Xavi Hernández va anunciar ahir que al final d’aquesta temporada penjarà les botes per iniciar la seva trajectòria coma entrenador. Ho va desvelar en un article pel Comitè de Qatar 2022 i que van reflectir mitjans de Doha. Un dia d’aquest mes, però, està previst que enviï un comunicat oficial per donar més detalls sobre el pas que ha fet. La decisió està presa en fred, fruit d’una profunda reflexió. Feia dos anys que ja meditava retirar-se, i l’estiu passat ja tenia molt clar que faria aquest pas un cop finalitzés la temporada.

L’egarenc volia aconseguir guanyar la lliga amb l’Al-Sadd i ara té com a repte fer un bon paper en la copa i la lliga de campions d’Àsia. “Durant les pròximes quatre setmanes em lligaré les botes per jugar els últims partits d’una carrera inoblidable que s’ha prolongat durant 21 anys i m’ha portat per tot el món. Guanyar la Lliga de les Estrelles de Qatar, l’únic títol que em faltava, ha estat un final perfecte per a la meva carrera com a jugador a Qatar”, assenyala en l’article. Xavi deixarà de jugar per l’Al-Sadd, però seguirà molt lligat a aquest club qatarià perquè el seu proper pas és convertir-se en l’entrenador de l’equip perquè l’actual, Jesualdo Ferreira, es jubila. El català està molt il·lusionat amb aquesta oportunitat.

Xavi, el màxim exponent de l’ADN Barça, té molt clar que la seva filosofia a la banqueta estarà lligada a tot el que va aprendre a Barcelona, on va arribar de ben petit. “La meva filosofia com a entrenador reflecteix l’estil que hem desenvolupat durant molts anys sota la influència de Johan Cruyff i la Masia, i que té el seu màxim exponent en la manera de jugar a futbol en el Barça. M’encanta veure els equips prendre la iniciativa, el futbol d’atac i tornar a l’essència del que tots estimem des dels nostres dies d’infància: el futbol de possessió”, escriu.

Tret d’aquests últims anys a Qatar, Xavi ha deixat una gran empremta en el Barça, on és un dels seus futbolistes més llegendaris. Va arribar al club blaugrana la temporada 1991/92 per incorporar-se a l’aleví A i el va abandonar el 2015, després d’aixecar la Champions a Berlín, amb Luis Enrique a la banqueta. Va heretar el braçal de capità de Carles Puyol, un altre símbol del Barça. Encara avui continua sent el jugador amb més partits oficials en la història del Barça, amb un total de 767. El seu palmarès també és espectacular. En total, va sumar vuit lligues, tres copes del Rei, quatre Champions, dos mundials de clubs, sis supercopes d’Espanya i dues supercopes d’Europa. A més, va sumar també sis copes de Catalunya i una supercopa de Catalunya.