Barça

El protagonista

Gavi

Rauxa sense premi

Preocupen, i molt, les decepcions que el Barça acumula al Camp Nou les últimes setmanes. De moment ja l’han deixat sense l’Europa League, que semblava l’únic títol al qual els blaugrana podien aspirar aquesta temporada, i les derrotes contra el Cadis i el Rayo, dos equips infinitament inferiors i que no permeten la justificació de les baixes per lesió, compliquen de valent la lluita per la segona posició. Les sensacions de l’equip tampoc són positives. I les individuals, en línies generals, tampoc. Una nit més va costar veure jugadors del Barça entonats sobre la gespa durant els 90 minuts. L’absència de Pedri, motor de l’equip en els millors moments de joc, sembla que sigui una llosa impossible de suportar. I això que qui li agafa el lloc en l’onze, Gavi, és dels pocs, sinó l’únic, que se salva en cada partit. Ahir l’únic, amb el permís d’un Memphis que quan va sortir en el tram final va fer molt mal entre línies i va aconseguir revolucionar l’atac.

L’andalús té 17 anys, que ningú ho oblidi. I ha vingut a menjar-se el món. Ho ha demostrat durant tota la temporada i quan les coses no surten i els resultats no acompanyen, com ara és el cas, confiar en el futur de Gavi és de les coses que més poden il·lusionar el barcelonisme. Ahir, en un inici molt gris de tot l’equip, el migcampista va ser l’únic que semblava veure la llum. De fet, només el travesser va evitar que marqués un golàs de geni per empatar el partit. Tot el que fa crida encara més l’atenció quan al costat hi té un Frenkie de Jong que sembla una ombra del jugador que era. I, si el que ofereix Gavi futbolísticament és bo, els seus intangibles ho són més. Va amb una marxa més que els rivals, i que la resta de jugadors blaugrana, no cal ni dir-ho. Amb aquesta rauxa innata va ser l’únic, fora de les aportacions puntuals de Dembélé, que va donar vida al Barça en la primera part.

Gavi també va ser el protagonista de l’acció més polèmica del partit, i és que en el minut 89 va rebre una assistència de Memphis que el deixava sol dins de l’àrea. Tenia la posició guanyada a Catena, que el va empènyer clarament per darrere. Era un penal com una catedral que Díaz de Mera no va voler veure tot i estar en una posició perfecta per fer-ho. El pitjor és que Munuera Montero, des del VAR, tampoc hi va dir res. Potser el Barça no es mereixia el penal per empatar el partit, però la rauxa de Gavi sí.

68
intervencions
1
xut al pal
13
recuperacions Dades facilitades per Carles Domènech. La TdT a Catalunya Ràdio
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)