Tot un líder

I va arribar el curs 2007/08, el darrer de Frank Rijkaard al Camp Nou, una temporada complicada que va acabar malament, però en què el Barça va passar als vuitens de final amb molta solvència, com a primer de grup, encetant una ratxa de lideratges que encara avui perdura. La següent campanya va ser la del triplet, amb Pep Guardiola a la banqueta, un curs històric en què el Barça va passar als vuitens amb una gran superioritat, ja que va assolir el bitllet després de vèncer 2-5 l’Sporting de Portugal en la 4a jornada de la fase. Més complicat, en canvi, va ser el seu pas en la temporada posterior, aquella en què el Rubin Kazan va profanar el Camp Nou, i en què el Barça es va haver d’esperar a l’última jornada, a Kíev, per segellar la classificació. En la següent temporada, en què els blaugrana es van enfrontar al Copenhaguen, al Panathinaikòs i un altre cop al Rubin, el bitllet va arribar en la 5a jornada, mentre que en la 2011/12 la classificació va tornar a ser esplèndida, en tancar la carpeta europea en la 4a jornada. I el cert és que des de la soferta classificació de la temporada 2010/11 –que curiosament acabaria amb la 4a Champions, a Wembley–, el Barça no ha tornat a veure’s en cap situació límit, ja que en les sis darreres edicions de la màxima competició continental sempre ha arribat a l’última jornada de la fase de grups amb el bitllet a la butxaca, tot i que en alguns casos va haver de sumar algun punt per assegurar-se la primera posició, precisament la situació en què es troba en aquests moments.

A les portes del 1r lloc

El gol Mauro Icardi va evitar que el Barça de Valverde assolís per primera vegada en la seva història la classificació per als vuitens de final de la Champions i com a primer de grup en la 4a jornada. Ara, doncs, els blaugrana encara hauran de remar una mica més per assegurar que en el sorteig dels vuitens la bola amb el seu nom vagi al bombo dels campions de grup, tot i que el cert és que té la primera posició a tocar, matemàticament a només dos punts. El Barça, de fet, serà primer si en la propera jornada fa a Eindhoven el mateix que l’Inter a Wembley, sempre que no perdin tots dos, ja que llavors s’obriria una petita possibilitat per al Tottenham de ser primer, tot i que aquesta passaria per vèncer 0-3 al Camp Nou en l’última jornada. I és que, tot i no ser encara matemàtic, el cert és que molt malament ho hauria de fer el Barça en les dues darreres jornades que queden per no passar als vuitens com a campió de grup, un èxit que certificarà que els blaugrana són molt fiables quan hi ha una taula classificatòria pel mig. Una altra realitat, però, es produeix quan arriben les eliminatòries, allà on els petits detalls marquen les diferències per sobre de la regularitat, aquelles on un mal partit –com el de Roma, sense anar gaire lluny–, un dia de desencert –com aquella eliminació contra el Chelsea de Di Matteo– o una lamentable actuació arbitral –com la de Benquerença a Milà– fan anar en orris la feina de tot un any. Això, però, ja és una altra història.