Barça
CLÀUDIA PINA
DAVANTERA DEL BARÇA
“Si sorprèn el 5-1? Podem guanyar tothom”
“L’etapa del Sevilla em va anar molt bé per poder tornar al Barça. Em sentia important i tenia minuts, que és el que necessitava”
“Estic en el meu millor moment personal. He anat de menys a més. Gaudeixo al camp i soc molt feliç”
L’edat mai ha estat un problema: és la jugadora més jove a debutar en el Barça amb 16 anys, 5 mesos i 2 dies. Amb pilleria –i molts gols– i sense complexos va cremar etapes a tota velocitat. Va marxar al Sevilla la temporada 2019/20 per agafar els minuts i l’experiència necessaris per tornar a Barcelona trepitjant fort. Ho ha fet. Clàudia Pina (Montcada i Reixac, 2001), ha aprofitat totes les oportunitats que li ha ofert Jonatan Giráldez. És la cinquena màxima golejadora de l’equip amb 16 gols i un exemple d’amor al Barça, on va arribar en edat d’infantil-aleví. Un esquinç al turmell poc abans de l’anada de les semifinals de la Champions contra el Wolfsburg la va fer patir: no sabia si arribaria al 100%. Va tenir minuts i ara ja té la mirada fixada en la tornada de dissabte. Abans de començar l’entrevista confessa que es mor de ganes que arribi el partit. No n’hi ha per a menys, el Barça pot certificar el pas a una altra final de la Champions.
Com estan a dos dies de la tornada de les semifinals contra el Wolfsburg?
Estem bé. Sabem que hem d’anar a fer un bon partit perquè les coses ens surtin bé. Anirem allà a guanyar, al final aquesta és la nostra filosofia. Volem practicar el nostre joc i el nostre estil.
Han pogut pair tot el que han viscut les últimes setmanes amb els dos partits al Camp Nou i els dos rècords?
Són tardes úniques que vius al moment. Ara ho pensem i diem: “Ostres, el que estem fent!”. Al final tot això és pel futbol femení, perquè creixi.
Les va sorprendre la superioritat que van mostrar contra el Wolfsburg amb un 4-0 en la primera meitat i el resultat final?
És un equip a qui no havíem guanyat mai. No esperàvem aquest resultat, però estem a un gran nivell. Estem demostrant l’equip que som i crec que podem guanyar tothom.
De fet, és l’últim equip que va eliminar el Barça de la Champions. Era una espina clavada?
Sí. Era una de les coses que vam pensar abans del duel. És un equip que ens ha fet molt mal en el passat. Per això sabíem que havíem de fer un bon partit, guanyar-les i fer com més gols millor.
El 5-1 és un resultat fantàstic que genera un optimisme en l’entorn. Com ho fan per evitar que aquest ambient d’eufòria les afecti?
Estem acostumades a jugar cada tres dies i anem partit a partit, intentant guanyar-los tots. És cert que la semifinal està força encarrilada, el resultat ho demostra així. Però som el Barça i volem anar a Alemanya a guanyar i a passar-ho bé.
Hi ha gent que no havia anat mai a veure un partit de futbol o que no havia trepitjat el Camp Nou. La seva primera vegada va ser per veure-les contra el Madrid o el Wolfsburg. Són conscients de la gent que estan fent enganxar a l’equip i a l’esport?
El futbol femení està creixent i és bonic. Crec que estem jugant bé i això agrada. Quan no jugo i veig les meves companyes al camp gaudeixo. També tenim un ambient més familiar amb l’afició i la graderia i crec que la gent ho valora. La gent ens ha animat molt aquests dies. Estic convençuda que en els moments difícils, que arribaran, també ens donaran suport.
Imagino que en els dies previs al partit contra el Madrid van fer les seves apostes sobre quanta gent vindria, no?
[Riu] Sí, la veritat és que es va comentar, però per res del món ens esperàvem el que va acabar passant.
Després del segon ‘sold out’ sí que s’ho creien?
Jo sentia alguna cosa dins meu que em deia que tornaria a venir molta gent i que tornaríem a fer un nou rècord. Es comentava que era difícil que tornés a passar i que es repetís el que vam viure contra el Madrid. Chapeau per l’afició.
Després del primer rècord contra el Madrid, jugadores d’altres equips van celebrar el que s’havia aconseguit, també les futbolistes del conjunt blanc malgrat perdre. Al final totes van cap a una mateixa direcció, que és obtenir el creixement i el reconeixement del futbol femení.
Sí. Quan vam jugar contra el Madrid era un dia per estar totes juntes i gaudir del que estava passant. No només va ser un partit de Champions o una victòria nostra, sinó que va guanyar tot l’esport femení espanyol.
Aquest creixement ja no s’aturarà?
Jo crec que això ja va cap amunt. És cert que la professionalització és un procés que està costant, però al final arribarà i el futbol femení estarà al lloc on li pertoca.
Va marcar un golàs contra el Madrid. Què va sentir en aquell moment davant de 91.553 persones?
