Barça

LLUÍS CARRASCO

CAP DE CAMPANYA DE LA CANDIDATURA DE JOAN LAPORTA

“La lona dinamita la campanya”

“De l’acte de què estic més orgullós és la presentació a l’Hospital de Sant Pau, més que de la lona”

“Hi ha gent a qui li agrada molt Laporta i a d’altra que gens. Havíem d’ampliar la base i no fer errades per no perdre cap dels nostres adeptes”

Lluís Carrasco (Barcelona, 1962), juntament amb el seu equip, ha dirigit la campanya guanyadora de les eleccions a la presidència del FC Barcelona. El seu tiet Raimon Carrasco va formar part de la junta d’Agustí Montal i va ser president accidental abans de les eleccions que va guanyar Josep Lluís Núñez. Reconeix que no ha estat una campanya fàcil malgrat la claredat del triomf i, més enllà de la famosa lona a Madrid, del que se sent més orgullós és del primer acte de tots, el de la presentació a l’Hospital de Sant Pau.

Com i quan el va a buscar Joan Laporta perquè li dirigeixi la campanya?
A l’estiu. Ens coneixíem perquè jo havia estat vicepresident de la Federació Catalana, perquè vaig dirigir la campanya al Jordi Casals contra el Jesús Farga, a qui li dirigia la campanya el famós Jaume Masferrer, i contra tot pronòstic vam guanyar. El Jan tenia unes quantes propostes sobre la taula i va parlar amb el Jordi Casals, que li va proposar asseure’s amb mi. Ho vam fer i ens vam posar d’acord.
Què és més difícil, dirigir una campanya per la Federació Catalana o una del Barça?
Pel que fa a objectiu, la catalana, i molt més complexa, pel que suposa socialment, la del Barça. Però, com a repte, molt més complicada la de la Federació Catalana, perquè teníem el candidat no favorit, i en el cas de Laporta teníem el favorit.
Com es guanyen unes eleccions a la presidència del FC Barcelona?
No cometent errors. La nostra obsessió ha estat no cometre’n. Des del principi vam analitzar molt bé la nostra candidatura, quines eren les amenaces, les oportunitats, les febleses, i el que teníem molt clar és que no podíem fer errors. Pel moment històric que vivia el club, considero que la de Jan Laporta era la millor candidatura i ell, el millor candidat per ser president. Crec que sortíem com a favorits pel coneixement del personatge i teníem l’índex de notorietat més alt. A partir d’aquí, hi ha gent a qui li agrada molt Laporta i a d’altra que no li agrada gens. I havíem d’ampliar la base i no fer errades per no perdre cap dels nostres adeptes.
En algun moment va tenir por que el caràcter i la personalitat de Laporta el portessin a cometre alguna errada? El van haver de ‘controlar’?
No. Jo no el coneixia a fons; havíem coincidit en actes al camp, d’estar a la llotja, però no havia treballat mai amb ell. M’he trobat un candidat absolutament assenyat i que tenia molt clar que s’havien de fer les coses molt ben fetes. Ha estat una persona molt fàcil de treballar-hi. Si li argumentaves per què fèiem les coses d’una manera determinada, ho entenia i ho executava. Ha estat un candidat molt seriós i ha estat fàcil treballar amb ell.
Una de les crítiques que van fer els altres candidats és que al principi de la campanya el van amagar. És així?
No. Reconec que les persones que havien deixat de veure el Jan Laporta públic, quan se’l tornen a trobar, es troben una persona més tranquil·la, més moderada, més equilibrada, però crec que ve donat, més que pel seu caràcter, per la situació del Barça. La situació del club és dantesca, cal ser valent, i no parlo només per ell, parlo també pel Víctor i el Toni. En aquesta situació, el to, necessàriament, també havia de ser molt més ponderat i tranquil.
El fet de no anar a tots els debats era part d’una estratègia?
Al principi no volíem anar a debats, sobretot perquè no havíem presentat totes les àrees del nostre projecte. Havíem establert que cada deu dies faríem una àrea. Fins que no ho tinguéssim tot presentat no tenia cap sentit anar a un debat perquè haurien tocat temes que no havíem presentat com a candidatura. Per això vam ajornar cap al final el tema dels debats, en cap moment vam defugir-los.
La famosa lona és un punt d’inflexió en la campanya? Va ser idea seva?
