Barça

RUBÉN DUARTE

JUGADOR DE L’ALAVÉS

“La humilitat i la normalitat d’Abelardo arriben al jugador”

Rubén Duarte ha disputat 29 dels 33 partits de lliga de l’Alavés al lateral esquerre

“Només tinc bones paraules per a l’Espanyol, ells em van ensenyar a lluitar pels meus somnis, però a l’Alavés he recuperat la il·lusió pel futbol”

Amb una mescla de por i de responsabilitat, Rubén Duarte (Almeria, 1995) va haver d’abandonar fa dos estius l’Espanyol, club que l’havia criat des dels 13 anys, camí d’un nou destí que li permetés recuperar la il·lusió pel joc. Avui, dues temporades després, manté la gratitud cap al club català, però celebra el canvi, consolidat com una peça indiscutible a l’Alavés.

Ha trobat el que buscava...
Absolutament. Van ser molts anys a l’Espanyol, però l’última temporada ja no em sentia important. Era necessari trobar una bona sortida i l’Alavés m’ha donat la confiança necessària per tornar a disfrutar d’aquest esport.
Ho va passar malament?
Les meves paraules amb l’Espanyol sempre seran de gratitud, va ser el club que em va venir a buscar, em va treure de casa i em va ensenyar a jugar per un somni. Però quan tens un any en què no jugues, tot se’t fa difícil. Són coses normals.
La seva indefinició va ser un problema?
En el futbol de base sempre vaig ser central, però amb el pas al filial em van desplaçar a la banda perquè la segona B ja és un futbol més directe i els rivals són molt més forts. No em va quedar cap més remei que adaptar-me, però és veritat que el procés d’adaptació tampoc és senzill.
L’Alavés mira la classificació amb l’orgull de no estar immers en la lluita per la supervivència, o amb la ràbia de qui es pot quedar a tocar d’Europa?
Principalment diria que la sensació és d’orgull; sabem que aquí tot costa molt, cada partit l’has de suar i veiem els equips de la zona baixa, que tenen dificultats enormes. És veritat que últimament no hem trobat els resultats, però ningú està exempt de tenir alts i baixos.

Per què no han tingut més continuïtat en el tram final?

Això és complicat de diagnosticar, estem en una competició en què els detalls marquen la diferència. Recordo el dia que el Leganés ens va empatar al minut 93, o l’altre dia que el Valladolid ens va restar dos punts més quan ens havíem situat 2-0. Aquí hi ha molts equips en pocs punts, s’ha de ser detallista i nosaltres hem de valorar el que hem fet aquesta temporada, que ens permetrà gaudir un any més d’una competició única i seguir visitant alguns dels millors estadis del món.

Quin és el secret d’Abelardo?
Que és una persona molt natural, molt propera, amb sentit de l’humor. És com se’l veu pel carrer o davant dels mitjans i això dins d’un vestidor es nota. El seu treball i la seva humilitat arriben al futbolista, tant de bo puguem seguir amb ell molts anys.
Esperen un Barça condicionat per la Champions?
No sabem si faran rotacions de jugadors, si ho faran molts o pocs, però el que és segur és que nosaltres ens hem de preparar per a un partit d’una exigència màxima, en què tot costarà molt, perquè al final contra el Barça, jugui qui jugui, el nivell sempre és un altre.
Encara s’ho pren com un derbi?
És veritat que he jugat molts partits contra ells, en cadet, juvenil...; conec la rivalitat, però forma part del passat. Per mi és un orgull poder jugar contra equips del nivell del Barça, del Real Madrid, de l’Atlético o del València. Mesurar forces contra els millors jugadors del món és una motivació per si sola.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)