del primer any del projecte Valverde. Per preu i per prestacions. És el futbolista que més ha convençut. Amb menys de cinc mesos n’ha tingut prou per seduir el Camp Nou. El fet de conèixer la lliga i la ciutat ha jugat al seu favor i la seva integració en el clan format per Messi, Suárez i Piqué ha estat total. La lesió amb la qual va venir des de Liverpool no li va permetre debutar fins a finals de gener, però la seva inclusió en els plans de Valverde ha estat notòria. Moltíssima participació en els dos passadissos interiors i també a l’extrem. Tot i arribar al mercat d’hivern, Coutinho ha estat el quart màxim golejador de l’equip a la lliga, amb 8 gols (dos a la copa), i ha donat 5 assistències (una a la copa). Candidat número u a cobrir el forat deixat per Iniesta amb vista al pròxim curs, tot i la diferència de perfils.

Menor protagonisme ha tingut Ousmane Dembélé en el seu primer any. El francès ha estat víctima de les lesions i de la llosa que suposa haver de carregar la motxilla de l’alt cost del seu fitxatge. Aquell trencament del tendó del bíceps femoral de la cama esquerra al camp del Getafe el mes de setembre que el va tenir inactiu entre tres i quatre mesos i el posterior trencament fibril·lar del semitendinós de la cama esquerra contra la Real, han impedit veure la millor versió de l’ex del Dortmund. El seu il·lusionant final de temporada, amb el doblet contra el Vila-real com a punt més àlgid, però, li dona cert crèdit amb vista a la pròxima temporada. D’entada, això ja li ha valgut per ara un bitllet per a Rússia gentilesa de Didier Deschamps.

Qui s’ha quedat sense mundial és Nélson Semedo. Cop duríssim per al portuguès. Arribava com a clar candidat a competir-li la titularitat a Sergi Roberto i ha acabat erigint-se més aviat en una alternativa solvent al de Reus. Sempre que ha jugat, ha complert. Però li va fer especialment mal pel que fa a credibilitat sortir a la fotografia del gol de Manolas a Roma, en la nit més calamitosa dels blaugrana aquesta temporada.

Paulinho ha estat una de les sorpreses positives. El seu fracàs al Tottenham i venir del futbol xinès no eren la millor carta de presentació, però els seus gols han silenciat els crítics. El seu futbol està allunyat del perfil de migcampista tocador segell Barça, però ha convençut quant a entrega, múscul i arribada des de segona línia. El seu rendiment ha anat de més a menys, però ha estat el més usat per Valverde, amb 2.554 minuts sumant les tres competicions. També ha estat el tercer màxim golejador de la plantilla en la lliga (9 gols).

El suspens se l’emporten Yerry Mina i Gerard Deulofeu. Si amb Luis Enrique l’aventura del de Riudarenes al Barça va durar només una pretemporada, amb Ernesto Valverde ha durat mig any. Ni rastre al Camp Nou del Deulofeu de San Siro o el Deulofeu excels del dia del Watford-Chelsea (4-1) d’aquesta mateixa temporada. Li queda un any de contracte amb el Barça, però ell i el club saben que el seu futur no passa per Barcelona. Veurem el futur de Yerry Mina. El colombià ha encaixat de ple pel que fa al vestidor, però només ha gaudit de quatre titularitats a la lliga i el seu mal partit contra el Llevant el dia de la pèrdua de la imbatibilitat va generar moltes crítiques. Lenglet i Arthur són dues peces que el poden fer saltar del trencaclosques. El seu rol en el mundial amb Colòmbia també podria ser determinant en la decisió final de Valverde amb vista al curs 2018/19.