La presidència de Josep Maria Bartomeu ha coincidit amb anys de gran intensitat política, marcada pel procés sobiranista català i l’actitud repressiva del govern espanyol. El Barça, com a primera institució esportiva de Catalunya, així com pel seu pes dins la societat, ha estat interpel·lat perquè prengui partit. Bartomeu ha optat per mantenir un discurs institucional més aviat tebi, apel·lant a la diversitat dels seus socis, però no ha acabat de convèncer ni als uns ni als altres. Tot i això, va mostrar-se clarament contrari a l’aplicació de l’article 155. “Reiterem el nostre suport a les institucions democràtiques de Catalunya escollides pels seus ciutadans”, va manifestar en l’assemblea de compromissaris de l’octubre del 2017, i va reiterar la crida al diàleg per resoldre el conflicte polític. També s’ha mostrat crític amb la situació dels presos polítics catalans.

El maig del 2017, el club ja va donar un pas important adherint-se al Pacte Nacional pel Referèndum, en el qual institucions, entitats, electes i particulars, de dins i de fora de Catalunya, defensaven la celebració d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. El president blaugrana, però, ha admès que un dels moments més complicats del seu mandat va coincidir amb la jornada de l’1 d’octubre de l’any passat. Aquell dia, tot i la repressió de la policia espanyola contra els votants del referèndum, el club va optar per disputar a porta tancada el partit programat contra Las Palmas a l’estadi. Una decisió molt qüestionada i que va motivar la dimissió dels directius Carles Vilarrubí i Jordi Monés.

Posteriorment, altres directius també han abandonat la junta liderada per Bartomeu per altres motius. De fet, dilluns passat es va anunciar la marxa de Manel Arroyo, vicepresident responsable de màrqueting i comunicació, per motius laborals. La mateixa raó que va esgrimir Susana Monje per deixar el càrrec de vicepresidenta econòmica, el novembre del 2016. Unes baixes sensibles per a Bartomeu.

Més enllà de la política, l’altre maldecap ha estat el judicial, lligat al fitxatge de Neymar. El juny del 2016, es va ratificar l’acord entre la fiscalia, l’advocacia de l’Estat i el club pel qual el Barça acceptava pagar una multa de 5,5 milions d’euros per dos delictes fiscals, mentre que Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu quedaven exonerats de les responsabilitats per la gestió del fitxatge. Un acord que no va quedar exempt de crítiques pel precedent penal que deixava al club.

Altres aspectes destacats dels darrers tres anys és la lluita contra la revenda. En aquest apartat, destaca l’operació realitzada durant l’últim Barça-Madrid (6 de maig) i que va interceptar 2.823 entrades falsificades.