Barça

ÀLEX DELMÀS

EXJUGADOR, ANALISTA DE FUTBOL I AUTOR DEL LLIBRE ‘MESSI TÁCTICO’

“Viatjar per Messi és viatjar pel futbol”

“Messi ha arribat a un nivell de lectura de partit brutal”, destaca Delmàs, que en l’obra analitza la progressió tàctica de Messi des dels seus inicis a la banda fins a erigir-se en un futbolista global

De la gespa a l’anàlisi.
Granollers, Sabadell, Premià, Mataró, Europa... Àlex Delmàs va acumular una extensa experiència a segona i tercera divisió abans de decidir penjar les botes el 2013. Des de llavors, ha seguit vinculat al futbol com a analista en diversos mitjans, una tasca que compagina amb la seva empresa. Ara plasma aquests coneixements en una obra centrada en Messi i promocionada per l’editorial argentina Librofutbol. De fet, en la portada de l’edició argentina, Messi porta la samarreta de l’‘albiceleste’
A qualsevol aficionat li pot agradar el llibre, perquè som contemporanis d’un geni i és interessant entendre com juga

Àlex Delmàs presenta el llibre Messi táctico (editorial Librofutbol), una àmplia anàlisi de l’evolució que ha experimentat el joc del millor jugador del món durant la seva extraordinària trajectòria amb el Barça, així com amb l’Argentina. Una obra que profunditza en conceptes tàctics, però d’una manera visual i amena per a qualsevol aficionat que vulgui entendre millor tot allò que fa de Messi un geni als camps de futbol.

