Barça

QUIQUE SETIÉN

ENTRENADOR DEL FC BARCELONA

“Treballo pensant que em quedaré aquí tota la vida”

“Jo sentia que era feliç quan tenia sempre la pilota. Amb Cruyff vaig veure que això era possible dins d’un camp i em vaig enamorar”

“És cert que s’han anat perdent algunes coses en els últims anys, però hi continua havent molt del Barça que ens agrada”

Els jugadors del filial tenen qualitat, però s’ho han de guanyar. Jo els ajudaré, però la seva predisposició ha de ser molt alta
Messi és molt intel·ligent. Li hem dit que ha de pressionar, com a la resta, ho ha entès i ho està fent
El que és important és que el futbolista, quan t’escolti, sàpiga ràpidament si li donaràs arguments, si l’ajudaràs
Encara penso com a jugador. Per això em cuido, per entrar als rondos i no fer el ridícul, per estar tocant pilota

Quique Setién Solar (Santander, 27-09-1958) és entrenador del FC Barcelona des del 15 de gener passat. Cruyffista declarat, als 61 anys li ha arribat l’oportunitat de la seva vida, una oportunitat que mai s’havia imaginat i que no vol desaprofitar. Des que va arribar mira d’impregnar el vestidor de la filosofia que més alegries ha donat al club i que s’havia anat abandonant els últims anys. Sap que no té temps, però està convençut que els èxits arribaran.