Sens dubte. Negar-ho seria absurd. La lona dinamita la campanya. Va ser una idea compartida, perquè hem fet una campanya amb una direcció molt coral. Hi ha moltes persones que hi han intervingut, centenars de voluntaris. La publicitat exterior la demana Laporta. I ens demana buscar la millor ubicació possible. Lògicament ell s’imaginava a Barcelona, però parlant amb el meu soci vam pensar en traslladar-ho a Madrid. Vam pensar que seria simpàtic anar a Madrid. Però teníem dues complicacions, la primera és que era al desembre, que publicitàriament és fortíssim perquè és el mes de Nadal i hi havia poques ubicacions a Madrid i buscàvem un lloc que fos molt característic. No podia ser en qualsevol lloc, havia de ser o a la Puerta del Sol o a la Castellana davant el Bernabéu. I vam tenir la immensa sort de trobar un edifici amb una bastida que permetia publicitat de quinze plantes a cent metres del Bernabéu.
I què li van dir a Madrid quan vostè els va proposar contractar la publicitat per posar una lona de Joan Laporta?
Això es fa a través d’exclusivistes especialistes en publicitat exterior, i la veritat és que d’entrada ells el que volen és vendre l’espai, els és igual el que s’hi anunciï. Quan vam decidir que faríem això, sí que els vaig fer firmar un contracte de màxima confidencialitat perquè teníem molt clar que l’èxit d’aquesta acció era que fos sorpresa. Si s’hagués difós abans no hauria tingut la mateixa gràcia. Ho van respectar, i a la junta també, i mira que és fàcil que es produeixin filtracions amb una cosa que fa tanta il·lusió. Tothom va saber guardar el secret.
Teniu calculat quin impacte va generar la lona?
Sí. Hem monitoritzat la reacció i ja hem superat els 2.700 milions d’impactes. I perquè us en feu una idea: una acció d’aquest tipus i amb aquesta xifra d’impacte, costaria més de 20 milions d’euros. I ens va costar uns 70.000 euros. Va sortir rodó.
I el missatge?
El “Ganas de volver a veros” parteix del mateix Laporta. Nosaltres li havíem presentat un de més publicitari que deia “Un gran equipo necesita al mejor rival, vuelve Laporta”. Ell de seguida em va preguntar: “I quin és el gran equip i qui el millor rival?” Li vaig explicar que el gran equip eren ells. Sí que li vaig dir que era fonamental que el lema havia de ser de bon rotllo, de fair play, no podia ser feridor. Laporta ens va dir que ell no volia dir que el Madrid era un gran equip, que diguéssim que teníem ganes de tornar-los a trobar, i ho vam evolucionar fins al “Ganas de volver a veros”. Tinc constància que Florentino Pérez el va trucar i el va felicitar.
Veient l’impacte de la lona, va pensar que ja ho tenien guanyat?
No, ni de bon tros. Tots teníem dubtes si l’acció seria notòria, però no esperàvem que fos trending topic mundial. Sabíem que teníem una bomba, però no que fos nuclear. Ens va agradar moltíssim que es percebés amb simpatia en la societat madrilenya. La reacció de la gent va ser molt bona, perquè lluny d’increpar-lo i de dir-li que era un provocador, li demanaven de fer-se selfies amb ell.
L’ajornament de les eleccions com va caure?
Malament. Ens va agafar esgotats a tots. Ha estat una campanya molt llarga. Vam tenir l’inconvenient enorme de no poder-nos desplaçar. I mira que al setembre, quan vam començar a treballar, teníem previst moure’ns bastant, perquè el Laporta té moltes ganes de bellugar-se .Teníem establert un calendari molt bèstia de visites a tot el territori, i no l’hem pogut complir.
De quin acte de campanya se sent més orgullós?
De la presentació a l’Hospital de Sant Pau, més que de la lona. Em sembla un acte social en tota regla, en un moment en què el país està passant un moment molt delicat i on el sistema sanitari està molt estressat, fer-los un homenatge. I amb un patrocinador, en aquest cas Primavera Sound, que va donar diners i que íntegrament vam donar a La Marató de TV3.
Quin percentatge de mèrit es dona de la victòria de Laporta?
Laporta suposa més del seixanta per cent i la resta de l’equip de campanya, un quaranta. I el cap, zero.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)