XAVI HERNÁNDEZ
El cervell d’un cicle màgic
La simfonia blaugrana que il·lumina el futbol mundial té en Xavi Hernández, al planter des d’aleví, el seu director a la gespa
L’egarenc col·lecciona quatre Champions, vuit lligues, un mundial i dues Eurocopes
Ara que dirigeix des de la banqueta l’equip de la seva vida, li ha sobtat que hi hagi jugadors a qui costa entendre el joc de posició. Per més profunda que sigui la ferida, amb els recursos molt empobrits, a Xavi Hernández li costa d’assimilar que s’haguessin arraconat conceptes que haurien de ser inherents al Barça des que aquell equip irrepetible va il·luminar el futbol mundial, amb Pep Guardiola d’ideòleg des de la banqueta. Amb títols a cabassos, i amb un segell per marcar una època i també un camí. Un grup de llegenda que tenia en Leo Messi el líder i la bèstia, sense semblar ni una cosa ni l’altra, però que no hauria estat el mateix sense el pes de futbolistes com Xavi Hernández Creus (Terrassa, 25/1/1980).
Xavi va arribar al Barça quan era aleví. Va anar superant etapes i categories fins que Louis van Gaal el va fer debutar en el primer equip, el 1998. En aquella primera temporada, va marcar un gol que va ser simbòlic, perquè va evitar la destitució del tècnic i l’equip va acabar guanyant la lliga. Els primers anys a l’elit, però, no van ser fàcils, en un context delicat en el Barça, en període de crisi, sequera de títols, i amb la pressió afegida d’haver d’assumir el relleu de Pep Guardiola. Ja amb Frank Rijkaard, va rebre un primer impuls arran de l’arribada d’Edgar Davids, que l’alliberava de les limitacions amb què es trobava com a pivot i dotava de molta més transcendència i clarividència per a l’equip el seu joc. Un trencament del lligament encreuat del genoll el novembre del 2015 el va tenir cinc mesos aturat i, tot i que va arribar a jugar algun partit abans, no va participar en la final de París contra l’Arsenal, la primera de les seves quatre Champions.
Aragonés i Guardiola
Després de la final de París, el Barça de Rijkaard es va anar apagant. Xavi, però, va trobar un altre aliat en Luis Aragonés, que li va donar galons i llibertat de moviments en la selecció espanyola, que va començar amb l’Eurocopa del 2008 un cicle triomfant, amb el mundial del 2010 i un altre tron europeu. La primera Eurocopa va ser l’estiu que Pep Guardiola va arribar al primer equip blaugrana. L’altre impuls, el definitiu. El de Santpedor ho va canviar tot. I Xavi va viure la revolució com a actor principal. El metrònom entenia com ningú com s’havia d’aplicar al camp la idea futbolística de l’entrenador. Intel·ligència i precisió per controlar el tempo i liderar un equip que arrasava en resultats i impactava per l’estil que imposava. Xavi era el cervell d’un Barça que enamorava. No hi havia múscul que parés el triangle associatiu dels petits, amb Iniesta i Messi. L’autoritat del Barça de Guardiola, que va tenir en la final de Wembley del 2011 una exhibició memorable, va quedar reflectida en un cicle guanyador impactant i també en les distincions individuals. Quedarà per al record el podi de la Masia a la Pilota d’Or del 2011, amb Messi com a guanyador, acompanyat per Iniesta i Xavi, que va encadenar tres edicions entre els tres primers però no en va guanyar cap. Qui sap si amb càrrec de consciència, France Football el va fer entrar el 2020 –no va concedir Pilota d’Or per la pandèmia– en el millor onze de la història del futbol.
Després de Guardiola, Xavi va guanyar la lliga dels 100 punts amb Tito Vilanova i el segon triplet de la història, amb Luis Enrique. La final de Berlín va ser el millor comiat de l’egarenc, que se n’anava a Qatar després de 8 lligues, 4 Champions, 2 mundials de clubs, 3 copes, 6 supercopes, 2 supercopes d’Europa, 6 copes Catalunya, 1 supercopa de Catalunya, i com a blaugrana amb més partits (767), superat més endavant per Messi. Llegendes.
fa 20 anys
OBRINT-SE PAS. Debutant en el primer equip amb Van Gaal (98/99), Xavi era fa 20 anys un dels jugadors amb més participació, tot i que no era ni de bon tros el moment més brillant de l’equip. El curs 2001/02, amb Rexach, i el següent (Van Gaal i Antic) van acabar sense títols.
Notícies
Dimarts,30 abril 2024