Deia el dia de la seva presentació que sempre havia cregut que era impossible que entrenés el Barça. Ja s’ho creu?
Sí. Ja sabem que és una realitat. La competició t’ha posat en òrbita. Abans de venir, fins i tot quan em deien uns dies abans que hi havia possibilitats, no m’ho creia. A la meva família els deia que no es fessin il·lusions, però a vegades els astres s’alineen perquè passin coses que no esperes i aquesta n’era una. Ha estat un regal inesperat. Penses que tens experiència, però no currículum per entrenar un equip com el Barça, però aquí estem.
Ara que ja és aquí, és com s’havia imaginat?
Soc una persona entusiasta, que em motivo amb tot el que faig. Gaudiré tant aquí i hi posaré tant d’entusiasme com el dia que vaig anar a Lugo. Tot el que faig ho faig amb intensitat, autoexigència. Sempre ha estat així a la meva vida. Soc així. És evident que hi ha diferències grans entre entrenar el Barça i entrenar el Lugo, però jo la meva feina diària –intentar que al camp es vegi el que vull– sempre la faig de la mateixa manera. És evident que la responsabilitat que m’han donat és molt gran, però per a mi tot té molta entitat.
Sempre ha dit que la seva inspiració era Johan Cruyff. Que és cruyffista. Què és per a vostè ser cruyffista?
Jo era cruyffista ja quan jugava. És una filosofia que m’agrada perquè representa el futbol que ja m’agradava com a jugador. L’he conegut a través de Cruyff. Era un jugador que m’entusiasmava, amb el qual em vaig despertar. Després vaig disfrutar molt amb el seu equip quan va entrenar el Barça. De fet, el vaig patir. El seu futbol és el futbol de control, tenir pausa i acceleració en els moments necessaris, saber escollir la millor opció. Quan era futbolista volia tenir sempre la pilota al peu, no córrer darrere la pilota. Quan tens la pilota, ets feliç. Jo ho sentia així i amb Cruyff vaig veure que això era possible dins d’un camp de futbol. Jo el vaig patir i ho vaig estudiar i vaig veure que es col·locaven bé, que tenien qualitat i que tenien uns principis que jo no havia tingut. El vaig patir com a jugador i el vaig gaudir com a espectador.
Què hauria donat per jugar en aquell equip?
Li vaig dir l’única vegada que vaig poder parlar amb ell que hauria donat un dit. Però no ja per jugar al Barça, sinó per jugar en un equip que jugués com aquell Barça.
I per ser entrenador del Barça?
A mi m’agrada molt el futbol. Encara penso com a jugador. Per això em cuido, per entrar a als rondos i no fer el ridícul. Continuo jugant. Vaig al gimnàs, miro d’estar bé, però només per estar encara en contacte amb la pilota. I ara estic fent rondos amb Messi, Piqué, Busquets, Rakitic, amb els millors del món.
Com recorda aquell equip de Cruyff?
Era una meravella. Veure jugadors com Eusebio jugar de central per tenir una bona sortida de pilota era inexplicable. Va ser la base perquè canviés la nostra mentalitat. Estic segur que si la selecció espanyola va canviar i va jugar tan bé és perquè tenia una base de jugadors impregnats d’aquella filosofia. Luis Aragonés ho va aconseguir traslladar a la selecció i va convèncer la resta de jugadors que aquell era el camí. Ens va apartar de la fúria, que sempre hi ha una insistència perquè torni.
És el millor equip que ha vist jugar a futbol?
Era un gran equip que jugava molt bé, però els equips posteriors també van jugar molt bé. Guardiola va aportar coses que van portar una millora. La capacitat per canviar sistemes, coses, que va fer imparable aquest equip. El de Guardiola era com el de Cruyff, però millorat. La filosofia mai s’ha perdut al Barça. És cert que s’han anat perdent algunes coses en els últims anys, però hi continua havent molt del Barça que a tots ens agrada.
És irrepetible aquell equip de Guardiola o amb feina és possible?
El que és irrepetible són els jugadors. Hauré treballat amb més de mil jugadors i no n’hi ha cap d’igual que un altre. El que s’ha de fer és treballar bé el sistema. És molt relatiu dir que fas bé les coses perquè guanyis o perdis, perquè tot pot millorar o empitjorar. Quan jo vaig arribar a Lugo, em deien que a segona B no es podia jugar a futbol. Jo deia al central que havia de dividir i jugar la pilota, que jo li crearia les condicions per fer-ho. No em creien i em deien que era impossible, els mateixos jugadors. Vam acabar jugant de manera espectacular. Tu pots jugar bé a futbol en qualsevol lloc i en qualsevol circumstància, però s’ha de tenir voluntat i treballar.
Abans deia que s’han anat perdent coses. Vostè pretén recuperar-les?
Jo vull veure sobre el camp l’equip que jo vull, que s’assembla molt al que es feia aquí. Hi ha conceptes que s’han de recuperar. Dependrà del compromís dels jugadors i de la seva actitud, que és magnífica. Els hem de convèncer que nosaltres volem fer unes altres coses diferents de les que feien. Volem recuperar la pilota en camp contrari, controlar els partits, tenir calma però saber quan has d’accelerar, pressionar, evitar els contraatacs sabent que sempre hi ha un parell o tres de moments en un partit en què et crearan perill. Volem tenir profunditat, mobilitat, trobar les debilitats del rival. Aquests conceptes són els del Barça de sempre. I això no s’ha de fer 40 minuts, ni 60. S’ha de fer tot el partit.
És més fàcil de convèncer que ha de fer tot això un jugador del Lugo o del Barça?
Crec que és igual. El que és important és que el futbolista, quan t’escolti, sàpiga de manera immediata si li donaràs arguments, si l’ajudaràs.
