Passen les temporades però la capacitat decisòria de Leo Messi es manté intacta. Un sorprenent i magnífic gol de falta del nou capità del Barça en la segona meitat, un altre de Coutinho i el tercer també de l’argentí van permetre als blaugrana sumar els tres primers punts en la seva estrena en la lliga contra l’Alavés al Camp Nou. Els bascos van fer el passadís als blaugrana com a campions de la supercopa d’Espanya, però aquesta va ser de les poques concessions que van fer durant bona part del partit perquè amb el seu plantejament defensiu van obligar a treballar de valent els jugadors del Barça quan encara estan en plena posada a punt tenint en compte que estem a mitjan agost.

Com si volgués premiar la consecució del doblet de la temporada passada i reivindicar els seus protagonistes, Valverde no va fer jugar d’inici cap dels quatre fitxatges d’aquesta temporada. Això sí, tots ells eren a la banqueta. El seu primer onze va confirmar el que ja s’intuïa en els partits de la pretemporada, que aquesta temporada sembla que vulgui desar al calaix el dibuix del 4-4-2 utilitzat en el seu primer any a la banqueta per confiar en el 4-3-3 més tradicional a can Barça. I això significa donar més protagonisme a Dembélé, titular en els dos primers partits oficials d’aquesta temporada, i treure’n a Coutinho. L’altre apunt rellevant és que Sergi Roberto, el gran comodí de la plantilla, va formar com a interior passant davant d’Arthur, encara en ple procés d’adaptació al joc de l’equip malgrat la bona impressió que ha deixat aquest estiu, i d’Arturo Vidal, mancat encara de ritme de competició.

En els inicis de campionat, els partits encara solen ser feixucs, mancats de ritme perquè els jugadors encara no acumulen prou càrrega de feina, les cames pesen més del compte i el cap no està tan clar. I quan al davant tens un equip com l’Alavés, que va venir al Camp Nou a defensar-se amb un 4-5-1 ben sòlid, la cosa encara es complica més. Al Barça li va faltar claredat d’idees en el primer temps. Ben segur que els atacants van enyorar Iniesta en un escenari com aquell, però els que haurien pogut trobar una mica més de llum, com Coutinho i Arthur, eren a la banqueta. Tot i això, els blaugrana amb el pas dels minuts van anar trobant alguna escletxa en la teranyina alabesa gràcies a tenir un futbolista únic com Leo Messi, incansable sobre la gespa buscant alguna engruna per generar perill. Va tenir el gol a tocar aviat, després d’una bona passada de Rakitic, però el seu xut va sortir un xic creuat i poc després va connectar amb Jordi Alba –el feeling continua– però la rematada del lateral es va estavellar al lateral de la porteria. L’argentí va buscar Luis Suárez a l’esquena dels defenses de l’Alavés però l’uruguaià, a qui sempre li costa arrencar, futbolista dièsel, no va estar encertat en el control.

De mica en mica, Dembélé des de la banda esquerra va començar a despertar, com si volgués ajudar Messi en la recerca d’uns espais que semblaven impossibles de trobar. El francès és molt més letal a camp obert, on es troba còmode, però ahir va saber ser pacient per associar-se i no regalar pilotes. Se li va escapar un xut creuat i un un contra un amb Pacheco i per poc no va completar dues assistències boníssimes a Messi i Luis Suárez, que també va estar a punt de marcar amb una vaselina però Laguardia va treure la pilota a la línia de gol. L’Alavés perdia consistència però no prou perquè el Barça els passés pel damunt. En un escenari així, l’estratègia o la pilota aturada són un bon recurs però la falta magistralment llançada per Messi va topar amb el travesser.

Valverde ho va veure clar i en la segona meitat va fer entrar Coutinho per Semedo. Buscava més capacitat de desequilibri i idees, i el brasiler això li ho donava, així com un bon xut des de fora de l’àrea, recurs gens menyspreable contra equips que es tanquen al seu camp mirant de no encaixar. El Barça va posar una marxa més i sí que va aconseguir tancar del tot l’Alavés a la seva àrea. Jordi Alba va fer dues bones penetracions per la banda esquerra però les seves centrades van ser infructuoses, Luis Suárez ho va provar amb un xut, però la seva rematada va topar amb un bosc de cames i Messi també ho va intentar des de lluny. Passaven els minuts, el gol no arribava i la impaciència creixia. Però l’equip no es rendia i ho intentava.

I va trobar el premi del gol gràcies a Leo Messi, líder, capità i àngel de la guarda d’aquest equip en un magnífic llançament de falta que va sorprendre Pacheco. Els jugadors que formaven la tanca defensiva van saltar però Messi, llest, havia decidit xutar ras per sota els seus peus. El Camp Nou va respirar alleugerit. Dos minuts després hauria pogut posar l’estadi dempeus però la seva magnífica rosca dins de l’àrea es va estavellar al pal. Una llàstima.

El Barça va buscar el gol de la tranquil·litat, conscient que qualsevol badada, un córner o una falta, podria ser letal amb l’1-0. Amb avantatge, Valverde va buscar encara més control fent debutar Arthur en la lliga substituint Dembélé però sense renunciar al segon gol, que arribaria gràcies a un xut fort al segon pal de Coutinho després d’internar-se a l’àrea de l’Alavés. Just després d’aquest segon gol, i amb el partit ja sentenciat, Valverde també va voler fer debutar en la lliga Arturo Vidal, que va entrar per Busquets. Però l’insaciable Messi encara no en tenia prou i en l’últim minut va completar el doblet.