Una eternitat de 82 dies. Això és el que ha esperat Marc-André Ter Stegen per tornar a fer el que més li agrada, que és posar-se sota els pals d’una porteria. Una eternitat, perquè, a més, l’últim cop que ho va fer va viure, probablement, la pitjor experiència de la seva carrera professional: els vuit gols de la penosa nit de Lisboa, contra el Bayern de Munic, se’ls va menjar ell i ningú més. Després, per si no n’hi hagués prou, va haver de passar per l’hospital per arreglar el maleït tendó rotular del seu genoll dret i no va poder treballar al mateix ritme que els seus companys en l’inici de la era Koeman.

Gairebé tres mesos d’espera des d’aquell 14 d’agost: treballant en silenci, seguint les indicacions dels metges i dels recuperadors, entrenant-se al marge del grup, mirant els partits del seu equip des de la graderia... El 2020 ha estat especialment dolent per a Ter Stegen, però la data de dimecres passat, 4 de novembre, la guardarà com una excepció. Al matí el Barça va fer oficial la seva alta mèdica i va entrar, per primer cop aquesta temporada, en la llista de convocats. A primera hora del vespre va saber que seria titular i, finalment, a la nit va completar una actuació colossal, contra el Dinamo de Kíev, que va donar la victòria al seu equip i li va valer la distinció, per part de la UEFA, d’home del partit.

“Hem començat bé, fent ocasions. Hauríem d’haver resolt abans. Finalment hem patit. Després de rebre el gol, el partit s’ha tornat nerviós”, manifestava poc després del xiulet final, encara damunt de la gespa, en un castellà impecable i pausat, transmetent la mateixa seguretat que a la porteria. Ho feia després d’haver ofert una col·lecció d’intervencions antològiques. Amb els peus, amb les mans, exhibint sang freda, concentració, velocitat i reflexos. Ter Stegen en estat pur i al màxim nivell. En el minut 23, la seva cama va evitar una centrada letal de Tsygankov. En el 35 va tapar de forma magistral, amb la mà, un cop de cap picat de Buialskyi que feia olor de xarxa. En el 53 Supryaha va ser incapaç de superar-lo en un cara a cara. I en el 47 i el 67 Tsygankov –abans de signar el 2-1 recollint un rebuig seu– va obligar-lo a una resposta exigent en dues accions més de màxim perill, sense èxit.

“No importa quina ha estat la millor aturada. L’important és que hem guanyat. Per a mi, tornar i guanyar és el màxim”, deia Ter Stegen, traient importància a la seva decisiva actuació. “Tenia moltes ganes de saltar al camp i fer el que més m’agrada”, sentenciava. “Fent el que m’encanta, una vegada més. Va estar bé ser allà, a fora, amb l’equip”, insistia a dir ahir, amb una piulada. La millor notícia per al Barça és, sens dubte, que el seu porter ha tornat oferint la seva millor versió, la que el situa entre els millors del món.