Ha jugat en defensa de tres i de quatre. Anirà variant?
El més important no és el dibuix. El més important són els conceptes o la filosofia. Juguis com juguis aniràs a pressionar dalt, voldràs tenir el control. El dibuix dependrà més del partit, del rival, dels jugadors que tens. El que hem de fer és ordenar-nos bé per atacar perquè així també estarem ben ordenats per defensar, cosa que a vegades no ens passa. Aquestes coses les volem cuidar i això significa treball i temps.
Hi ajuda que la base de l’equip hagi mamat aquest futbol?
Sí, és clar. Hi ha moltes coses que aquest any jo he vist al Barça que ha fet sempre. Els primers 75 minuts en la supercopa van ser meravellosos. Aquí hi ha moltes coses que no cal que recalqui com quan vaig arribar a Lugo, Las Palmas o Sevilla. El més important és tenir el màxim nombre de futbolistes que sentin, de veritat, que la pilota és el més important. No s’ha de córrer tant, s’ha de pensar més. Tots són bons futbolistes i això és el que ens ajudarà, que pensin més.
Abans parlava de temps, però aquí no n’hi ha. Quant temps necessita perquè tot això s’entengui?
Jo no haig de pensar en absolut en el meu futur. Si haig de fer les coses per conservar el lloc, si obligatòriament haig de guanyar. Això m’impediria prendre decisions que són les que sento de veritat. Sé que tots els entrenadors tenim el temps que tenim, i en aquest club encara més. Jo treballo pensant que em quedaré aquí tota la vida. I faré el que cregui que he de fer. No penso que si demà perdo em faran fora. Hi haurà partits importants condicionats per veure qui juga o descansa i abans ho hauré d’haver gestionat. Veuré qui està millor. Hi ha una sèrie de futbolistes que és molt important que siguin al camp, que són la base de l’equip.
La pressió en els seus equips és molt important. A Messi se’l veu pressionar més. És mèrit seu?
Messi és molt intel·ligent. Li ho hem dit, igual que a la resta. Ho han entès i ho estan interpretant bé. És preferible córrer 10 metres cap endavant ben correguts que no 40 cap enrere. Si hi ha una bona predisposició en tots, ell també ha de participar en això. I ho està fent. Estem encantats perquè això anima tot el món. Ho fa convençut i ens ajuda molt.
Que no vingui un altre davanter és un problema? Sobretot perquè Luis Suárez aportava gols i també molt en la pressió.
Jo hauria preferit que hi fos Luis Suárez, evidentment. Però s’han donat unes circumstàncies en què no és possible fitxar ningú. Ens haurem d’adaptar al que tenim. Podem tenir algun problema si hi ha una lesió més o en moments en què alguns hagin de descansar. Però jo confio molt en Dembélé, que ara aparegui de veritat i tingui la continuïtat que fins ara no ha tingut aquí i que pugui aportar. Estic segur que en aquest context disfrutarà i ens donarà molt bon rendiment. I el dia que ens faltin efectius a dalt, ja ens adaptarem.
Amb la plantilla tan curta que ha quedat, es pot aspirar als tres títols?
Ho anirem veient. Jo estic segur que iniciarem una etapa que ens anirà bé i en un context positiu penso que la plantilla estarà bé. Quan vinguin els partits de veritat en les tres competicions ja veurem com arribem. Jo no tinc l’experiència suficient, perquè és així, encara que amb el Betis vam arribar lluny en la copa, però és veritat que sí que hauria fet coses diferents i que a vegades el millor és assegurar-se’n en una.
Com és entrenar Messi i fer rondos amb ell?
[Riu] Doncs la veritat, el primer és pensar a no fallar cap pilota perquè ell no s’equivoca mai. És una experiència extraordinària, però també amb els altres, hi ha molta qualitat. Veus com va la pilota de ràpid, els controls i les passades sempre són bones. És una meravella.
Entra en els rondos? Cruyff mai ho feia.
Sí, hi entro, però poc. I els dono ocasions perquè em facin alguna sotana...
Fent el paral·lelisme amb els escacs, Messi seria el rei i Busquets la dama?
El rei... No m’agradaria pensar que si falta Messi estàs mort i si el rei no és al tauler està acabada la partida, però sí que aquests dos jugadors són clau. Són molt importants perquè ho entenen tot, fins i tot més que nosaltres, perquè ells ho han mamat, s’han alimentat molts anys d’això i amb els millors entrenadors. Nosaltres també tenim moltes coses per aprendre. En tenim moltes altres de clares i els podem ajudar, però aquí hi ha futbolistes que aquest joc el tenen integrat com el menjar.
A Busquets no se’l pot fer córrer 40 metres enrere.
He sentit moltes opinions i alguns deien que Busquets estava acabat. Es deia fa quatre dies. Però és que li feien fer esforços de 40 metres cap allà, 60 cap a un altre lloc i fer recorreguts per als quals no només per ell, sinó qualsevol altre futbolista, no està preparat. I l’altre dia, molta gent va pensar: mira, Busquets potser no està tan acabat, i ara torna a ser protagonista. El que més passades ha fet, el que més pilotes ha recuperat.
Per a vostè és molt important que els jugadors entenguin el seu concepte de joc. Dembélé sempre ha tingut problemes per interpretar-lo. És el gran repte amb ell, ajudar-lo en aquest sentit?
