Barça

El 3 és un número màgic

Messi suma ja 42 ‘hat-tricks’ amb la samarreta del Barça, dels quals vuit els ha fet en la Champions, cosa que el converteix en el jugador amb més trios de gols de la història de la competició continental

Any 1858. Sheffield. Anglaterra. El jugador de criquet H.H. Stephenson aconsegueix fer tres wickets (punts) en un partit entre un combinat de jugadors anglesos, l’All England Eleven, i el Hallam, una autèntica proesa que provoca que un grup d’espectadors, enlluernats pel que acabaven de viure en directe, una espècie de truc de màgia (trick, en anglès), decideixin dur a terme una recol·lecta per regalar a Stephenson un barret (hat, en anglès), una manera molt usada en l’època per distingir les personalitats. El gest va fer fortuna, fins al punt que a partir d’aquell moment cada vegada que un jugador aconseguia marcar tres punts en un partit, un hat-trick, rebia un barret com a premi, una tradició que es va fer especialment famosa quan la proesa succeïa en un University Match, l’històric duel entre l’Oxford i el Cambridge.

I del criquet, l’acte va passar a poc a poc al futbol, cada vegada més popular a Anglaterra, tot i que ja llavors era el club del jugador el que s’encarregava de donar un barret a l’autor dels tres gols en comptes dels aficionats. Amb el temps, però, la tradició es va perdre, i el famós barret va ser substituït per la pilota del partit, que des de no fa gaire acaba signada per tota la plantilla en mans de l’autor del hat-trick. El que sí que es va mantenir intacte va ser l’aurèola màgica que suposa marcar tres gols en un únic duel, una autèntica fita que alguns dels millors davanters de tots els temps només van assolir en comptades ocasions. La història, però, es va començar a capgirar el 10 de març del 2007, el dia en què un joveníssim Leo Messi va enlluernar el món amb un hat-trick, i ni més ni menys que en un clàssic al Camp Nou (3-3). “Quan un jugador fa tres gols vol dir que ha fet un partit molt especial. Sabem que té talent, i avui l’ha combinat amb un gran rendiment”, va afirmar aquella nit Frank Rijkaard. I és que pràcticament tothom ja albirava aquells dies que Messi seria un fora de sèrie. El que ningú podria ni tan sols somiar és que, onze anys i mig després, aquell menut jugador argentí assoliria el seu 42è hat-trick amb la samarreta del Barça –ja com a millor jugador de tots els temps i amb el braçal de capità–, dels quals quatre acabarien en pòquer i un en repòquer, deixant per a la història 132 gols en aquests 42 partits de màgia en estat pur.

Creixement exponencial

La cadència amb la qual s’han produït els hat-tricks de Messi mostren a la perfecció la relació amb les porteries rivals que ha tingut l’argentí durant la seva majestuosa carrera. En els seus inicis, en què l’astre era més un extrem punyent d’eslàloms impossibles que un gran golejador, els seus trios de dianes van ser esporàdics. En les tres temporades posteriors al seu hat-trick contra el Madrid, de fet, Messi només va assolir quatre vegades més aquesta fita. Tot es va precipitar amb la decisió de Guardiola de convertir-lo en el fals 9 de l’equip, per apropar-lo a les porteries rivals, un canvi de posició que va significar el naixement d’un golejador voraç capaç d’afegir Botes d’Or a les Pilotes d’Or. I així va ser com entre la temporada 2010/11 i la 2014/15 Leo Messi va acumular un total de 26 hat-tricks com a blaugrana, una autèntica barbaritat que va arrodonir amb dos pòquers i un repòquer.

I quan semblava que el 10 del Barça ja havia tocat sostre, es va produir una nova transformació, per ser encara més decisiu i complet, quan amb Luis Enrique va tornar a la banda dreta –per evitar els marcatges triples que li feien els equips rivals–, però ara amb llibertat total de moviments. El canvi va suposar que Messi participés més en la creació i que comencés a donar assistències meravelloses, però sense deixar de fer eslàloms i de marcar gols a cabassos, com ho demostra el fet que la temporada passada afegís la cinquena Bota d’Or al seu inigualable currículum. A l’argentí, però, ja fa temps que no el preocupa gaire sortir a la foto, no li cal, convençut que és més important l’èxit col·lectiu que l’individual, i una demostració d’això es va veure en el Barça-Osca de la tercera jornada de lliga, en què en el minut 90 va refusar l’execució d’un penal, el que hauria suposat la possibilitat de fer el seu 42è hat-trick, a canvi de permetre que Luis Suárez el xutés i, d’aquesta manera, recuperés la confiança.

I és que Messi es va reservar la pólvora per a la Champions, la competició que s’ha capficat a tornar a guanyar, i la ira de l’astre la va acabar pagant el PSV, que dimarts va ser el convidat d’excepció de la festa de Messi, que amb tres grans gols, ara sí, va aconseguir el seu 42è hat-trick com a blaugrana, i el vuitè en la lliga de campions, fet que el situa en el lideratge en solitari d’aquesta faceta, davant de Cristiano Ronaldo.

Messi, doncs, ja té 42 pilotes signades pels seus companys al seu museu particular. I és que per a desgràcia dels fabricants de barrets, la tradició sorgida a partir d’un truc de màgia de H.H. Stephenson va desaparèixer molt abans que el millor jugador de futbol de tots els temps comencés a deixar bocabadat el món sencer.

L’INICI DEL XOU

El seu primer ‘hat-trick’ el va fer el 2007, en un clàssic contra el Madrid (3-3)

L’ECLOSIÓ

Entre els cursos 2010/11 i 2014/15, l’argentí va acumular un total de 26 trios de gols

SENSE LÍMIT

Quatre dels ‘hat-tricks’ de Messi van acabar en pòquer i un, en repòquer

I ja van 36 gols de falta directa de Messi

Una de les grans imatges del Barça-PSV va ser la del Chucky Lozano situant-se, immòbil, darrere de la tanca just abans de la falta que Messi va transformar en l’1-0, una curiosa tècnica amb la qual Van Bommel va mirar d’evitar que l’astre argentí pogués executar el llançament per sota de la barrera, com ja havia fet amb èxit en el Barça-Alavés de la 1a jornada de lliga. Tot plegat, però, no va servir de res, ja que el 10 es va inventar una rosca perfecta per fer entrar la pilota per tot l’escaire. I és que ja fa temps que Messi s’ha convertit en un dels millors llançadors de faltes de tota la història, i això que en els seus inicis aquesta no era una faceta del joc que dominés gaire. El seu primer gol de falta no va arribar fins al curs 2008/09, i abans de la temporada 2015/16 només va superar la marca de tres dianes en una sola campanya (2012/13). Messi, però, no té límits, i per això es va capficar a millorar, a còpia d’entrenaments, la seva ràtio d’encert, el que venint del futbolista més majúscul de la història es va transformar en 18 dianes de falta en les tres últimes temporades, el que va suposar que l’argentí superés ni més ni menys que Koeman. I el més espectacular de tot és l’enorme catàleg d’execucions que té en el repertori, ja que Messi és capaç de marcar per qualsevol dels dos pals, per sota de la barrera i amb potència o amb col·locació. I si contra l’Alavés va tocar xutar per sota de la tanca, dimarts va ser el torn del xut ajustat, per assolir el seu 36è gol de falta. Una xifra màgica més d’un jugador irrepetible.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)