Barça

2020, L'ANY QUE NO OBLIDAREM

BARÇA (1)

Un any infaust

El Barça tanca un 2020 calamitós per a totes les esferes del club, sense cap èxit esportiu, durament castigat econòmicament per la pandèmia i orfe de president

Ernesto Valverde, Quique Setién i Ronald Koeman. Tres entrenadors en un sol any, cap títol i un president obligat a sortir en globus del Camp Nou. L’escàndol del Barçagate i les derivades dimissions d’alguns directius, el divorci entre la plantilla i els dirigents, la pandèmia i la doble rebaixa salarial, el silenci del Camp Nou, la vergonya del 2-8, la dimissió d’Éric Abidal, l’intent de fugida de Leo Messi i el famós burofax, l’adeu de Luis Suárez, la moció de censura i la bandera blanca de Josep Maria Bartomeu i tota la seva junta, l’entrada en escena de Carles Tusquets i la junta gestora, les greus lesions d’Ansu Fati, Gerard Piqué i Sergi Roberto... i en l’horitzó immediat, eleccions! Esgota només llegir-ho. Un any 2020 convuls a can Barça, a escala esportiva, institucional, social i econòmica.

Feia ni més ni menys que dotze anys que el FC Barcelona no tancava una temporada en blanc. Els zero títols del curs 2019/20 van dur els culers el passat estiu a fer un viatge en la memòria. No es veia un fracàs esportiu similar des de la temporada 2007/08, en l’últim any de Frank Rijkaard a la banqueta. Aquell curs el primer equip de futbol tampoc no va guanyar res. Va ser el trist colofó a la dolça etapa de l’etern somriure de Ronaldinho.

L’any 2020 va començar ja girat. Gener turbulent amb la desfeta en la supercopa d’Espanya disputada a l’Aràbia Saudita, en les semifinals contra l’Atlético de Madrid, i la conseqüent destitució d’Ernesto Valverde després de dos anys i mig en el càrrec. Discutible el fons i malament sobretot en les formes. Éric Abidal i Òscar Grau van trucar a la porta de Xavi Hernández, però finalment qui va aterrar al Camp Nou va acabar sent Quique Setién, acompanyat del sempre polèmic Éder Sarabia. El càntabre va agafar l’equip en el primer lloc de la classificació i seria destituït de forma fulminant set mesos més tard, just després de l’humiliant 2-8 contra el Bayern de Munic a Lisboa. La taca fosca dels vuit gols rebuts contra l’equip de Hansi Flick aquell 14 d’agost, en uns quarts de final de la Champions, quedarà per sempre clavat en la història negra del club. Una derrota traumàtica que va obrir la caixa de pandora, va obligar a dimitir Abidal, va propiciar l’intent de fugida fallit del millor jugador del món i va desembocar en una moció de censura amb premi final pels opositors.

El 6 de febrer el Barça de Setién deixava escapar la copa, cedint contra l’Athletic en l’eliminatòria dels quarts de final. A mitjan agost va arribar la bufetada majúscula en la màxima competició continental i pel camí els culers van viure la desesperació de veure com s’esfumava també la lliga, contra un Real Madrid que va trobar en el VAR el seu millor còmplice. El Barça va iniciar el confinament com a líder, el mes de març, i en tornar a la gespa tres mesos després van començar a aflorar amb virulència totes les mancances d’un equip i d’un projecte tocat de mort. El Barça va acabar segon per darrere del Madrid de Zidane. Calia foc nou.

Des de la fi de l’era Rijkaard fins al final de l’era Setién, el Barça ha guanyat en aquests darrers dotze anys 29 títols (vuit lligues, tres Champions, sis copes, tres supercopes d’Europa, sis supercopes d’Espanya i tres mundials de clubs), però després d’un any sense títols calia un canvi de cicle.

Ronald Koeman va ser la persona triada per liderar el nou projecte. Repte majúscul per a l’heroi de Wembley. Coincidint amb la seva arribada han marxat noms il·lustres com Luis Suárez i Ivan Rakitic –també Vidal i Rafinha–, han arribat Pedri, Dest, Trincão i Pjanic, i han sortit de l’ou joves com Ronald Araujo i Òscar Mingueza. Les greus lesions de genoll d’un líder com Piqué i d’un talent precoç com Ansu Fati han estat entrebancs importants en el camí en aquesta fase inicial de la reconstrucció d’un equip castigat per la seva pròpia irregularitat i poca fiabilitat que no el fan ser candidat seriós a res ara com ara. Al gener espera de nou la supercopa, espera també la copa, en la Champions Neymar i el seu PSG amenacen en els vuitens de final, i en la lliga l’equip viu a massa punts de distància de l’Atlético i del Madrid. Hi ha molt de marge de creixement. I en un horitzó pròxim dues incògnites: el futur de Messi i el nom del nou president.

Feia dotze anys.
El Barça no tancava una temporada en blanc des del curs 2007/08, l’última de Rijkaard. La temporada 2019/20 serà recordada per la humiliació del 2-8 contra el Bayern. En un mateix any, tres entrenadors diferents, la marxa del secretari tècnic i la dimissió d’un president i tota la seva junta.

Esclata el ‘Barçagate’, l’escàndol de les xarxes socials

El 17 de febrer es destapa l’escàndol del Barçagate. I3 Ventures, empresa contractada pel club, havia malmès la imatge pública dels jugadors del Barça i d’opositors a la junta a través de les xarxes socials. Jaume Masferrer, braç dret de Bartomeu, és suspès de sou i feina –tot i que no ha quedat clar si aquesta decisió ha estat efectiva– i el club encarrega una auditoria interna a PriceWaterhouseCoopers. Dimiteixen dos vicepresidents i quatre directius. L’auditoria resol a favor de la innocència del club.

Valverde és destituït però Setién no resol res

El 13 de gener Josep Maria Bartomeu rescindieix el contracte d’Ernesto Valverde, després de perdre la supercopa d’Espanya a Jiddah. La directiva justifica la decisió al·legant que havia detectat una tendència negativa en l’equip i que es busca una reacció. El Barça no feia un canvi a la banqueta a mitja temporada des de l’any 2003. Valverde deixa l’equip en primera posició i havent guanyat les dues lligues anteriors. El seu relleu, Quique Setién, signa fins al 2022 però després del 2-8 de la Champions és fulminat per donar pas a Ronald Koeman. El tècnic cantàbric ha portat el Barça als jutjats per incompliment d’algunes de les clàusules del contracte.

Fractura esportiva: el divorci Abidal-Messi

L’afer Valverde origina tensions entre la direcció esportiva i el vestidor, fins al punt que Leo Messi demana explicacions públiques a Éric Abidal, després que el francès hagués insinuat que alguns jugadors volien la marxa del tècnic. Aquelles desavinences amb el secretari tècnic són un primer capítol. Mesos més tard, Abidal fa les maletes després del 2-8 de Lisboa.

La Covid-19 s’acarnissa amb una economia tocada: dues rebaixes salarials

Els danys col·laterals de la pandèmia deixen el Barça a l’UCI econòmica. A la primavera el club presenta un ERTO i la plantilla accepta baixar-se el sou del 70% i destinar el 2% a ajudar els treballadors. L’11 de desembre, després de moltes tensions, s’arriba a un nou acord que permet al club un estalvi de 122 milions d’euros en sous.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)