Bakero. Hi ha dues perspectives: la formació i la competició. Des de la part formativa no ens canvia res, perquè el dia a dia, el treball, el model i l’estructura del club és exactament la mateixa. Ens agradaria estar a segona divisió, però estem bastant satisfets, perquè al final jugadors com Cuenca, Cucurella o Oriol Busquets han progressat, o Carles Pérez, Aleñá i Arnaiz, aquest últim fins a la lesió, s’han consolidat. Des del punt de vista de formació n’hi ha per estar satisfets.

Bakero. Pensem que el segon equip ha d’estar el més a prop possible de la primera divisió, i hauríem pogut reforçar-nos amb jugadors més bregats per Nadal. Vam decidir apostar per gent jove, la mitjana d’edat de l’equip ha acabat sent de 19,5 anys, i tot i lluitar, el condicionant de la joventut ha afectat i ha fet que el repte de la permanència no hagi pogut ser.

Amor. No, ells valoren moltíssim estar en el Barça. Saben que, aquí, hi hagi el filial a segona A, segona B o tercera, aniran pujant jugadors al primer equip. Això sí, molts d’ells tenen ofertes molt bones de clubs importants de categories superiors, i això et pot generar certs dubtes. En tot cas, qui està convençut de si mateix i té ganes de fer coses grans en el club, es queda. Bakero. Als jugadors que ja estan acabant la fase de formació, és més fàcil convèncer-los. En canvi, estem tenint més problemes amb els cadets de setze anys, que reben propostes econòmiques astronòmiques de fora, fet que complica les coses.

Amor. Com a Barça, podríem competir amb ofertes d’altres països i podríem oferir les mateixes quantitats que el City, l’Arsenal o el Bayern. Això, però, no té la seva lògica. Hem de seguir la nostra línia, segons les edats i les categories. Dit això, amb aquests joves cadets, i també amb els més grans, estem fent un esforç, fins on trobem que és lògic, just i normal. Has de fer el possible per retenir el talent.

Bakero. Aquí hi ha el context perquè el futbolista pugui créixer, així que cap jugador que se n’ha anat pot argumentar que ho ha fet pel tema esportiu, perquè a tothom se li ha posat una escala al davant. El que ha fet decantar la balança és el tema econòmic. Si entrem en la dinàmica de clubs que ofereixen grans quantitats a jugadors molt joves perdrem l’essència del Barça. Som un club especial, a la Masia hi ha una metodologia única, que és diferent i no es pot copiar.

Amor. El noi ha de començar a adonar-se que aquí és possible arribar al primer equip. S’ha de deixar de projectar que la porta està tancada, perquè això no és així. Les joves promeses, en el moment en què despuntin, tindran la confiança del tècnic del primer equip. La gent que hi ha a dalt confia en el talent dels més joves. En el Barça, la clau de l’èxit dels últims anys ha estat la quantitat de jugadors del planter que han arribat a dalt, ja que al treball i a la qualitat, hi sumen el sentiment de pertinença. Aquesta és una fórmula amb la qual no et supera ningú. Et dona una força única. Això, el jugador jove ho ha de veure. Bakero. La fórmula és la que expliquen Andrés Iniesta i Sergi Roberto: tenir paciència i somiar. Tot i el descens a segona B, hi haurà jugadors que continuaran debutant amb el primer equip, però també hem d’aprendre una mica del passat. Ara pugen molts joves que acaben de guanyar la Youth League, però del cop anterior que ho vam fer, gairebé cap futbolista ha progressat fins al màxim nivell. El nostre repte és que tots aquests talents d’ara, d’aquí a quatre o cinc anys, estiguin en el primer equip.