Barça

PABLO MAFFEO

JUGADOR DEL MALLORCA

“El marcatge a Messi l’ensenyaré als meus nets”

El lateral català està sent una peça important en el Mallorca i, malgrat estar cedit, li agradaria quedar-s’hi

“Míchel és un tècnic que veu bé el joc, era qüestió de temps que l’equip funcionés”

Independentment de les circumstàncies, el Barça sempre surt als partits de la mateixa manera, a manar i a guanyar-te

Encara té 24 anys i Pablo Maffeo (Sant Joan Despí, 1997) no ha parat quiet. En fa quasi deu que va acceptar emprendre una aventura amb el Manchester City i des d’allà ha viscut una voràgine d’experiències sense arribar a plantar arrels enlloc. Girona, Stuttgart, Osca i ara Mallorca, han estat els ports d’un lateral ple d’energia, que té en el seu currículum un marcatge individual a Messi que el va marcar i que ha aterrat a Palma amb el peu dret.

Per què mai ha tingut estabilitat en un mateix equip?
No ho sé, el que sí que puc dir és que allà on he estat crec que m’he adaptat bé i he pogut rendir. Després, el fet d’anar cedit als llocs a vegades fa que no tinguis aquesta possibilitat de quedar-t’hi, i és cert que més enllà del Girona, on potser he estat d’una manera més continuada, m’ha faltat aquest fet de quedar-me en un lloc. La veritat és que aquí, a Mallorca, estic encantat i m’encantaria poder fer carrera. Hi ha una clàusula de compra obligatòria en cas de quedar-nos a primera.
Com és formar part del City Group, una estructura amb una gran cartera de futbolistes però amb el peatge que no tots poden desembocar al Manchester City?
Per a mi va ser una oportunitat que vaig decidir agafar amb quinze anys quan era a l’Espanyol. M’oferien la possibilitat de desenvolupar-me en el món del futbol i, a sobre, en cas que les coses no anessin bé futbolísticament, tenir un idioma que per a mi era fonamental per al futbol. A partir d’aquí vaig tenir l’oportunitat de debutar amb el primer equip del Manchester City, que no tothom ho pot dir. És cert que amb el temps vaig haver de sortir per buscar minuts, perquè sentia que necessitava jugar, però sempre recordaré l’oportunitat que em van donar.
Com és entrar, amb 17 anys, al vestidor d’un equip com el del Manchester City?
Recordo pujar a entrenar-nos amb Angeliño, que els dos érem molt joves, i mirar-nos al·lucinant. No ho hauríem imaginat mai, quan vam arribar amb 15 anys a Manchester, que en dos anys i mig estaríem entrant al vestidor del primer equip. I després, entrar i veure tots aquells jugadors impressiona, prefereixes no parlar per si de cas...
Però hi ha algun jugador que l’impressionés especialment?
A mi, Pablo Zabaleta. Era el meu ídol; jo venia de l’Espanyol i a sobre jugava en la meva posició. Però Pablo és una persona superhumil i de seguida es va mostrar molt proper, es va oferir per si necessitava alguna cosa. Va ser genial coincidir amb ell.
Va tenir temps de deixar-se influir per Guardiola?
No va ser senzill perquè vaig coincidir sis mesos amb ell. És evident que és un entrenador espectacular i vaig aprendre, però en tan poc temps i tenint en compte que ell ja tenia prou feina amb els jugadors que jugaven de manera més habitual, no era senzill.
En els dos últims anys li ha tocat jugar en equips com l’Osca i el Mallorca, acabats d’ascendir. Tot i això, són equips que intenten jugar bé a futbol i disfrutar del joc...
Són situacions diferents. La temporada passada amb l’Osca vam estar tot l’any a baix i encara que era un equip que proposava futbol i que generava ocasions de gol, al final acabes vivint-ho amb angoixa. Enguany amb el Mallorca estem competint millor i això fa que miris les coses d’una manera diferent. A més, no per venir de segona divisió estàs condemnat a estar lluitant per no baixar. El Rayo Vallecano n’és un bon exemple.
A Osca va coincidir amb Míchel i n’ha parlat molt bé...
De tots els entrenadors que he tingut en guardo bon record i m’han marcat d’alguna manera, però és cert que Míchel és una persona que veu molt bé el futbol i que té bona capacitat per transmetre el que vol.
Va començar malament a Girona però ara ha agafat una gran dinàmica...
Al final, en el futbol fa falta temps. Quan arribes a un lloc nou necessites partits i entrenaments perquè les teves idees puguin acabar tenint repercussió sobre el terreny de joc, i això és el que li ha succeït a ell. És clau tenir aquest punt de paciència perquè les coses es puguin acabar assentant. Ara el Girona és un equip que juga bé i es nota que els jugadors tenen bona sintonia amb el que vol Míchel.
Amb el panorama de baixes que ha deixat la covid, quin Barça els espera aquest vespre?
El Barça sempre és el Barça, un equip que independentment de les circumstàncies surt al camp a manar i a guanyar-te. És cert que tenen moltes baixes i que aquesta temporada no tenen una figura tan determinant com Messi, però aquí som molt conscients que per aconseguir aquests tres punts has d’estar concentrat al cent per cent.
Ha parlat de Messi. El marcatge individual que li va fer amb el Girona, l’ha marcat per a bé o per a mal?
És el millor que m’ha donat el futbol, poder estar 90 minuts al costat del millor del món. Als meus nets els posaré el vídeo i els diré: “Mireu, aquest era jo, i el del meu costat és el millor de la història del futbol.” Recordo el partit amb molt d’afecte i a Machín li agraeixo l’oportunitat d’haver pogut assumir aquell repte.
Vostè sempre va dir que Messi el va tractar amb un gran respecte...
Messi mai ha tingut una falta de respecte ni ha perdut els nervis amb ningú, i això encara l’ha fet més gran.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)