Tots dos, però potser més el Betis perquè col·laboro com a analista en mitjans audiovisuals i em requereixen estar molt al dia de l’equip. Però segueixo l’actualitat del futbol en general.

Amb un estil molt definit, potser el més similar al que vol desenvolupar el Barça. El mateix entrenador [Quique Setién] ha manifestat que bona part de la seva inspiració es forja amb el joc del Barça. Des de l’any passat es pot dir que el Betis té un estil definit, una proposta clara i des del meu punt de vista valenta.

Sí, tot i que la calma en el futbol és poca perquè és un esport de terminis immediats. La gent s’impacienta molt ràpid i aquesta manera de jugar exigeix paciència. Sembla que els responsables del Betis n’estan tenint.

Sí. És cert que aquestes propostes tan valentes poden sortir de moltes maneres i cal cuidar molt què passa quan no es té la pilota. Però crec que si hi ha un equip capacitat per treure la pilota al Barça és el Betis. El Barça ha demostrat que també sap fer coses sense la pilota, però són dos estils molt similars en aquest aspecte i la qüestió ha de ser qui treu la pilota a l’altre. A partir d’aquí caldrà veure qui és més sòlid en defensa. Sens dubte aquí hi haurà la clau del partit.

Va ser un salt important, però el que em va condicionar va ser la lesió.

Doncs cap. Ho he pensat al revés. Quanta gent amb més capacitats que jo no ha tingut la possibilitat ni tan sols d’estar al Barça un dia? Sempre he vist el vas mig ple. Recordo aquella època amb afecte. Podia haver estat millor o directament podia no haver estat.

Vaig recuperar-me i reintegrar-me a l’equip. El que proposava el Barça en aquell moment era una novetat en el futbol espanyol i a l’inici no era fàcil adaptar-se al que Johan proposava. Era una proposta molt valenta i atractiva i requeria temps per adaptar-s’hi. Potser no vaig poder evolucionar tant com hauria volgut perquè vaig estar sis mesos aturat per la lesió i la temporada següent (1996/97) ja va ocupar la banqueta Bobby Robson.

Només en puc dir coses bones. Amb mi es va portar molt bé. És cert que es tracta de persones amb un caràcter especial. La seva aura en el futbol era molt gran i abraçava molts aspectes.

És molt gratificant perquè la millor etapa del Barça i per influència directa de la selecció espanyola va fer-se a través d’aquesta proposta, que ha anat millorant i evolucionant. És així de senzill i contundent. Ho diuen els resultats i fonamentalment com s’assolien aquests resultats. Això és l’obra d’una persona que va apostar per aquesta proposta, Johan. Després ha evolucionat amb Pep [Guardiola]. Mai no s’ha gauditd’un futbol tan vistós com amb Johan primer i després amb Pep.

No m’identifico gaire amb cap. Hi ha petits detalls d’un o altre, però el que més m’ha marcat és el que he vist que no volia fer. Sé com no vull ser i el que mai faria.

Sorpresa no és la paraula, però per al seu entrenador deu ser molt gratificant. Parlem del que, per mi, és el millor jugador de tots els temps. Ara hi ha el debat sobre si Suárez ha estat al seu millor nivell sense Leo al camp, però és impropi dir això. El rendiment de Suárez ja havia d’anar en augment respecte a l’inici de la temporada. Messi és dels pocs jugadors capaços de fer bons el que té al voltant seu per la influència que té en el joc. Per a Valverde deu molt gratificant saber que es pot guanyar sense Leo.

El Barça hi va guanyar de manera heroica, fent pujar Piqué al davant, però jo si fos Valverde estaria contentíssim perquè si el Barça ha guanyat molts partits de la manera que sap fer-ho, ser també capaç de fer-ho d’una altra manera és molt enriquidor. Per què no es pot utilitzar aquest recurs en algun moment?