Barça

Arrelar a ca l’oncle Sam

El Barça ha tancat la dotzena gira pels Estats Units de la seva història –la tercera consecutiva– fent visible que bona part del creixement social i econòmic passa per l’Amèrica del Nord

La directiva blaugrana focalitza la seva estratègia a enfortir el seu pla de desenvolupament al mercat nord-americà

El ‘soccer’ internacional més desitjat pels nadius dels EUA –Champions League al marge– continua sent la Premier League

Ann Arbor és a tocar de la ciutat més coneguda –Detroit– i disposa d’una de les universitats més prestigioses dels Estats Units. El pulmó esportiu universitari és al Michigan Stadium, conegut per tothom com The Big House, que pot aplegar 107.000 espectadors. És el segon estadi més gran del món i el que té més capacitat als Estats Units. Hi juguen els Michigan Wolverines, un dels equips de referència de futbol americà.

Dissabte, Ann Arbor va viure amb una calma tensa la visita del Barça. Els jugadors, concentrats en un hotel cèntric de la ciutat, rebien mostres d’efecte a la sortida cap a l’estadi. Seguidors i fans arribats d’arreu del país començaven a omplir de color blaugrana els accessos al Michigan Stadium. I a l’estil més català –“la pela és la pela”– els veïns del carrer principal que condueix a l’estadi van fer l’agost. Oferien el seu jardí per fer-ne un aparcament improvisat a 20, 30 i fins a 45 dòlars l’espai d’un vehicle. En el meu cas, vaig abonar 20 dòlars al propietari d’una petita empresa –un home d’origen algerià– que amb els diners recaptats va pagar-se l’entrada i la de dos treballadors més, que van veure el partit com tres aficionats més. Els cotxes, amb un ventall de matrícules d’orígens ben diversos. Llunyanes i més properes, i alguns amb l’escut del Barça ben visible. De Texas a Ohio passant per Florida. Ningú volia perdre’s l’ocasió de veure els jugadors del Barça en directe.

Als accessos a l’estadi ja es veia que el Barça jugava a casa. En un trajecte de poc més d’un quilòmetre vaig comptabilitzar prop d’una vintena de venedors improvisats amb samarretes i banderes. Totes del Barça, cap del Nàpols. I el segon equipament nou, més venut que el blaugrana. Un cop a l’estadi, la majoria d’aficionats van col·locar-se a tocar de la primera fila, prop dels seus ídols. La sortida de l’escalfament dels dos equips va ser una nova demostració que els aficionats napolitans es podien comptar amb els dits. Amb Messi absent, Gerard Piqué, Arturo Vidal i, sobretot, Luis Suárez van acaparar els aplaudiments i crits més sonors. L’uruguaixo, exercint galons, va obsequiar l’embogida afició blaugrana amb dos gols –el segon, de traca– en el darrer duel de la gira nord-americana. Entre els aficionats, una família catalana de Manresa que després d’una dècada vivint a Carolina del Sud han pogut tornar a veure el Barça tenint en compte que viuen a mitja hora d’Ann Arbor des de fa un any. O un matrimoni nord-americà resident a Nou Mèxic, que recordava la seva estada de tres mesos al Port de la Selva.

La radiografia dels aficionats culés a Ann Arbor no era, precisament, catalana ni nativa dels Estats Units. El soccer continua sent un esport majoritàriament vinculat als llatinoamericans, que són uns autèntics apassionats del futbol. Tant és així que continuen sent la comunitat més arrelada al soccer a l’Amèrica del Nord. S’ha de subratllar, però, que en els darrers anys el creixement del futbol als Estats Units és notori i demostrat. La Major League Soccer (MLS) està aplegant moltes estrelles (consagrades i d’altres molt més joves) i són moltes les ciutats que estan pujant al carro tenint en compte que, segons els experts, el moment àlgid està previst el 2026 amb la disputa del mundial de futbol a tres bandes: els Estats Units, el Canadà i Mèxic.

A set anys vista, l’Amèrica del Nord té l’oportunitat d’enganxar definitivament el públic més nadiu, encara atrapat molt més pels esports majoritaris: el futbol americà, el beisbol, l’hoquei sobre gel i el bàsquet. Tres esports dominats majoritàriament per homes excepte el bàsquet, on hi ha més paritat. En canvi, els esports més minoritaris són essencialment dominats per les dones. Un cas flagrant és el soccer, on la selecció femenina dels Estats Units és la gran potència mundial, després de guanyar el recent mundial a França. O la gimnàstica artística, amb Simone Biles com a punta de llança. La cultura del soccer encara ha de pujar molts més esglaons per captar l’atenció majoritària tot i haver-ne escurçat la distància.

La presència de Leo Messi és un factor decisiu per a l’arrelament del Barça. El clàssic és una de les cites més esperades pels aficionats, però la competició internacional més desitjada –Champions League, al marge– és la Premier League. Els nord-americans nadius omplen molts més bars quan juga el Liverpool, el Manchester City o el Tottenham que en cap altre partit de lliga interior al món. Ara bé, si al volum de seguidors hi sumem els llatinoamericans, Barça i Madrid són els qui mantenen la jerarquia del futbol, també als EUA. La renúncia de disputar un partit oficial de lliga a Miami el gener passat va ser una oportunitat perduda. Perquè, a més de les patxangues d’estiu, el que volen els aficionats és un partit oficial. Amb tres punts o un títol en joc.

Que els Estats Units és el país de les oportunitats també ho saben a Can Barça. La directiva de Josep Maria Bartomeu té entre cella i cella el mercat nord-americà. Tots els esforços per posicionar-se com el millor club del món tenen els EUA com l’aparador més anhelat. Així, bona part del creixement social i econòmic del FC Barcelona passa per seguir reforçant la presència al mercat nord-americà. Prova d’això és la incorporació de Pau Gasol com a ambaixador del Barça als Estats Units; la consolidació del projecte de les FCB Escola (aquest estiu amb una quarantena de campus) destinada a la captació de nens que, alhora, encomanen el barcelonisme a pares i família; o la seu del FC Barcelona a Nova York al costat de les grans marques de l’esport nord-americà amb Xavier O’Callaghan al capdavant. Aquests factors i el carisma que té Barcelona entre la societat nord-americana dibuixen una estratègia que ha de portar a curt o mitjà termini a incrementar la visibilitat de la marca Barça per donar una dimensió global al club.

Un cop finalitzada la gira al Japó per exigències comercials de Rakuten, el Barça té una mica més de ressò als Estats Units. Així ha tancat la dotzena gira a l’Amèrica del Nord –la tercera seguida– de la seva història. La primera, el 1937, en plena Guerra Civil. I un apunt rellevant: fa bé, el Barça, de no jugar sempre a Nova York, on ho ha fet en deu ocasions. Els Estats Units és un país divers, i repartir de manera estratègica els partits cada estiu en altres ciutats pot eixamplar, encara més, la base. Una militància global que té una cosa en comú: Més que un club.

La ciutat més educada
Ann Arbor és una de les ciutats amb més encant de l’Estat de Michigan. Una ciutat dinàmica i activa que batega gràcies a l’empenta dels estudiants universitaris, que representen el 32% de la població. Ann Arbor és una barreja de joventut i coneixement cultural. Així, fa cinc anys, la revista ‘Forbes’ li va atorgar el reconeixement de ser la ciutat més educada dels Estats Units.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)