Divendres va fer un any de l’ingrés de l’expresident del Barça, Sandro Rosell, a la presó de Soto del Real. Dos dies abans d’aquell 25 de maig del 2017, Rosell havia estat detingut a casa seva a Barcelona. Després que fos escorcollat el seu domicili particular, així com les seus de diverses empreses al seu nom i altres habitatges de l’empresari, Rosell va ser traslladat a Madrid. L’expresident del Barça va declarar a l’Audiencia Nacional i la jutge Carmen Lamela en va decretar l’ingrés a presó sense fiança. Rosell està acusat de blanqueig de capitals i de pertànyer a una organització criminal. Els diners a blanquejar procedirien d’un suposat cobrament de comissions il·legals quan Rosell va fer d’intermediari entre la Confederació Brasilera de Futbol i el grup àrab ISE per a la venda dels drets de televisió dels partits amistosos de la selecció brasilera, contracte que es va signar l’any 2006. Segons l’acusació, Rosell hauria introduït cinc anys després els diners venent de manera simulada una empresa seva, Bonus Sports Marketing.

Des d’aquell dia està en presó preventiva esperant judici. Els seus advocats han presentat fins a onze vegades recurs per demanar la sortida de la presó. S’ha ofert la possibilitat de sortir amb fiança, retirada del passaport, implantació d’una polsera electrònica, anar a signar cada dia al jutjat… La jutge Lamela sempre li ho ha denegat. L’última vegada, dimecres passat, quan es complia just un any de la seva detenció. Lamela sempre argumenta que el “risc de fuga” de Rosell “és altament probable” perquè “té forts vincles i contactes personals i econòmics a l’estranger”. “És impensable que ens abandoni a les seves filles, a mi, als seus pares, als seus germans i marxi a viure a un país llunyà amagat sota una pedra”, ha explicat Marta Pineda, l’esposa de Rosell. Marta Pineda també rebat l’argument de Lamela que diu que Rosell té diners a l’estranger que li permetrien viure sense problemes. “No tenim ni un cèntim a l’estranger. És molt difícil demostrar que no tenim diners en cap país del món. No pots demanar un certificat a tots els bancs del món, però en els països que diuen que tenim diners, hem certificat que no és així”, ha manifestat en declaracions a TV3.

En el seu últim recurs, la defensa de l’expresident del Barça, que tampoc no sap per què, si se li reclamen 15 milions d’euros, li han bloquejat tots els seus bens per un import de 33 milions, argumentava la dilació en el temps de la tramitació del procediment i el fet que la instrucció no hagués aportat indicis sobre els fets que s’investiguen. La jutge Lamela diu que la instrucció s’està allargant per la complexitat del cas. “Només cal veure l’entramat d’empreses de les quals Rosell és administrador o ha creat a l’estranger o en què té interessos”, diu la interlocutòria. La defensa es queixa que en tot aquest temps només s’han practicat dues diligències testificals i s’han demanat dues comissions rogatòries al Brasil.

Rosell va ingressar a Soto del Real acompanyat d’un dels seus socis, el polític i empresari andorrà Joan Besolí. Tots dos van ser acusats de formar part “d’una organització criminal” que es dedicava “al blanqueig de capitals”. Concretament estan acusats d’haver blanquejat 15 milions d’euros obtinguts del cobrament de presumptes comissions il·legals de la venda dels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol. D’aquestes comissions també se n’hauria beneficiat Ricardo Teixeira, expresident de la Confederació Brasilera de Futbol. La defensa s’ha centrat sempre a demostrar que les comissions cobrades per Rosell eren del tot legals. Que el contracte va suposar un cobrament de 30 milions d’euros a la CBF, una quantitat bastant superior a la que tenia amb un contracte anterior i que Rosell va cobrar 8 milions d’euros per fer bé la seva feina. Han aportat testimonis de la CBF, que no només no s’ha presentat com a acusació, sinó que defensa la feina feta per l’expresident del Barça. També de l’empresa ISE, satisfeta amb l’operació que va fer Rosell l’any 2006. Les dues parts estan satisfetes d’aquell contracte, segons la defensa, que van renovar l’any 2012, ja sense la participació de Rosell. La defensa també ha acreditat el testimoni del director general d’ISE, que nega el pagament de comissions ni a Teixeira ni a Rosell. A més, segons la defensa, si Teixeira hagués cobrat comissions de Rosell, seria irrellevant perquè seria un cas de corrupció entre particulars i aquest delicte no existeix al Brasil i tampoc existia a Espanya l’any 2006.

Segons Lamela, els fets investigats són greus i poden suposar entre cinc i vuit anys de presó per haver format part d’una organització criminal i entre sis i nou per blanqueig de capitals.