Barça

MELANIE SERRANO

FUTBOLISTA AMB MÉS PARTITS EN LA HISTÒRIA DEL BARÇA

“Vaig tenir una infància difícil, les primeres botes me les va comprar el meu sogre”

Al Barça des dels catorze anys, Melanie Serrano coneix bé el difícil camí fins a l’èxit: d’haver de jugar amb roba d’home, rentar-se ella la samarreta i les dutxes d’aigua freda a guanyar una Champions

Assolits els 500 partits, ara l’espera la maternitat

L’eliminatòria contra el Real Madrid és molt morbosa. Seria bonic jugar contra elles en un escenari com el Camp Nou
La maternitat no ha de ser un tabú en cap dels seus prismes, tampoc en el món del futbol. Hem obert una porta

Melanie Serrano (12-10-1989, Sevilla) és tota una institució al Barça. Als seus 32 anys, ha viscut més temps dins el club que a fora. Blanenca d’adopció, una vida al Barça. 18 temporades al primer equip. Contra el Madrid CFF, en l’últim partit del 2021, va assolir els 500 partits. Ha palpat millor que ningú l’increïble evolució de la secció. De l’infern del descens a la glòria del triplet. Melanie i el Barça han crescut agafats de la mà. Ara l’espera una nova etapa vital: la maternitat.

