Barça

AQUEST ANY TAMBÉ

TONI BROSA

Guions previsibles

És un insult que la Federació Espanyola de Futbol s'emporti dilluns set jugadors del Barça a Mèxic per jugar un amistós, quan aquests jugadors no hauran pogut fer ni un entrenament amb el seu club des del mes de maig a causa del mundial i les vacances, i quan dissabte l'equip blaugrana es jugarà el primer títol de la temporada, la supercopa, que, per acabar-ho d'adobar, organitza la mateixa FEF. És un escàndol esportiu que la federació, en comptes de vetllar per la igualtat de condicions dels dos finalistes de la supercopa, n'afebleixi un de manera conscient i evitable (Holanda ha donat festa a tots els mundialistes) i més quan el Barça també té Bojan i Jeffren amb la sub-21.És un escarni que al club blaugrana i als vuit jugadors (set de titulars) que van ajudar la selecció espanyola a guanyar el mundial se'ls privi amb aquest cinisme de disputar un títol en condicions normals. I, per si tot això no feia prou pudor, obligar els mundialistes a jugar dimecres aquest partit, quan tornen de les vacances dilluns i serà molt més fàcil que es lesionin que no pas que competeixin. És digne del premi pandereta nacional, amb extensió honorífica per a la FIFA i reproducció personalitzada per a Vicente del Bosque, per la seva traïció al sentit comú i l'honradesa.

Dit això, tampoc ens n'hem d'estranyar gaire. El nyap i l'agressió eren previsibles. Perquè parlem d'una federació que es troba còmoda instal·lada en l'absurd i la paròdia de si mateixa; que té evidències en el cas de Clos Gómez i Guardiola, i prefereix avalar la mentida de l'àrbitre i la sanció al tècnic; que té revelacions de corrupció en l'ascens a primera divisió de l'Hércules i no ho investiga; que té una ocasió única de guanyar prestigi amb el mundial i prefereix arrebossar-se en la incapacitat per organitzar el seu propi calendari i menysprear públicament una de les seves competicions. Previsible? I tant que sí!

Igual de previsible que la postura de l'Arsenal amb el traspàs de Cesc Fàbregas al Barça. Diuen que a l'Emirates Stadium estan emprenyats, què dic emprenyats, indignats per la pretensió del club blaugrana d'emportar-se el seu capità. I, la veritat, no sé si estan més emprenyats perquè la junta directiva de Laporta el volia fitxar i va presentar una oferta formal de 35 milions, o perquè el jugador ha manifestat de totes les maneres possibles que vol tornar al Barça, o bé perquè l'ara vicepresident Bartomeu digués que el fitxatge de Cesc era «una operació fàcil.»

Més enllà de la intuïció personal, em confesso incapaç de quantificar la presumpta emprenyada de l'Arsenal. De fet, em confesso incapaç de creure-me-la. Quan Arsène Wenger diu: «Cesc no està en venda. És el nostre capità i el seu futur és ajudar l'Arsenal a guanyar títols», en realitat està dient: «De quants milions estem parlant?» Perquè el preu és l'única cosa que ens falta saber d'un traspàs que interessa a totes les parts. Cesc vol tornar a casa per consagrar-se guanyant els títols que el seu equip i els seus amics d'infantils ja estan guanyant des de fa dos anys. El Barça també el vol i està disposat a pagar perquè amb ell serà més fort i durant més temps. L'Arsenal no guanya els títols i necessita els diners. I Wenger sap que Cesc no és Henry, que el xantatge emocional aquí no serveix, que el jugador ho ha deixat a les seves mans i que si el decep o l'enganya tindrà el nom i el capità, però no tindrà el jugador. Per tant, tothom ho té coll avall. Cesc tornarà al Barça. I tothom fa el que li toca per aconseguir el millor preu. Ara és només qüestió de temps.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)