Després d’exhibir-se a Wembley en la lliga de campions, el Barça no va ser capaç de fer caure el mur que Marcelino García Toral, tècnic del València, li va plantejar a Mestalla i va perdre el lideratge de la lliga, ara en mans del Sevilla. Els d’Ernesto Valverde, que van tenir molta possessió però poca profunditat ahir a València, ja acumulen quatre jornades consecutives sense guanyar en la lliga, amb tres empats i una derrota, i marxen a la segona aturada per compromisos internacionals amb sensacions no gaire positives.

El Barça va entrar malament al partit. I, malauradament, és un fet que s’ha convertit en habitual aquesta temporada. Per cinquena vegada, ahir va començar perdent. A diferència de com havia arrencat a Londres contra el Tottenham, ahir va entrar tan malament que en els primers minuts Ter Stegen ja hauria pogut recollir la pilota de dins la porteria fins a tres vegades. Encara no s’havia arribat al minut 2 i Garay ja havia aprofitat un córner per avançar els locals, en una jugada en què Piqué no va estar encertat en el refús i en què Vermaelen va perdre la marca. El gol matiner del València va anar seguit de dos contraatacs amb rematades de Batshuayi i Kondogbia que no van ser gol per poc. Sorprenia com de malament havien entrat els blaugrana al partit tenint en compte que era pràcticament el mateix equip que s’havia exhibit a Wembley quatre dies abans, només amb l’entrada de Vermaelen com a central esquerrà per Lenglet.

No va ser fins al minut 10 que el Barça va passar a tenir la pilota i el control del partit, i va aconseguir tancar el València, que perdia Guedes per lesió, al seu camp. També perquè els de Marcelino ja es trobaven còmodes defensant el gol inicial. El Barça tenia molta possessió, però li faltava profunditat. Semedo i Jordi Alba aconseguien arribar per les bandes, però no acabaven creant perill. Arthur i Luis Suárez eren la cara i la creu. El brasiler, titular després del gran partit que va fer a Londres, volia la pilota i no la perdia. Només va errar quatre passades en tota la primera part. Sense crear gaire desequilibri, però contagiant l’equip d’una gran seguretat. Tothom el buscava en moments de dificultat. La imatge de Suárez va ser molt diferent. No li va sortir res bé, a l’uruguaià. Ni amb pilota ni sense pilota. Va arribar a desesperar-se i a veure una groga. Arrossega problemes al genoll i no viatjarà amb la seva selecció durant aquesta aturada per mirar de recuperar-se. Només va participar amb encert en la jugada del gol de l’empat, quan va combinar amb Messi perquè l’argentí, que ja suma sis gols en la lliga, enviés la pilota ajustada al pal de la porteria de Neto. Luis Suárez també hauria pogut ser objecte d’un possible penal que ni González González ni l’àrbitre del VAR, Sánchez Martínez, van considerar falta.

La segona part va ser molt semblant a la primera. El València, que no ha tingut un bon inici de campionat i només ha aconseguit una victòria en la lliga, va cedir el control del joc al Barça, i es van arribar a sentir alguns xiulets a Mestalla. El domini dels blaugrana, però, va ser estèril contra un València molt solidari que va ajuntar molt les línies i que només va sortir al contraatac després d’alguna pèrdua blaugrana –estranyament, d’Arthur–, ben resoltes per la línia defensiva. En atac, els de Valverde tocaven i tocaven prop de l’àrea de Neto, però sense crear oportunitats de perill. Hi havia poca profunditat i els migcampistes blaugrana tampoc ho intentaven des de fora de l’àrea. Coutinho no feia un pas endavant i Suárez, que no podia superar els defenses, continuava desencertat quan entrava en contacte amb la pilota, i estava més pendent dels centrals, de caure a l’àrea i de demanar faltes que de crear perill. Messi, com gairebé sempre, va ser el blaugrana que més vegades ho va provar, però amb rematades fluixes. L’oportunitat més clara la va tenir Coutinho després d’una jugada en què van participar els tres davanters del Barça. Es va aconseguir filtrar una de les passades tan desitjades entre la consistent defensa local, però al brasiler se li va fer de nit quan estava davant Neto i Garay va acabar refusant la pilota.

Valverde, malgrat que l’equip havia jugat un partit intens dimecres contra el Tottenham, no va voler tocar res i no va moure la banqueta fins als últims minuts, amb l’entrada de Dembélé per buscar una mica més de profunditat. Tot i que Luis Suárez estava demanant la substitució a crits des de feia minuts, el tècnic va preferir que sortís Coutinho. El relleu no va tenir l’efecte esperat, ja que Dembélé tampoc va entrar gaire en joc, i va ser Messi l’últim home que hauria pogut marcar en una acció individual que va finalitzar de manera tímida i que va acabar a les mans de Neto.