Ningú que s’estimi el futbol oblidarà mai Johan Cruyff, una de les figures més influents en la història d’aquest esport. L’holandès segueix molt present en tot el barcelonisme i especialment en els que millor el van conèixer. Els Amics de Johan el volen homenatjar cada any. Ho van fer l’any passat amb una xerrada entre Pep Guardiola, Ferran Adrià i Sergi Pàmies i ho van repetir ahir amb una trobada amb els entrenadors dels tres equips catalans de primera divisió: Ernesto Valverde, Joan Francesc Ferrer, Rubi i Eusebio Sacristán. Es va omplir de gom a gom l’auditori de Mediapro, amb la presència del president del Barça, Josep Maria Bartomeu, i de la dona i la filla de Johan Cruyff, per parlar del geni holandès i del que més li agradava, la pilota. “Em vaig enamorar el primer dia. Jo tenia unes característiques físiques que feien que per fer-me un lloc en un equip hagués de picar molta pedra. Tenia bona tècnica, però em costava perquè el futbol era físic. Amb el rombe al mig del camp vaig pensar que tindria quatre llocs per jugar. El joc que proposava Johan és el que jo millor sabia fer. Organitzar, passades, posició. Em va caure del cel. Des de la seva proposta i la seva metodologia jugadors com jo vam pensar que podíem triomfar en el futbol”, recorda Eusebio sobre el seu primer contacte amb l’holandès. “Va arribar amb unes idees revolucionàries. Calia adaptar-se i no era fàcil. No només perquè canviava l’estil. Per la seva incidència en la manera d’entrenar, el joc de posició que ara tothom coneix, en aquell moment era ciència-ficció. Així em vaig anar enamorant de la seva proposta”, continuava Valverde. També recordava Eusebio els inicis. “Va canviar les pretemporades. Eren físiques. Ell dividia els dies en tres parts. Corríem pel bosc a primera hora, després fèiem un entrenament tàctic amb pilota i a la tarda, un partit contra un equip amateur. Gaudíem molt. Ens va fer disfrutar a nosaltres i vam fer disfrutar molta gent.”

Ell i Valverde van poder gaudir de l’holandès. No ho va poder fer de manera directa Rubi, que ni el va arribar a conèixer personalment, però ha seguit la seva proposta l’actual entrenador de l’Espanyol. “Quan va venir com a entrenador tenia 20 anys i ja veies que allò era diferent. Et sorprenia. No vaig tenir contacte amb ell però tothom em diu que era un geni i els seus entrenaments, un espectacle. A vegades a mi se m’escapa allò de «sortiu i disfruteu» i he de pensar que no és meu, que ho deia ell”, explicava l’entrenador de l’Espanyol.

La xerrada, conduïda pels periodistes Pere Escobar i Ricard Torquemada, es va fer sota el lema Si tu tens la pilota... Els tres equips que dirigeixen Valverde, Eusebio i Rubi tenen com a característica voler la pilota com a part del llegat que va deixar Cruyff. “No hi ha ningú que no vulgui la pilota. Jo ho passo fatal quan no la tenim. El meu somni sempre ha estat anar guanyant un a zero i tenir sempre la pilota a camp contrari, no patir”, va explicar Rubi. “Quan tens la pilota els jugadors es diverteixen i són feliços, quan no la tens et canses, pateixes. La meva primera intenció quan els meus equips la perden és pressionar i recuperar-la per tornar-la a tenir”, explicava Eusebio, i Valverde continuava: “Necessites la pilota per guanyar. Ens sentim a gust quan la tenim. Però la tenim per fer alguna cosa. Et poses molt nerviós quan la té el rival. Si la vols tenir, has de ser agressiu per recuperar-la i que el rival no disfruti. En el Barça això va amb el club i l’equip.”

La trobada va servir també per recordar algunes anècdotes. Va recordar Valverde el dia del seu debut amb el Barça en el camp del Lech Poznan. “Sortia d’una lesió i em va convocar. Em va dir el dia abans que m’entrenés fort i que no jugaria. Em va donar el 14 i aquell dorsal sempre tenia un significat. Vaig entrar i vaig veure una groga en la primera acció. Després vaig marcar en la tanda de penals.”

Tant Valverde com Eusebio van recordar el caràcter de Cruyff, amb allò tan conegut que l’holandès mai s’equivocava i sempre tenia raó. “A vegades era difícil el dia a dia perquè ell era perfecte. Mai fallava en res”, deia Eusebio. “Quan fèiem exercicis de joc de posició, ell i Charli jugaven i mai no fallaven, quan fallaven deien que era culpa de qui havia fet la passada. Sempre tenien raó”, va seguir Valverde. Una manera de ser molt particular de Cruyff. Els va donar la raó la filla de l’holandès, Susila, quan li va tocar parlar. “A casa hi havia dues normes amb el meu pare. La primera és que ell sempre tenia raó. La segona era que, quan no la tenia, s’havia de tornar a la primera norma.”