Tindré aquesta feina amb ell i amb tots. Alguns ho entenen millor que altres, però el més important és que tinguin una bona predisposició. Perquè al final ells seran més bons futbolistes i això és important explicar-los-ho, que si fan això tindran un plus i que si no ho fan potser deixaran de jugar o no tindran la continuïtat que voldrien. Jo els dic que hi ha molts partits que potser guanyaran per la seva qualitat, però quan arribin els partits de veritat, si tu no has adquirit en els partits que guanyes fàcilment la intensitat i els conceptes que necessites per competir de veritat, quan vulguis en els altres et motivaràs però no donaràs prou. Es tracta de tenir una continuïtat diària. No et pots relaxar pensant que avui ve un rival que guanyaràs fàcilment. Això no va així. Tu has de ser intens sempre perquè quan arribin els partits de veritat estiguis a l’altura. I en això s’han d’aplicar tots.
Messi és millor del que es pensava?
No m’ha sorprès. Ara el veig cada dia i el que fa en els partits és el mateix que fa en tots els entrenaments.
Piqué ha de ser el líder d’aquesta defensa que vol que torni a pressionar a dalt i se situï al mig del camp?
És ell, és Umtiti i Lenglet. Són tots. Necessites fer una feina de coordinació perquè no pot ser que hi vagin quatre i sis es quedin. Això em passava al principi al Betis. Els deia “anem a pressionar a dalt” i n’hi havia tres que anaven cap amunt i tres cap al darrere. És el que havien fet tota la seva vida. Els has de canviar el xip perquè el futbolista tendeix a protegir-se i anar cap enrere. Hem de ser valents i això ho hem de fer tots.
Ha donat dos partits a Umtiti i dos a Lenglet. Què li aporten l’un i l’altre?
Tenen petits detalls que són diferents. Però són bastant similars, em serveixen perfectament tots dos. El normal seria que tingués molts dubtes sobre a qui poso. Intentaré que estiguin tots dos motivats.
Sergi Roberto va començar d’interior, va tornar al lateral i ara amb vostè ha jugat de central. Deu portar un cacau al cap.
Jo li dic que és bo això. Igual que quan vaig posar el Frenkie (de Jong) a la dreta contra el Leganés. És millor poder jugar en molts llocs perquè així tens més possibilitats de jugar. Si només jugues en un lloc i no t’hi posen mal assumpte. Sergi afortunadament és molt versàtil, un comodí extraordinari i ja anirem veient on el posem.
Quan vostè va arribar tothom va pensar que Arturo Vidal no jugaria. Però està tenint molts minuts. A vegades es desordena, però li dona moltes coses, no?
És clar. És veritat que se l’ha de controlar una mica perquè perd la posició, però ens dona moltes coses. És un futbolista que val molt. Té energia, entusiasme, arribada. I el dia del Granada ens va donar una magnífica assistència d’esperó. Podem esperar d’ell qualsevol cosa.
Els falta gol, als migcampistes del Barça, aquesta temporada?
Ara arribaran més a l’àrea, segur. L’altre dia a De Jong al descans només de dir-li que havia de buscar més la profunditat i ficar-se entre línies, al cap de cinc minuts ja va tenir-ne una a l’àrea. Tindran més presència.
I a Griezmann de 9 com el veu?
És un xaval amb una predisposició extraordinària. És veritat que no és un 9 fix però ens dona moltes coses. S’està movent constantment, fent desmarcades de ruptura i és un futbolista que el podem utilitzar de diverses maneres i en totes ens dona coses. El canvi per a ell és significatiu perquè ara ha de jugar envoltat de molts jugadors i abans amb l’Atlético tenia molts més espais.
Vostè sempre ha cuidat el planter. Ansu Fati va aparèixer a l’estiu per necessitat. El veu prou madur per aguantar?
Crec que tots els xavals del planter experimenten un procés normal. No pots pretendre que tot ho facin bé, però tu ja els intueixes algunes coses. Alguns et donen un rendiment immediat i d’altres necessiten més temps. Crec que Ansu ara està tenint molt protagonisme i hi ha moments que està fent les coses bé, però ha de perfeccionar, aprendre i millorar coses. La joventut se li veu. És impulsiu i a vegades li falta pausa i prendre bones decisions. Però ens va molt bé. És un xaval que hi és i hi serà i tindrà possibilitats de jugar molts minuts. I aquest mateix procés em serveix per als altres joves del planter.
Un d’aquests joves és Riqui Puig. El veu molts anys al Barça?
Jo els hi veig a tots en la mesura que progressin i que posin en pràctica les coses que els diem. Jo no soc de noms, soc de rendiment. A mi no em crida l’atenció un golàs si prèviament no hi ha hagut un 8 en cada partit. Hi ha coses que criden l’atenció puntualment però abans hi ha el rendiment real, quan separes el gra de la palla. A qualsevol xaval –i no parlo només de Riqui Puig– que vingui li donaré indicacions del que vull d’ell i del que han de fer, i si no juguen amb nosaltres, que ho facin al filial. Perquè jo vull que juguin i em fixaré en el que facin en el filial i si fan les coses que els dic. Si és així, tindran més possibilitats. Tots tenen qualitat però s’ho han de guanyar, jo no els regalaré res. Perquè han de tenir en compte que el seu objectiu és superar jugadors com els que té el Barça. Hi ha Busquets, Rakitic, Arthur, Arturo... S’ha de millorar això i no és fàcil. Jo els ajudaré en el que pugui però la seva predisposició ha de ser molt alta.
Vostè el dia de la seva presentació ja va dir que no podia presumir de títols però al Barça se’n necessiten. Quina línia vermella es marca per definir si és una temporada bona o dolenta?
Ja els he dit als jugadors que tinc els meus anys i no gaire temps per perdre. Que em donin un cop de mà que s’ha de guanyar alguna cosa. Que a la meva làpida hi digui que he guanyat una Champions amb el Barça.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)