‘C’est la vie’

Fa només uns dies a Ronald Koeman se li preguntava en roda de premsa si aquest Barça en reconstrucció era candidat a lluitar pels tres grans títols. L’equip acabava de perdre la supercopa contra l’Athletic, però l’adrenalina que va generar l’èpica remuntada contra el Granada en la copa i la reconfortant ratxa de victòries en la lliga del mes de gener van portar més d’un a entrar en l’irreal terreny dels somnis. Koeman sempre ha tocat de peus a terra i va ser categòric en aquest sentit. Va negar que aquest Barça estigués en condicions d’aspirar a grans coses. No ha calgut esperar massa. Les bufetades contra el Sevilla en la copa i contra el PSG en la Champions han posat l’equip davant el mirall.

L’esmolat instint de Kylian Mbappé no va trobar resistència en la mantega blaugrana. Aquest és un Barça tendre, sense president, a l’UCI econòmicament, i amb unes ferides mentals clavades a l’ànima que el converteixen en quelcom fràgil en partits decisius. Contra grans rivals directes, aquesta temporada el Barça només ha pogut guanyar a Torí (0-2). Derrotes contra l’Atlético (1-0) i el Real Madrid (1-3) en la lliga, derrota en la supercopa contra l’Athletic (2-3), derrota contra el Sevilla en la copa (0-2) i desfeta monumental contra el PSG en la Champions (1-4). El 0-3 de la Juve al Camp Nou en l’últim partit de la fase de grups ja va ser una bona advertència.

Al culer se li va demanar paciència en un any denominat des de l’inici “any de transició”, però si no hi ha alguna gesta majúscula en alguna de les tres competicions, aquest serà el segon any en blanc. I hi ha elements preocupants com ara l’alineació contra el PSG. Set futbolistes titulars contra el conjunt francès (Ter Stegen, Alba, Lenglet, Piqué, Busquets, De Jong i Messi) van ser titulars també en el desastre de Lisboa del mes d’agost (2-8). Griezmann i Dembélé no van ser titulars contra el Bayern i només Dest i Pedri han estat fitxatges nous.

L’1-4 del PSG se suma a una llarga llista de calamitats a Europa des que el Barça va tocar el cel de Berlín el 2015. Des de llavors, eliminats contra l’Atlético (2-0) el curs 15/16, eliminats contra la Juventus (3-0) el curs 16/17 –aquell any s’havia perdut també 4-0 a París–, eliminats contra la Roma (3-0) el curs 17/18, el trauma d’Anfield contra el Liverpool (4-0) de la temporada 18/19 i el recent ridícul espantós contra el Bayern de Munic (2-8) la temporada passada. Massa nits negres.

En els últims tres partits que han acabat comportant el final del viatge del Barça a Europa, l’equip ha rebut ni més ni menys que 16 gols en contra. Quatre del PSG, vuit del Bayern i quatre del Liverpool. De golejada en golejada.

Aquesta temporada ja són 40 els gols que ha encaixat l’equip en només 35 partits. L’any del triplet, per exemple, el Barça només va rebre 38 gols en 60 partits. En els últims set partits oficials comptant-hi lliga, copa i Champions, el Barça ha encaixat 14 gols. Una mitjana de dos gols en contra per partit.

Les portades de la premsa esportiva internacional l’endemà de la tragèdia contra el PSG van ser dures. Al diari Olé, a l’Argentina, conviden Leo Messi a abandonar Barcelona i anar a París amb el seu amic Neymar, amb el titular “Surt d’aquí, meravella”. A L’Équipe parlen de “Galàctics” amb una fotografia de Mbappé marxant per velocitat d’un impotent Piqué. Al Corriere dello Sport insinuen el canvi de cicle Messi-Mbappé.