L’hora de compartir taula?

“Ja menjo a la mateixa taula que Messi i Cristiano.” Aquesta és una frase de Griezmann del setembre del 2018. Aleshores era el líder indiscutible de l’Atlético de Madrid i també havia estat campió del món amb França. Sense poder presentar les mateixes xifres que els dos colossos esmentats, la incidència del francès en el seu equip i en la selecció era espectacular. Feia gols, treballava i exercia un lideratge fora de qualsevol dubte. Si bé semblava un pèl agosarat comparar-se amb l’argentí i el portuguès, no hi havia cap dubte que era, juntament amb Neymar, el jugador que més s’hi acostava i que més possibilitats tenia de ser convidat a la taula dels més grans.

Per això el Barça el va fitxar. Malgrat que una temporada abans l’havia deixat penjat d’una manera molt discutible, el club blaugrana va reafirmar la seva aposta perquè entenia que Griezmann completaria un trident de somni amb Luis Suárez i Messi a l’atac blaugrana, o si més no, que serviria perquè l’uruguaià tingués més competència. Però el seu encaix en el sistema de joc del Barça va ser un fracàs. En pocs partits se’l va veure còmode. Quan no destorbava Messi pel centre, quedava desaprofitat enganxat a la banda. Ni Ernesto Valverde ni Quique Setién, que fins i tot el va deixar a la banqueta en partits importants, van ser capaços de treure’n el millor. En el seu primer any va acabar amb 15 gols en 48 partits.

L’arribada de Koeman i l’adeu de Luis Suárez van representar una entrada d’aire fresc i una nova finestra d’oportunitat per a Griezmann, a qui, això sí, es va exigir un rendiment molt més a l’altura del preu pagat i de les seves capacitats. Arreglats els malentesos que havien sorgit amb Messi per algunes declaracions desafortunades de persones del seu entorn, Griezmann s’ha centrat a respondre a les expectatives creades amb el seu fitxatge. A l’inici li va continuar costant i fins i tot es va guanyar alguna crítica pública de Koeman, sobretot pel seu poc encert de cara a porteria, però no fins al límit de donar-lo per perdut. El tècnic holandès sap del talent de Griezmann i per això li exigeix que marqui diferències. “Estic content perquè ha canviat el xip. És molt important per a l’equip per la seva efectivitat”, va assenyalar Koeman després del duel contra el Granada. “Tinc la confiança del mister i així tot és més fàcil. Ara només em falta ser regular i seguir així fins a l’últim partit. Els gols són ratxes”, explica Griezmann.

I no li falta raó. La seva ja comença a ser remarcable i el situa cada cop més a prop de poder asseure’s amb Messi a la taula. Ni que sigui per ajudar-lo. En aquest 2021 ja suma set gols –i contra dos equips, Athletic i Granada– i sis assistències, i les xifres totals aquesta temporada indiquen que ha marcat 11 gols en 29 partits i n’ha donat vuit. Contra el Granada va marcar i assistir per partida doble, cosa que encara no havia fet com a blaugrana. Sense ell, avui el Barça no estaria en el sorteig com a semifinalista. Al Nuevo Los Cármenes va oferir tot un recital. Va fer una rematada de xilena espectacular que li va treure Aarón amb una gran aturada, va obrir la porta a l’esperança amb l’1 a 2, va assistir Alba en el 2 a 2 que forçava la pròrroga, va fer el 2-3 amb una rematada de cap espectacular i la passada a Jordi Alba en el 3 a 5 final va ser seva. “Està al màxim. Ha fet dos gols i ha donat dues assistències. I el seu primer gol ens ha donat possibilitats de remuntar”, va precisar De Jong, un altre futbolista que també viu un moment molt dolç. Griezmann, a més, és un dels futbolistes de la plantilla que més fan perquè hi hagi una bona comunió al vestidor, com queda palès en les seves celebracions.

El seu objectiu és continuar mantenint aquesta ratxa, perquè no ha d’oblidar que si va venir al Barça va ser per guanyar títols, i de moment té el comptador a zero. Ja té ganes d’estrenar-se. Va estar a punt de ser el gran protagonista en la final de la supercopa d’Espanya amb el seu doblet, però entre Villalibre i Williams li van esguerrar la nit. Si continua així, però, Griezmann està cridat a donar moltes més alegries al barcelonisme. A la taula de Messi no s’hi asseu ningú, però Griezmann està fent mèrits perquè se l’hi convidi.