Barça

Un somriure a temps

Revitalitzat. El caràcter afable d’Ole Gunnar Solskjaer ha recuperat l’optimisme d’un equip de mig del camp exuberant i atacants verticals

En l’era de la sofisticació, a vegades un somriure és suficient per trobar respostes. En dies en què la proposta tàctica a vegades busca el camí més recargolat o en què els futbolistes viuen encadenats a una pissarra, n’hi ha prou de deixar-ho fluir. I amb la mateixa cara de nen amb què un dia va enamorar el públic d’Old Trafford, Ole Gunnar Solskjaer, imberbe com fa dues dècades, ha estat el massatge mental que necessitava el vestidor del Manchester United després de l’estrès d’un Mourinho barallat amb els resultats i sobretot enrocat amb la gran estrella del conjunt mancunian, un Paul Pogba a qui mai va aconseguir treure tot el suc.

Ningú com el francès evidencia el canvi d’ànim que viu el vestidor dels red devils. La seva ha estat una irrupció similar a la que el Real Madrid va patir amb el desembarcament de Zinedine Zidane. Com el marsellès, el tècnic de Kristiansund viu sota la sospita que potser no és l’ideòleg més capaç del món, però el seu coneixement del club i la gestió amable que està tenint han modificat la fisonomia de l’equip i d’un Pogba que s’ha desencadenat.

No sempre els entrenadors han llegit de la mateixa manera les virtuts del migcampista francès. Sovint, alguns l’han interpretat com un futbolista més posicional, capaç d’assumir tasques de mig centre. La seva gambada salvatge, però, i una tècnica a l’altura d’una genètica privilegiada, l’empenyen de manera natural a reclamar pista, a ser un futbolista sense lligams tàctics i sí amb llibertat per arribar des del darrere, per justificar el seu preu (el United en va pagar 100 milions) amb estadístiques. “Ell m’ha donat la llibertat per anar cap endavant, em sento segur a l’esquena i puc atacar tenint tres davanters amb mi”, va resumir Pogba, que des de l’arribada del tècnic noruec ha marcat 8 gols i ha repartit 6 assistències en partits de la Premier en un mig del camp ben esglaonat, on Matic, de físic insultant, sempre és el contrapès i on Ander Herrera, ara lesionat però de retorn imminent, és un nexe ideal per la seva capacitat per filtrar passades i alhora ser prou agressiu defensivament, per donar estabilitat en una zona ampla on ha guanyat la partida a un Fellaini que va haver de fer les maletes rumb a la Xina.

Amb només dues derrotes sota la gestió de Solskjaer, el Manchester United va trobant incentius també en una línia defensiva que en els últims anys no havia fet res més que donar-li maldecaps. Victor Lindelöf, irreconeixible durant els seus primers mesos a Old Trafford, on va arribar procedent del Benfica, ha trobat un to físic i futbolístic que li està començant a permetre exhibir-se com un central sòlid, de la mateixa manera que Luke Shaw, molt penalitzat per les lesions i per passatges de poca disciplina alimentària, torna a ser el lateral esquerre de bona projecció que va esbossar durant els seus anys a Southampton.

Millores individuals que potencien un equip fresc de cames, que contra un Barça de previsible iniciativa en el joc, també tindrà la rèplica d’atacants d’enorme verticalitat, com ara Lingard, o un Martial molt perillós en la diagonal i un Rashford que tot just amb 21 anys ja és una bandera d’un United qui sap si prou madur per aguantar la mirada al Barça, però que com a mínim ha recuperat l’ullal dels grans.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)