[Riu] Sí. El vaig veure. Vam estar mirant el partit amb alguns companys d’equip.

Va ser una exhibició. Les coses com siguin. El Barça va fer un grandíssim partit i va tornar a demostrar que sense Messi hi ha també futbol. Messi és Messi, però el Barça és igualment perillós i ho va demostrar. Té jugadors de talla mundial com Suárez, Coutinho, Rakitic... Espantar no seria la paraula. El que tenim és il·lusió. No cada dia tens l’oportunitat de jugar una eliminatòria contra un equip així. Veurem com surt.

El Barça té millor plantilla que fa un any. S’ha reforçat bé.

Ha estat un autèntic descobriment. Se l’està comparant excessivament amb Xavi des del primer dia. De fet, ja se’ls comparava abans que arribés i tot. Crec que és aviat per fer aquestes comparacions, però és evident que és un jugador de gran qualitat i que encaixa perfectament en l’estil. M’ha sorprès la seva personalitat. Quan arribes a un equip com el Barça sent tant jove hi ha el risc de fer-te petit, però a ell no li està pesant la responsabilitat.

Ho he llegit. Era previsible. Però això no ens ha de fer perdre la perspectiva. Ve el Barça. I en aquest sentit jugui qui jugui tindrà nivell Barça. Els menys habituals voldran mostrar al tècnic que tenen nivell per tenir més minuts i els joves del filial estan davant d’una oportunitat única també per demostrar la seva vàlua.

És una llàstima no poder jugar aquest primer partit, però hem parlat amb el mister i hem acordat que el millor és no arriscar i recuperar-me bé. Lògicament el partit del Camp Nou serà especial per a tots. És un escenari incomparable. Ningú es vol perdre aquell partit.

Sí. Va ser amb el Celta. Guardo records molt bonics en l’aspecte personal d’aquella experiència. En l’aspecte col·lectiu no va anar tan bé... Quan et fan 6 gols en contra no pot anar bé de cap manera [6-1]. Recordo que vam arribar 1-1 al descans, el partit estava igualat, però en la segona part ens van passar per sobre.

Sincerament em va sorprendre. Es va parlar molt si allò havia estat una falta de respecte o no. Són coses del futbol.

A algun company sí que li va molestar. A mi personalment no. Des del moment que l’acció està permesa en el reglament, no hi ha res a dir. També s’ha de valorar l’atreviment. S’ha de tenir nassos per fer-ho en un partit oficial. Són jugadors que poden fer aquest tipus de coses.

Per a l’equip petit és millor jugar a partit únic. És cert que llavors et perds el caramel de jugar en un gran estadi, però si l’ambició és passar l’eliminatòria, és clar que tens més possibilitats a un sol partit. Tens el públic a favor, coneixes les dimensions del camp... Són elements que equilibren les forces. Però entenc també l’altra visió. Quan ets l’equip gran jugar a partit únic és un risc.

L’equip va baixar, però considero que l’any passat vaig fer una molt bona temporada en l’aspecte personal a segona A [8 gols]. Això em va obrir algunes portes, però certament al final m’he acabat quedant. No hi va haver acord entre clubs. He de reconèixer que la situació em va frustrar. Veus que la feina de tot un any no té premi. Hi havia ofertes interessants. Alguna de primera. Però tot això forma ja part del passat. No m’agrada parlar-ne. Al final et resignes. Ara únicament penso a tornar a fer un bon any en la Cultural. La segona B és una mica la part lletja del futbol. Els rivals se’t tanquen, costa trobar espais, és un joc més dur... Però bé. El futbol són etapes. Ara portem sis partits sense perdre. Aquest és el camí. Tinc 26 anys i vull tornar a jugar a primera divisió.

Absolutament.

El futbol són cicles. O es canvien algunes coses o hi ha el perill que l’ambient es podreixi. Al final vens de guanyar tres Champions seguides i costa mantenir el mateix nivell d’exigència i ambició. Zidane va creure que era el moment... i el nou projecte no ha sortit bé. És evident. Però al final equips com el Madrid acaben a dalt. Continua tenint una gran plantilla. Ja ho veurem.