500 partits amb la samarreta del Barça. Vertigen?
Satisfacció, més aviat. Arribar a 500 partits és una cosa realment increïble. Estic molt orgullosa d’haver aconseguit tot el que he aconseguit.
Què li diria ara, a aquella nena que amb catorze anys agafava cada dia el tren Blanes-Barcelona per anar-se a entrenar?
Li diria que el seu somni s’ha fet realitat. Aquella nena volia ser futbolista professional i aquí estem. Ha estat un camí llarg i molt intens, ple de bons moments i d’altres de no tan bons.
Divuit temporades al club. Ha superat Xavi, Messi i Rexach.
És tota una vida aquí al Barça, sí, i estic molt feliç d’haver pogut viure tot el que he viscut com a futbolista i també com a persona en aquest club.
El Barça viu ara la seva època daurada. Títols, premis individuals, un estadi com el Johan Cruyff, reconeixement mediàtic... Però per arribar fins aquí ha calgut mastegar molta sorra. Com ha viscut vostè tota aquesta transformació?
L’evolució ha estat increïble. Jo he tingut la sort de viure-ho des de dins i això em permet ser plenament conscient de tot l’esforç i la feina que hi ha hagut com a club al darrere d’aquest projecte. Abans no hi havia gairebé dades ni estadístiques dels nostres partits. No hi havia informació. No havia fotos, ni entrevistes. Jugaves partits invisibles. La gent no sabia que existíem. Ara, en canvi, som notícia.
Què recorda dels seus inicis al Barça?
Tinc molt presents els partits en camps de terra, les pilotes Mikasa... recordo que jugàvem amb roba gegant perquè no ens donaven samarretes de la nostra talla, era roba d’home, i havíem de rentar nosaltres les samarretes. Però el pitjor era quan l’àrbitre xiulava el final i havies d’anar al vestidor. T’esperaven aquelles dutxes... encara tinc fred ara. T’havies de dutxar amb aigua glaçada perquè la caldera, si n’hi havia, arribava fins on arribava. També compràvem nosaltres les ampolles d’aigua per hidratar-nos. Era tot un altre món.
En aquells inicis menys dolços va pensar a deixar el futbol en algun moment?
Els meus primers anys al club van ser durs, però la il·lusió que s’amaga darrere d’un somni sempre et dona aquella vitalitat i energia en moments que ho necessites. I el meu somni sempre havia estat clar: ser futbolista professional. Volia aconseguir aquest objectiu encara que em costés molts sacrificis.
Vostè va debutar un mes abans que ho fes Messi. Tots dos contra l’Espanyol.
Són curiositats de la vida, coses del futbol.
Anys més tard, també contra l’Espanyol, vostè va marcar un gol al Camp Nou. És el seu gol més especial?
Aquell gol és un dels més especials de la meva carrera. Va tenir tots els ingredients: marcar en un estadi màgic com el Camp Nou, fer-ho en un derbi contra l’Espanyol, en el 50è aniversari... És un bonic record, sí.
Qui li va comprar les primeres botes de futbol?
Vaig tenir una infància difícil. No érem una família amb massa recursos econòmics. Vam venir a viure a Blanes des de Sevilla. Les primeres botes me les va comprar qui resulta que ha acabat sent el meu sogre. En aquella època ell coordinava l’escola femenina de futbol del Blanes i me les va regalar.
Va fer una bona inversió, el seu sogre. Vostè ha acabat sent campiona d’Europa.
[Riu] Sí. La va encertar amb el regal.
Com afronta ara la maternitat?
Estic molt feliç. És una felicitat màxima. Amb ganes de viure l’experiència i sobretot amb moltes ganes de fer-ho al millor possible com a mare. És un repte molt il·lusionador.
Hi ha un ‘baby boom’ en el Barça, perquè també ha estat mare Irene Paredes.
És una porta que estava tancada i que hem obert. Cal normalitzar-ho.
Els maleïts estigmes...
La maternitat no ha de ser un tabú en cap dels seus prismes, tampoc en el món del futbol.
Fa unes setmanes vam viure la retirada obligada del Kun Agüero. Vostè projecta com serà la vida de Melanie Serrano quan això acabi?
Amb la maternitat sorgeixen preguntes, és lògic, però m’agrada gaudir el present. No m’agrada mirar massa enllà. Quan arribi el moment de penjar les botes voldria continuar vinculada d’alguna manera al món del futbol.
Fins a quin punt ha estat transcendent la figura de Xavi Llorens en la seva carrera?
Xavi Llorens ha estat fonamental en la meva trajectòria. Recordo l’any del descens. Moltes jugadores van marxar del club. Jo vaig tenir una conversa profunda amb ell, perquè jo tampoc tenia clar quin camí agafar. Jo era una jugadora que destacava i ell em va recomanar que em quedés. Va projectar el futur, perquè tot el que em va explicar aleshores ha acabat passant. Ell em va parlar d’un projecte a llarg termini, jo em vaig llançar a la piscina perquè en aquella època era difícil imaginar arribar on som ara, però ell ho veia clar i la va encertar. Vaig apostar pel Barça i aquí estem.
Ell va tenir visió i vostè, paciència.
Sí. Qui creia en un triplet fa quinze o vint anys? Però amb esforç i dedicació hi ha somnis que es fan realitat.
La temporada passada van guanyar la lliga, la copa i la primera Champions de la història del club. L’afició demana repetir el triplet. Estan malacostumant els culers.
La gent està molt entusiasmada, amb moltes ganes. Tothom somia a repetir el que vam fer la temporada passada, però cal actuar sempre des de la humilitat i pensar en el present. La fórmula de l’èxit és entendre que cada partit és important. Està bé marcar-te horitzons i calen reptes per continuar creixent, però també cal actuar amb serenor.
Avorreix guanyar sempre per golejada?
Nosaltres, quan ens marquem un objectiu a mitjà termini, ho fem sent conscients que cada partit és important. Qui no sembra cada setmana, no recull els fruits al mes de maig. Des del minut 1 has de competir al màxim. Cada partit l’entenem com una final. A mi no m’avorreix guanyar.
El 2012 el Barça va debutar en la Champions perdent contra l’Arsenal per un global de 7-0. Fa uns mesos vostès van aixecar la Champions a Göteborg i ara la missió és repetir a Torí el 2022. El creixement és espectacular.
Nosaltres tenim una clau com a equip, que és l’ambició per superar-te any a any. Si no camines, no avances. El conformisme no et fa progressar i crec que això és una cosa que totes hem tingut clara durant tots aquests anys.
El pròxim rival a Europa és el Real Madrid. Fa uns mesos vaig parlar amb Irene Paredes i em va dir que volia viure un clàssic en la Champions. Com van viure el sorteig?
El vestidor està excitat amb aquesta eliminatòria. Quan vam veure que el rival era el Real Madrid hi va haver un esclat d’alegria. Serà una eliminatòria apassionant, contra un club amb molta història, amb la rivalitat que sempre ha existit contra el Barça a nivell mundial. És una eliminatòria molt morbosa.
Li agradaria jugar el partit de tornada dels quarts de final contra el Madrid al Camp Nou?
Crec que no existeix un millor escenari que el Camp Nou per jugar un partit com aquest contra el Real Madrid. Seria molt bonic poder-lo jugar allà.
La Giralda o la Sagrada Família?
[Riu] Les dues.
Diplomàtica.
Sempre.
Ha arribat a odiar el futbol en alguna ocasió?
Mai. No faria servir aquesta paraula. El futbol sempre ha estat la meva passió.
Digui’m un desig per al 2022.
El meu desig és que continuem sent un equip, com fins ara, una gran família. M’agradaria poder continuar transmetent valors positius a les futures generacions i que tot això vingués acompanyat de més èxits.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)