Un mur amb esquerdes
El Barça es continua mostrant com un equip defensivament fràgil, un fet que xoca amb el bagatge del curs passat, en què els de Valverde van destacar per la seva sobrietat
Set ocasions de gol i dues dianes. Aquest va ser el bagatge ofensiu del Girona al Camp Nou, uns números que demostren que el Barça no ho va passar gens bé defensivament. Aquesta dada podria ser anecdòtica, fruit del bon partit dels d’Eusebio a l’hora de muntar els contraatacs, de la velocitat de Portu, la inspiració de Stuani i les bones centrades d’Aday, de l’expulsió de Lenglet i l’obligació del Barça de tirar endavant amb tot... El cert, però, és que ja plou sobre mullat, ja que aquesta temporada l’equip d’Ernesto Valverde està concedint als rivals un nombre massa elevat d’ocasions, un fet que encara sobta més si es compara amb el bagatge defensiu de la campanya passada, en què el Barça es va caracteritzar per ser un equip força rocós al qual era molt difícil generar perill. “Els contraatacs del rival s’han de saber dominar. Marxo una mica preocupat, però només una mica”, va admetre Valverde després de la soferta victòria d’Anoeta (1-2), un duel que els bascos podrien haver resolt abans que el Barça capgirés l’1-0 en tres minuts màgics, en dues ocasions claríssimes que Ter Stegen va salvar. I l’avís del Txingurri no va ser casual, ja que només una jornada abans el tècnic ja havia avançat que no estava satisfet amb l’engranatge defensiu, després que l’Osca, un equip que acabava de pujar, fos capaç de marcar dos gols al Camp Nou, a banda d’acostar-se amb perill en quatre ocasions més.
I és que dels set partits oficials que ha disputat fins ara el Barça, només en un, el del debut de lliga contra l’Alavés (3-0), els números ofensius del rival van ser els habituals, amb tres ocasions i dos xuts entre els tres pals. Ja abans, en la supercopa de Tànger, el Sevilla va ser capaç de posar contra les cordes el Barça, generant un total de vuit oportunitats clares, de les quals una va acabar en gol i una altra amb una rematada al pal. I no gaire millor va ser el funcionament defensiu del Barça en la segona jornada, en el duel de Valladolid, en què el mal estat de la gespa i el gol de Dembélé van deixar en un segon terme les set ocasions que va generar el conjunt de Pucela, que en el tram final va veure com Ter Stegen evitava un gol cantat i com ja en el descompte el VAR, encertadament, els deixava amb la mel de l’empat a la boca. I la dinàmica no va variar després de les males sensacions que van deixar en el cos de Valverde les tasques defensives dutes a terme contra l’Osca i la Real Sociedad, ja que el PSV, en l’estrena de la Champions, va ser capaç de xutar fins a deu ocasions, un coratge ofensiu que, com que no va anar acompanyat d’encert, els holandesos van pagar car, i van tornar cap a casa amb un 4-0 en contra. El que va succeir diumenge contra el Girona, doncs, és força menys sorprenent del que podria semblar a simple vista, ja que cada vegada sembla més evident que el Barça té un problema des del punt de vista defensiu. I és que els números no enganyen. En els set partits disputats fins ara, i això que cap ha estat contra un primera espasa, el Barça ha rebut 48 ocasions, cosa que deixa una preocupant mitjana de 6,9 oportunitats. Sembla que a Ernesto Valverde se li ha girat feina.
Possibles explicacions
Com pot ser que un equip, amb el mateix entrenador i sense cap baixa defensiva important, hagi començat a tenir esquerdes en un mur que fins fa poc semblava força fiable? La primera possible explicació sembla que es troba en l’esquema de joc, el canvi més evident que ha introduït Valverde en aquest inici de curs. La temporada passada, a partir de la lesió de Dembélé, el Txingurri es va curar en salut i va apostar per un 4-4-2, amb Paulinho com a reforç del centre del camp. En alguns partits, l’esquema va provocar que el Barça patís en excés per veure porteria, però a canvi va augmentar la seva fiabilitat defensiva, fins al punt de deixar la porteria a zero en 32 dels 65 partits que va disputar. Enguany, en canvi, el tècnic, entenent que l’engranatge ja estava greixat, s’ha decantat per nodrir més l’atac amb l’entrada de Dembélé en detriment del quart migcampista, a banda de donar estatus d’indiscutible, en els partits importants, a Coutinho, que tot i ser un futbolista excel·lent que està rendint molt bé, no és precisament un jugador que destaqui per la seva feina fosca en defensa. I després, és clar, tampoc cal oblidar que alguns futbolistes clau, com Piqué, Umtiti, Sergio Busquets o Rakitic, es van incorporar tard a la pretemporada per la seva participació en el mundial, una falta de rodatge que probablement explica per què no han començat el curs en plenitud. Tot plegat, posat en una batedora, ha deixat un Barça que en aquest inici de curs no pressiona amb la intensitat necessària durant els 90 minuts i que s’estira i es parteix en dos amb massa facilitat, convertint els contraatacs dels rivals en autèntics malsons. Per sort, però, tot i aquests problemes l’equip es manté líder en la lliga i en la lliga de campions i ja té la supercopa d’Espanya al sarró, a banda de gaudir d’un Ter Stegen en un estat de forma extraordinari.
Ara, doncs, és l’hora de filar ben prim en com ha de ser el funcionament defensiu d’un Barça amb un 4-3-3, l’esquema que bona part de l’afició vol i desitja, a banda d’augmentar el bagatge ofensiu de l’equip. Perquè tot i que és cert que el barcelonisme, en general, prefereix guanyar els partits per 5-4 que per 1-0, també ho és que sent un equip fràgil difícilment es podrà lluitar per la Champions, on qualsevol partit fluix pot fer anar en orris el somni de tota una temporada.
6,9
ocasions
rep el Barça per partit
S’albiren maldecaps en els dos laterals
Tot i que Valverde disposa aquest curs d’una plantilla amb les posicions doblades, en l’horitzó s’intueixen diversos possibles problemes en la línia defensiva, més enllà del fet que, per definició, un jugador clau com Busquets mai tindrà un suplent de plenes garanties. En aquest sentit, l’únic futbolista sense substitut és Alba, ja que el Txingurri sembla que no compta amb Miranda, cosa que a la llarga pot esdevenir un gran inconvenient. En l’altra banda, a més, Semedo no acaba d’adaptar-se, i amb l’arribada dels partits clau Sergi Roberto es pot tornar a convertir en una peça insubstituïble, amb tot el que això suposa tant pel que fa a les rotacions com a les possibles lesions. I després, al centre de la defensa, i amb Vermaelen encara desaparegut, s’ha girat feina amb les expulsions d’Umtiti en la Champions –que es perdrà el partit contra el Tottenham– i de Lenglet en la lliga, que ha esmicolat l’objectiu de Valverde de donar-li minuts contra el Leganés.
Notícies
Divendres,19 abril 2024