Va ser una bogeria. En aquell moment no vaig pensar en res, només a celebrar-ho. Després del partit ni recordava com l’havia celebrat. Va ser un d’aquells moments que s’ha de viure en aquell precís instant. Va ser increïble.
L’ha vist repetit?
Sí, molt [riu].
Què li diu la família?
Que continuï gaudint i creixent. Que treballi i així vindran coses millors.
Ha estat una temporada plena de lesions que no han permès rotar les jugadores tant com voldrien. L’equip arriba amb la gasolina suficient?
Sí. Al final els equips, quan arriben a final de temporada, recorren a l’ambició, a les ganes i al cor. Nosaltres també. Crec que se’ns està veient bé físicament, malgrat les lesions i que hàgim estat poques. Ara estan tornant jugadores que segur que ens ajudaran a afrontar els partits que queden. Veig bé l’equip. Estarem preparades per als moments en què toqui patir.
La plaga de lesions ha afectat anímicament l’equip?
No és fàcil, sobretot perquè van venir molt seguides. Una setmana es lesionava una i a la següent, una alta; hem tingut recaigudes... És difícil. Són les teves companyes i les veus patir. Però ens han ajudat molt des de fora, d’una manera diferent. Ara hem recuperat la Mariona i l’Asisat [Oshoala] i esperem que les altres tornin com més aviat millor al seu nivell, que juguin el que mereixen i ens ajudin.
El 2018 va ser un any molt intens per a vostè. Va debutar en el primer equip –amb rècord de precocitat encara vigent– i també ho va fer en la Champions. Amb la selecció espanyola sub 20 va ser subcampiona del món i amb la sub 17, campiona mundial, a més de ser escollida la millor jugadora del torneig i ser la màxima golejadora. Creu que va ser el seu millor any personal?
Són situacions que em van fer créixer molt personalment, però crec que el meu millor moment és l’actual. Em quedo amb el 2022.
Va cremar etapes a una gran velocitat. Es va espantar en algun moment?
No, ho anava vivint. Guanyar un mundial o debutar en el primer equip són dos somnis que es van fer realitat. D’aquells que no et creus fins que passa un temps i ho assimiles.
Marxar cedida al Sevilla la temporada passada és la millor decisió que ha pres mai?
Sí. Va ser un any en què vaig créixer molt i vaig millorar. L’equip em va ajudar. Hi havia una ambició increïble en aquella plantilla. Tenia minuts, que era el que necessitava. Era una jugadora important, o almenys així m’ho feien notar. És una etapa que em va anar molt bé per poder tornar al Barça.
Durant la temporada va parlar algun cop amb el club sobre el seu retorn?
La meva representant, sí. Deien que estaven contents i que continués d’aquella manera. La decisió es va prendre a final de temporada.
Però tenia clar que volia tornar?
Sí. Al final és el club on he estat gairebé tota la meva vida. Soc del Barça i no hi ha res millor que tornar a casa i fer-me un lloc aquí.
I torna a un vestidor campió que ve de guanyar el triplet.
Quan vaig marxar, l’equip estava en un moment molt bo, canviant la dinàmica i la mentalitat, i ho va demostrar amb els resultats de l’any passat. Les jugadores eren les mateixes, ja les coneixia, tot i que sí que vaig notar que el nivell cada any va a més.
Hi ha alguna jugadora que hagi estat la seva mentora?
Em fixo en Alèxia, a l’hora de jugar i també fora del camp. És una jugadora que m’ha ajudat molt i que em dona molts consells. M’entenc molt bé amb ella sobre la gespa, crec que es nota. Espero continuar jugant-hi molt de temps.
Com valora la seva temporada? És una de les golejadores de l’equip.
Crec que he anat de menys a més. A poc a poc, he anat aprofitant les oportunitats que he tingut. Espero continuar així, entrenant-me bé i guanyant-me els minuts. És el que has de fer al Barça perquè totes les jugadores són molt bones. Sobretot vull gaudir al camp, que crec que últimament ho estic fent, i soc molt feliç.
Què li demana el tècnic?
A totes ens demana que siguem molt ambicioses i que treballem. Sobretot vol actitud, al camp i als entrenaments. Que lluitem cada pilota com si fos l’última. És el més important.
Jana Fernàndez, Bruna Vilamala, vostè... Jugadores que abans d’arribar al primer equip han passat per les categories inferiors. Senten que tenen una responsabilitat extra davant les nenes de la base que somien arribar algun dia on han arribat vostès?
Responsabilitat, no; però sí que tenim el mateix paper que altres jugadores que van venir abans i que ens van guiar a nosaltres. És bo que les nenes de la base lluitin des de petites per arribar al primer equip, que és un somni que tothom vol complir. Poden fer-ho.
Què demana al tram final de temporada? Queden dos títols en joc i una Eurocopa en l’horitzó...
Espero continuar a aquest nivell o millorar-lo. Tant de bo guanyem tots els partits que ens queden fins al final. I sobre l’Eurocopa, a tota jugadora li agradaria jugar-la i tant de bo pugui anar-hi convocada.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Dijous,18 abril 2024
