Barça

Fins aquí hem arribat

El Barça fa fora Koeman després de perdre contra el Rayo Vallecano en un altre partit molt fluix i vol capgirar la situació de l’equip. Xavi, la primera opció per rellevar-lo

Memphi erra un penal que hauria permès l’empat, en una altra mala nit

La junta directiva del FC Barcelona va decidir que ja n’hi havia prou. Fins aquí han arribat. Ronald Koeman ha anat salvant diversos punts de partit però la derrota contra el Rayo Vallecano va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència del president Laporta. Poques hores després de la derrota contra el Rayo Vallecano, el club blaugrana va fer públic que acomiadava el seu entrenador. La continuïtat de Koeman trontollava des de feia temps i ja no l’avalaven ni els resultats ni l’evolució en el joc de l’equip. Qui agafarà les regnes, possiblement serà Xavi Hernández, amb qui parlaran avui mateix. És la primera opció. Si alguna cosa va quedar clara ahir a Vallecas és que el Barça és un equip que va a la deriva. El seu gran problema no se circumscriu a l’efectivitat i que trobi a faltar els gols de Leo Messi. El seu problema és molt més profund i de molt més difícil solució. És veritat que l’equip té unes dificultats enormes per fer gols, però la mancança principal no és aquesta. No fa gols perquè no sap crear ocasions. Perquè li costa molt generar futbol, perquè els seus futbolistes no tenen idees ni creativitat i es passegen pels camps com ànimes en pena, caient cap als inferns i sense mostrar la més mínima reacció per rebel·lar-se. Amb unes dificultats enormes per generar jugades, al Barça ni tan sols li ponen quan ho té tot a favor. Falla la punteria, fins i tot per empatar el partit, com va fer Memphis Depay des del punt de penal. Ni tenint-ho tot a favor l’holandès va ser capaç de marcar. L’empat hauria estat el mal menor de la visita blaugrana al camp del Rayo Vallecano, d’on va sortir derrotat després d’un gol de Falcao, que va aprofitar una errada de Busquets.

Si l’equip no fa un canvi espectacular, l’objectiu d’entrar en la Champions comença a perillar. Ara mateix assegurar-se la quarta plaça ha de ser el principal repte del Barça, perquè no mostra símptomes d’aspirar a gaire més ara per ara. L’equip blaugrana va ser incapaç de vèncer al camp d’un dels modestos de la lliga però que, això sí, té les idees molt clares. No com el Barça, un equip desdibuixat i en absoluta decadència.

Va ser un cop per al Barça no poder disposar d’Ansu Fati, que amb molèsties al genoll dret es va quedar a Barcelona. No eren al genoll que el van operar i que tants problemes li ha donat, sinó al dret, però tota precaució amb ell és poca. El club no es vol arriscar gens ni mica amb Ansu perquè les esperances en la remuntada de l’equip se sustenten, sobretot, en la seva presència. Per tant, una possible baixa de llarga durada seria un maldecap importantíssim per a l’equip. Sense Ansu, Koeman va apostar per fer jugar d’entrada el Kun Agüero. També va canviar el sistema i va dibuixar un 4-2-3-1 amb Sergi Roberto de lateral, Piqué i Eric Garcia de centrals, Alba a l’esquerra, un doble pivot amb Busquets i Nico, tres mitges puntes amb Dest, Coutinho i Memphis, i el Kun en punta.

Les dues primeres ocasions van ser del Barça, una de Memphis després d’una bona recuperació de Nico, i després un xut desviat de Dest, que encara deu tenir gravada al cap la seva errada contra el Real Madrid. El Barça, a priori, tenia el partit controlat. Sense preocupar-se de generar ocasions ni de crear problemes al Rayo Vallecano, no preveia cap dificultat fins que Busquets va cometre una errada fatal. Un altre cop una errada individual condemnava l’equip. El migcampista va perdre la pilota davant Trejo, que va assistir Falcao perquè aquest retallés Piqué i firmés l’1 a 0 amb un xut ben ajustat al pal.

Ja és el vuitè partit aquesta temporada que al Barça li toca remar per capgirar un resultat advers i això, en un equip farcit de dubtes i amb unes limitacions evidents, encara ho fa tot més difícil. No havia estat millor el Rayo que el Barça, però sí que va saber ser efectiu quan va tenir-la, a més a més de ser un equip amb les idees molt clares i a posar-les en pràctica sense dubtar. El Barça, per contra, és un equip sense identitat pròpia, que intenta sobreposar-se a les baixes i a sobreviure en cada jornada.

Nico, la novetat en l’onze d’ahir després d’haver estat desaparegut des que Koeman el va assenyalar per la seva errada al Wanda Metropolitano, ho va intentar amb un xut ras, i després va ser el Kun Agüero, que estrenava titularitat, qui ho va provar, sense èxit. El Barça semblava reaccionar i trepitjava l’àrea del Rayo Vallecano, i Memphis, en una de les seves internades, va provocar un penal molt clar.

El gol, possiblement, hauria donat confiança a l’equip blaugrana per anar a buscar els tres punts, però el davanter holandès, que no marca un gol de jugada des del mes d’agost passat, va fallar. I això que els seus dos últims gols amb el Barça havien estat des del punt de penal.

L’errada va fer molt al Barça, que no va saber recompondre’s ni reaccionar. Aquest és un problema més de l’equip, que està mancat de confiança i té una mentalitat fràgil, fruit de la pressió dels resultats i perquè molts jugadors són joves i d’altres no tenen personalitat. Gavi, que havia entrat en el segon temps, va tenir una ocasió a les acaballes del partit, com també Agüero, però el marcador no es va moure.

Decebedora va ser la imatge en els últims minuts, amb els jugadors penjant pilotes a Luuk De Jong i Piqué, el recurs habitual últimament

MEMPHIS

Els seus dos últims gols havien estat de penal, però ahir va fallar des dels 11 metres
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)