Barça

El protagonista

Ousmane Dembélé

Dr. Jekyll i Mr. Hyde

Un dia et marca un autèntic golàs en el derbi i l’endemà s’adorm i t’arriba dues hores tard a l’entrenament. Això és Ousmane Dembélé i se l’ha d’estimar així, en tota la seva dimensió. Imprevisibilitat. Pura irreverència. Indisciplina tàctica i actitudinal. Un rebel. Ahir, torn per a la versió dolça. La del Dembélé futbolista. La del Dembélé que és capaç de somiar despert. El seu gol contra el Tottenham, senzillament fantàstic. Bestial. Talent.

Durant els dos o tres últims dies no s’havia parlat de res més. Les desconnexions de professionalitat de Dembélé, cada cop menys esporàdiques, preocupen el Barça. Els repetits episodis de retard en els entrenaments no agraden al vestidor. La rebel·lia de Dembélé ha convertit de retruc Ernesto Valverde en un funambulista de la retòrica a les sales de premsa. Dilluns el tècnic va optar per la serenitat, tenyida amb petites dosis d’humor. Naturalitat en el discurs per driblar la premsa davant un problema greu. Però mentre Dembélé rendeixi al camp, el rellotge passa a un segon terme. Els seus retards queden en segon pla. Almenys així pensa Clément Lenglet. A Lenglet només li interessa el Dembélé amb pilota. I ahir el seu gol va merèixer pagar una entrada.

En les últimes hores, els capitans, i també Éric Abidal i Pep Segura, havien parlat personalment amb el francès. Li exigeixen rigor disciplinari. Potser els últims tocs d’atenció després del seu error de diumenge el van fer despertar ahir del son profund. Potser no. Potser senzillament a Dembélé li rellisca tot. El que és clar és que la pressió no l’afecta. Tot el soroll dels últims dies a l’entorn de la seva figura va desaparèixer en només set minuts. És el temps que va trigar Dembélé a enamorar el Camp Nou. Golàs. Acció meravellosa que cal analitzar per capítols. Primer, destacable la fe amb què va atacar la pilota en la pressió a Walker-Peters. Dembélé va robar la cartera al lateral del Tottenham en camp propi i, a continuació, va tornar a deixar retratat el mateix futbolista amb un canvi de ritme simplement escandalós. Pura acceleració. Tot verticalitat. El Dembélé més explosiu. I llavors, la pausa. Ousmane va parar el cronòmetre a la frontal a l’àrea petita. El temps, el seu gran enemic. Va mirar, va pensar i va retallar Harry Winks. Toc amb la dreta i definició amb l’esquerra per sota d’Hugo Lloris. Voracitat, explosivitat, pausa i definició en una mateixa acció. Oh là là!

El d’ahir ja és el seu segon gol en la Champions, el novè en total aquesta temporada en el còmput global de totes les competicions. Només n’havia marcat quatre en el seu primer curs. Dembélé està en ratxa. En els últims nou partits amb el Barça, suma quatre gols i cinc assistències. L’ovació en el moment de la substitució, justificada. Golàs.

2
passades de mèrit bones
2
pilotes recuperades
8
pilotes perdudes
0
faltes comeses
3
faltes rebudes
2
rematades
1
gol Dades facilitades per Carles Domènech. La TdT a Catalunya Ràdio
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)