Quants partits de Leo Messi ha vist per fer el llibre?
Moltíssims. Tot neix el 2004, quan estic a la meitat de la meva carrera. Em van donar el premi al millor jugador de tercera divisió i vaig coincidir amb Messi, que va ser guardonat com a millor promesa. Llavors ell tenia 16 o 17 anys, estava en l’etapa de plena irrupció, i en molt pocs partits va passar del juvenil al primer equip. Des d’aquell moment, començo a posar una lupa especial en Messi a l’hora de veure els partits del Barça. Un cop retirat, m’he dedicat a l’anàlisi futbolística i he vist tots els partits del Barça amb aquesta lupa sobre Messi.
Reconeix aquell Messi iniciàtic en l’actual?
És tan diferent el Messi d’avui del que va començar! Crec que un creixement així no l’ha tingut cap altre futbolista. La majoria de gent tenim clar que és el millor jugador del món i possiblement de la història. Però, si algú ho dubta, li recomano que llegeixi el llibre, perquè es veu aquest fil conductor.
Com era aquell Messi que va entrar al primer equip el 2004, llavors dirigit per Rijkaard?
Era el Messi driblador, un jugador d’impacte, extraordinàriament explosiu, però també desconnectat de la jugada. Era d’aquells jugadors que rebien al seu sector i, quan l’equip decidia donar-li la pilota, era principi i final, ja fos amb un xut o bé perquè li treien la pilota. En el llibre es pot veure en diverses imatges com encara no és aquest jugador fet. No es perfila prou bé, sovint no rep de la manera més avantatjosa, no surt de la seva zona de confort...
L’evolució va començar amb Pep Guardiola?
Amb Rijkaard va començar a tenir una evolució. Quan entra a l’equip, aprèn a conviure en un trident molt potent, amb Ronaldinho i Eto’o. Comença a agafar protagonisme i els companys li donen marge per fer-ho. Amb Guardiola ja agafa la bandera de l’equip i passa a ser el líder de l’atac. El posa de fals 9 i comença a participar molt més en tot el joc. Llavors conflueixen un Messi i un equip estratosfèrics.
Hi ha un partit que s’indica com el de l’inici de Messi com a fals 9: el del 2-6 al Bernabéu.
És un punt d’inflexió. És un jugador que està madurant a la banda, se li veuen unes virtuts per desequilibrar, i passa al mig perquè tingui sortida pels dos cantons. Però tampoc oblidem l’entorn de l’equip. Juga de fals 9 i funciona perquè hi ha dos extrems oberts, té bons companys amb qui combinar... Tot suma. Passa a jugar en una zona que l’afavoreix més, passa a participar molt més, viu més a prop de l’àrea i l’equip també l’acompanya. I, a partir d’aquest primer clic, va pujant a poc a poc. Segurament el seu primer partit com a fals 9 no és el millor, sinó que va progressant.
En un altre escenari que no fos el Barça, hauria tingut la mateixa evolució?
Estic convençut que no. Probablement també estaríem parlant del millor jugador del món, però no amb tanta diferència. Messi necessita un tipus de joc molt enfocat a l’atac, i quan Messi troba aquest entorn és imparable. Messi ha fet gran el Barça, igual que el Barça ha fet gran Messi, i això es reflecteix en la selecció argentina.
Per què no ha assolit els mateixos èxits amb l’‘albiceleste’?
És la gran pregunta que ni ell deu saber respondre. Però la meva opinió és que l’Argentina vol jugar a una cosa sense estar prou preparada per fer-ho. Messi necessita un context determinat i l’Argentina no l’hi pot oferir. A més, pel que sigui, se’l veu angoixat. Al Barça sap gestionar les situacions de gran pressió millor que amb l’Argentina, que és una selecció que no ha tingut una idea estàndard de joc. No té la concepció de madurar les jugades com fa el Barça, fins a trobar Messi prou lliure. I tot el que sigui joc directe, per dalt i massa ràpid, no afavoreix Messi. D’altra banda, les seleccions fan una pressió més descoordinada i Messi fa mal quan l’equip recupera ràpid i hi ha menys distància a l’àrea rival.
Creu que en el tram final anirà endarrerint la seva posició per ser més organitzador?
Jo no el veig com un Xavi, sinó com a Messi. M’explico: és cert que s’ha transformat en un jugador molt més global i, de fet, l’últim capítol del llibre es diu El Messi universal. Messi ha tastat la llibertat dins d’un camp de futbol i no es tornarà a retenir en una posició. En aquest sentit, el que fa Valverde és equilibrar un equip amb deu jugadors per permetre a Messi explorar zones on pot fer mal. Crec que Messi ha arribat a un nivell de lectura de partit brutal. Si veu que l’equip el necessita al costat de Busquets, baixa; si veu que el joc és prou fluid, es queda a dalt... Sota aquest posat tímid, és un lector de futbol inigualable.
Com ha estructurat el llibre?
El llibre té deu capítols; curiosament, el mateix número que porta Messi. N’hi ha set que són sobre el Barça i tracten d’etapes que no necessàriament coincideixen amb un entrenador. Comença des del Messi del planter i passa per canvis que ha anat fent. A més, hi ha un capítol sobre l’Argentina i un d’específic que busca les complicitats que té al Barça i que no troba amb l’albiceleste. Per acabar, hi ha un capítol en què altres analistes exposen la seva opinió: Jaume Marcet, Ricard Torquemada, Marc Guillem, Bruno Alemany, Natàlia Arroyo, Albert Morén, Ignacio Benedetti i Sique Rodríguez. També hi ha una cosa molt innovadora. El llibre conté codis QR per a dispositius com el mòbil, de manera que es pot accedir al tall de vídeo de la jugada de la qual s’està parlant en cada cas. Per tant, es pot seguir l’explicació escrita, la imatge que hi ha en el llibre i el vídeo que et proporciona el codi QR.
És una obra amb molta anàlisi, però també pot engrescar aquells lectors menys entesos en tàctiques?
Sí, sens dubte, perquè viatjar per Messi és viatjar pel futbol. És un llibre que es basa en la tàctica, però s’explica de manera planera. És tan interessant per a aquelles persones que ens fixem en la tàctica del futbol com per a la resta d’aficionats. A qualsevol que li agradi el futbol i el Barça li pot agradar, perquè som contemporanis d’un geni i és interessant entendre com juga.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)