Un punyal imprescindible
El Barça només ha estat capaç de guanyar els dos duels contra la Cultural d’un total de vuit en què Jordi Alba no ha estat titular; el darrer, el de San Mamés, la demostració de l’enorme importància que té en l’equip el lateral esquerre
“Substituir Jordi Alba sempre és un problema.” Així de rotund es va mostrar en la prèvia de l’enfrontament de San Mamés Ernesto Valverde, conscient que aquesta temporada el Barça només havia estat capaç de guanyar els dos partits de copa contra la Cultural Leonesa dels set en què Jordi Alba no havia estat titular. I a Bilbao, amb el de l’Hospitalet de Llobregat sancionat per acumulació de grogues, es va repetir la història, ja que un Barça sense profunditat no va passar de l’empat sense gols. I és que, més enllà del debat sobre si Jordi Alba és o no el millor lateral esquerre del món, del que no hi ha dubte és que és el millor lateral esquerre que pot tenir el Barça, un futbolista amb una manera de jugar, un rendiment, una lectura del joc i una entesa amb els companys que el fan imprescindible, ja que aporta molt més que caràcter competitiu, recorregut, capacitat defensiva i arribada al davant. El lateral, com succeeix amb altres peces vitals en el sistema com ara Busquets i Messi, fa que tot l’engranatge funcioni com un rellotge suís, ja que està sempre al lloc que reclama la jugada, cosa que suposa una superioritat imprescindible per trencar les defenses rivals. D’altra banda, cal afegir-hi l’espectacular entesa que té amb Leo Messi. El lateral el busca sempre que pot amb la ja clàssica passada rasa enrere, amb la històrica diana al Bernabéu, aquella en què l’astre va mostrar en la celebració la seva samarreta a l’afició blanca, com a paradigma inoblidable. I l’argentí, és clar, s’ha especialitzat a fer passades a l’espai per a les pujades del punyal, una arma extraordinària per generar perill.
I després, també cal tenir en consideració que, des de la marxa de Digne a l’Everton, Jordi Alba no té un suplent definit. El club va decidir no fitxar ningú i Ernesto Valverde va encetar un càsting entre Miranda i Cucurella per decidir amb quin dels dos jugadors del planter es quedava. L’escollit va ser el primer, mentre que el segon se’n va anar cedit a l’Eibar. A l’hora de la veritat, però, el tècnic ja ha demostrat que no confia en Miranda, fet que l’ha dut a esprémer al màxim les cames de Jordi Alba i, en casos en què el de l’Hospitalet era baixa o necessitava descansar, ha apostat per recórrer a la inventiva, ja fos apostant per Vermaelen, per Sergi Roberto o per Semedo, ara per ara el jugador que millor s’ha adaptat al rol, ja que tant el belga, contra el Leganés, com el reusenc, contra el València, van naufragar amb estrèpit. El lateral portuguès, però, no aporta tot el que dona Jordi Alba, a banda que té molts problemes per centrar amb la seva cama menys bona.
Renovació encallada
I en tot aquest context apareix un tema cabdal i que s’està allargant en el temps, la renovació de Jordi Alba, ja que el seu contracte finalitza el 30 de juny del 2020, quan tindrà 31 anys. “No val només dir que soc un gran jugador, el que compten són els fets. Quan vaig fitxar pel Barça, no ho vaig fer per diners”, va deixar anar Alba al desembre. Setmanes després, va sorgir un rumor que assegurava que l’acord estava a punt de produir-se, una informació que el mateix futbolista va desmentir. “Tot continua igual. Em queda un any i no sé què vol fer el club. Al final, el que comptarà serà la seva decisió. El meu desig és quedar-me molts anys, però no depèn de mi”, va etzibar el jugador, que no oblida que la seva última millora contractual data del 2015. Pocs dies després, Bartomeu va sortir a la palestra per enviar un missatge de tranquil·litat. “Alba és un jugador que es va formar al Barça i que és el millor lateral esquerre del món. Ja que el tenim aquí, hem d’intentar que segueixi cinc anys més.” El dirigent blaugrana, a més, va deixar entreveure que l’acord es podria tancar entre els dos duels contra el Lió. I és que al Barça no li queda més remei que mirar de fer un esforç per assegurar-se la continuïtat del seu lateral esquerre –que, a més, vol seguir al Camp Nou–, una peça no només imprescindible en l’engranatge, sinó també única.
Mendy, el reforç que més agrada
La falta d’un substitut per a Alba ha provocat que el Barça hagi posat el fitxatge d’un lateral esquerre entre les seves prioritats de cara a l’estiu que ve i, si pot ser, es vol que l’aposta sigui un futbolista jove, perquè la transició sigui esglaonada. Ara per ara, el jugador que més agrada és Ferland Mendy, el lateral esquerre de l’Olympique de Lió, que amb només 23 anys ja s’ha erigit en un dels jugadors més cobejats del panorama internacional. “Sé que els dos duels contra el Barça en la Champions em poden donar publicitat”, va admetre fa poc Mendy, per qui Jean-Michel Aulas, el president del Lió, demana 40 milions d’euros. L’operació, doncs, seria important, a banda que el jugador figura en l’agenda de força més equips. És per això que el Barça considera altres alternatives, entre les quals destaca Júnior Firpo, del Betis, per qui també s’ha interessat el Real Madrid. El club blaugrana, però, manté una molt bona relació amb el Betis, com s’ha demostrat en l’operació Emerson, un fet que podria decantar la balança a favor dels interessos del Barça. I una tercera via seria el retorn de Cucurella, que a Eibar està rendint a un altíssim nivell.
Notícies
Dissabte,20 abril 2024
