Passar- s’ho bé no està renyit amb la seriositat. I Dani Alves n’és un gran exemple. Sí a la festa, però també a l’exigència. Podria semblar que pel xou que va muntar durant la seva presentació al Camp Nou ha retornat al Barça només per contagiar el seu positivisme i la seva vitalitat, però no es conforma només amb això. Que també està bé. Perquè el club necessita alegries; si no, no s’entendria que 9.422 persones haguessin assistit a la presentació de Xavi i 10.378 a la d’Alves en dies feiners i en horaris prou complicats. Lluint americana i xancletes, com el 2008, només se les va treure per caminar descalç per tornar a notar la gespa del Camp Nou, un escenari que a partir del gener espera tornar a trepitjar calçant les botes de futbol i recorrent la banda amunt i avall.

Perquè si alguna cosa té clara Alves és que ha tornat per jugar. Que vol “ajudar” el Barça a reconstruir-se, però en cap cas fent només d’animador o conseller, que també, sinó al camp. “Jo no vinc per ser segon. Vinc a lluitar. No vinc a passar el temps. Vinc aquí per jugar. Per lluitar i tenir el dret de jugar. No he vingut perquè hagi fet història aquí o perquè tingui bona relació amb l’entrenador. Vull aportar des de dins. Des de fora puc aportar, però des de dins també. Aquest és el meu objectiu. L’edat només és un número. Respondré”, va dir, convençut. A fora, el que pretén és insuflar “alegria” i “il·lusió” perquè en aquests últims anys l’equip “només s’ha anat carregant de coses negatives i és l’hora que això canviï”.

Al marge de l’estrictament esportiu, Xavi li demanarà que contagiï la seva competitivitat i el seu caràcter guanyador als més joves i també que els ajudi a millorar en tot el que pugui, sobretot als que juguen en la seva posició, on no s’ha consagrat ningú des que ell va marxar. “Jo soc especial. No hi ha ningú com jo. En aquest club, només ser bo no és suficient. De vegades la situació no encaixa, però tots els jugadors que han passat per aquí són grans futbolistes... Però si ells haguessin triomfat no seria aquí... He parlat amb Dest, som aquí per aportar-nos mútuament. Em sembla un grandíssim jugador. Ho té tot per ser un gran en el futbol”, va assenyalar. Tampoc ha triomfat encara Dembélé, al qual Alves veu unes qualitats impressionants però a qui falta més confiança. “A vegades t’has de creure que ets el millor. I això no ha de sonar prepotent. S’ha de creure que pot ajudar el Barça. Ens encarregarem de recordar-li dia rere dia que és un fenomen.”

Com a equip, el brasiler sí que considera que tenen molt marge de millora, però diu que només se’n sortiran “jugant en sintonia” i “ajudant-nos els uns als altres” i, sobretot, “necessitem l’obsessió de tenir la pilota, posar nosaltres les regles”. Se li va dibuixar un somriure amb la possibilitat de tornar a jugar un clàssic contra el Real Madrid, “partits inoblidables”, però Alves encara no mira més enllà, com tampoc a saber si podrà quedar-se passat el juny, que és quan acaba el contracte. “No és una preocupació. Vinc fins al juny. I després, tot es pot parlar. Té a veure amb els resultats. Això és com un examen. Si trec 4,5, sé que estic suspès. Cal tenir nota alta per continuar... Si no, jo mateix agafaré la maleta al juny.” Així de clar i contundent.

Sobre com es va gestar el seu fitxatge, va explicar que va insistir molt al president Laporta que volia “ajudar” el club tornant “per plaer” i que després de fer-se “molt pesat” aquest li va dir que la decisió la prendria Xavi. I va ser en aquest moment quan va tenir clar que tornaria. Xavi va donar el vistiplau i Alves torna a ser del Barça. Els diners, com va dir, no han estat cap problema –“ara no era el moment d’això”–. I pensant en retorns, li agradaria el de Messi. “Doneu-me dues hores... Seria increïble.”