Barça

De penal i gràcies

El Barça supera el Valladolid amb un gol solitari de Leo Messi des dels onze metres, manté els set punts de marge respecte a l’Atlético i se situa provisionalment a nou del Real Madrid

La victòria no amaga el mal partit dels de Valverde, que hauran de millorar molt amb vista al partit de Champions de dimarts a Lió si no volen tenir un disgust dels grossos

Bruno Genesio va ser present ahir a la llotja noble del Camp Nou. L’entrenador de l’Olympique de Lió volia veure el Barça en directe abans del compromís de Champions de dimarts. Segur que va marxar cap a França almenys amb millors sensacions que el dia que les boles del bombo van emparellar el Barça i el Lió. El Barça d’ahir no espanta. Molt mal partit del líder. El solitari gol de Messi de penal va servir per sumar tres punts i per mantenir els set de diferència respecte a l’Atlético –el Real Madrid juga avui–, però poca cosa més. L’equip de Valverde necessitarà molt més dimarts al Groupama Stadium de Lió. Aquesta versió serveix per superar el Valladolid a casa per la mínima, però no és una garantia a Europa, ni de bon tros.

Dos xuts en quaranta minuts però cap oportunitat real de gol. El bagatge descriu fins a quin punt va ser dolenta la primera part de l’equip de Valverde. Un Barça poc fluid, sense idees, abusant en excés del joc per dins, per uns passadissos interiors atapeïts de futbolistes. Un Barça embussat. Ni rastre del virtuosisme quotidià de Messi, ni tampoc de l’anarquia desacomplexada de Dembélé. Espessor general. Tampoc la banda esquerra va funcionar. Jordi Alba tornava després de complir sanció a San Mamés, però la química entre ell i Messi, que tan rèdit dona a l’equip per norma general, no va ser ahir un factor determinant. L’entramat defensiu dibuixat per Sergio González va convidar el Barça a caure en el son profund, però si l’equip blaugrana no va generar perill en el primer temps va ser en realitat més per demèrit seu que per mèrits d’un Valladolid que es va limitar a estar ordenat. Línies juntes i atent en les ajudes. Bé el Valladolid en el seu rol, malament el Barça.

L’acció de l’únic gol del partit va ser l’única cosa destacable del Barça en tot el primer temps. Un batec enèrgic en un encefalograma pla. L’únic senyal de vida en 45 minuts. Una acció de rauxa de Piqué que va trobar en la picardia de Ter Stegen i d’un dels aplegapilotes de l’estadi els seus dos millors aliats. L’acció va ser llarga. Tot va néixer arran d’un córner en curt servit pel Barça. Messi va perdre una pilota imperdonable i el Valladolid es va desplegar com una manada de llops a l’atac. L’acció va agafar descol·locat el Barça que es va trobar amb un cinc contra dos, però Nacho no va culminar bé la contra. La seva centrada llarga i passada va convertir en estèril la superioritat numèrica del seu equip en aquest atac. Llavors va aparèixer Ter Stegen per posar de nou en joc la pilota. Mentre els futbolistes del Valladolid lamentaven l’oportunitat perduda, l’alemany va servir en vertical a Piqué, que havia quedat despenjat en el replegament defensiu. El central va fer una d’aquelles excursions que tant li agrada fer quan el partit està decidit. Ahir l’excursió va ser per decidir-lo. La cursa de Piqué va acabar en una passada a Dembélé i aquest va cedir a Messi a l’altra banda. Leo va provar el xut, però la pilota va tocar en un defensor. Piqué, amb un imant, va recollir de nou la pilota i Míchel va fer el passerell. El capità del Valladolid va agafar per darrere Piqué amb el braç, suficient per cometre penal. Martínez Munuera va assenyalar la pena màxima i Messi va fer la resta. Xut i barraca (1-0).

L’equip va millorar en la segona part, alleugerit pel fet d’anar al davant en el marcador. Tampoc era difícil millorar les prestacions del primer temps. Messi va ser qui més ho va provar en aquests segons quaranta-cinc minuts. Va ser el millor del Barça per insistència, però no per encert. Fins i tot ell va fallar un penal comès sobre Coutinho en el minut 40 de la segona meitat que hauria decidit el partit. Aquest cop Jordi Masip sí que va aturar el llençament de Messi des dels onze metres. El sabadellenc va ser sens dubte el millor del partit. Gran partit del porter del Valladolid en el seu retorn al Camp Nou. No només per la seva aturada a Messi en el penal, sinó també perquè va treure de polleguera Luis Suárez. Malament ahir els dos 9 del Barça. Kevin-Prince Boateng no va tenir incidència en l’hora de partit que va jugar. Va donar seixanta minuts de treva a Suárez i poc més. Malament el pla B i malament el pla A, perquè l’entrada en escena de l’uruguaià en l’última mitja hora de partit no va resoldre res. Al contrari. Erràtic i desesperat. Masip va ser un gegant i Suárez va estar diminut. El charrúa va malbaratar accions claríssimes d’un contra un davant el porter.

Preocupa el moment actual de Suárez –un gol en els últims sets partits– i preocupa la imatge general oferida pel Barça en els últims partits, i més tenint en compte tot el que ve. Lió, el Pizjuán i el Bernabéu per partida doble esperen en l’horitzó.

Amb una mica de sort potser ahir el Barça i Ernesto Valverde van voler jugar a despistar amb Bruno Genesio. Millor pensar això. Dimarts, però, poca broma.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)