Alexia Putellas sap controlar bé les seves emocions, però n’hi ha algunes que són molt difícils de dissimular. Després que el Barça tornés a imposar-se en un clàssic, aquest cop per 4-0 en la semifinal de la copa de la Reina, la capitana es va apropar a la graderia per xocar les mans amb els aficionats i l’expressió del seu rostre no transmetia la satisfacció que neix d’un triomf com aquest.

Els sentiments de decepció i frustració que van brollar a Torí necessiten temps per deixar-los anar, però en ella, el disgust no és incompatible amb l’esperit guanyador que la caracteritza i, un cop més, va saber liderar l’equip per deixar els deures fets i classificar-se per a la final copera. El d’avui és l’últim partit de la temporada i amb aquest, el club blaugrana haurà disputat absolutament tots els possibles.

A les 11.30 h el Barça s’enfronta a l’Sporting de Huelva al municipal de Santo Domingo de Alcorcón, un estadi amb capacitat per a 5.100 espectadors. L’espai de la seu és massa limitat pel volum contrastat d’aficionats que és capaç de moure aquest conjunt i, a més, l’horari és molt dolent. No sembla que la federació estigui predisposada a treballar per a l’enfortiment del futbol femení.

En aquesta línia, Putellas no es va mossegar la llengua ahir durant la roda de premsa prèvia a la final: “No ens han sorprès aquestes decisions. Difícilment podrem repetir experiències com les del Camp Nou i Torí. Intentarem guanyar i ho celebrarem amb la gent que vingui. Pel que fa a l’hora, no és el mateix jugar amb 30 o 40 graus que fer-ho amb 20.”

A part de fer front a aquestes circumstàncies, les blaugrana hauran d’anar en compte també amb el rival. L’Sporting de Huelva arriba motivat després d’eliminar el Tenerife a semifinals amb un gol de cap de Patri Ojeda en el minut 72, quan van ser les illenques les que havien demostrat més domini durant tot el partit. És la segona final de la història de l’entitat andalusa i no volen desaprofitar aquesta oportunitat.

La primera va ser el 2015 i van aixecar el trofeu en batre 2-1 el València. D’aquella gesta només queden a l’equip Sandra Castelló i l’entrenador Antonio Toledo. La jugadora va reconèixer davant dels mitjans: “Si estem a l’altura, podem competir bé, però arribar a la final ja és un somni i ho hem aconseguit.” Toledo, per la seva banda, es feia creus de com havien pogut mantenir l’equip amunt amb totes les dificultats viscudes i hi afegia: “Ja hem guanyat la nostra copa de la Reina sent aquí.”

Per afrontar aquest darrer repte, Jonatan Giráldez va convocar totes les jugadores disponibles i va haver de descartar novament Jenni Hermoso, per molèsties al genoll dret, així com Melanie Serrano, que no podrà jugar el seu últim partit amb la samarreta blaugrana, després d’anunciar que es retira del futbol professional. També són baixa Graham Hansen, a causa d’una lesió al peu dret, a més de Cata Coll, Jana Fernández i Bruna Vilamala, totes tres recuperant-se des de fa mesos d’un trencament al lligament encreuat del genoll.

Els precedents en lliga contra l’Sporting són positius per a les culers, ja que van golejar-les per 5-0 al Johan Cruyff i també els van fer una maneta a Andalusia. És el moment de culminar el curs amb bon gust de boca aixecant un tercer títol estatal, després de la supercopa i la lliga. Seria la tercera copa de la Reina consecutiva per a les blaugrana, que ja en col·leccionen vuit a les seves vitrines.