Barça

Hisenda no va trobar proves que Negreira influís en els partits

Cas Negreira. En el sumari de la causa, el fisc assegura que no havia pogut acreditar que els pagaments del Barça a l’exvicepresident del CTA haguessin influït en la designació de col·legiats o haguessin adulterat resultats

La causa del cas Negreira, arran dels multimilionaris pagaments del Barça a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira, segueix el seu curs. Fa exactament una setmana que la magistrada Silvia López Mejía, del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, va admetre a tràmit la querella de l’àrbitre lleidatà Xavier Estrada Fernández contra l’exdirigent del CTA i també la denúncia de la fiscalia contra el mateix Negreira, el Barça, els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, l’exdirector general Òscar Grau i l’exdirector d’esports professionals Albert Soler. Per tant, des d’aleshores, la investigació a càrrec de la Guàrdia Civil pels presumptes delictes de corrupció entre particulars en l’àmbit esportiu, administració deslleial i falsedat en document mercantil és en marxa.

En aquest sentit, l’agència Efe va tenir ahir accés al sumari de la causa i en va publicar alguns detalls. El més rellevant és que Hisenda va advertir, l’abril del 2022, a la fiscalia que no havia pogut trobar proves que els pagaments del Barça a Negreira haguessin influït en la designació de col·legiats o haguessin adulterat els resultats dels partits. Tot i això, el fisc sosté que l’exvicepresident del CTA va facturar al club culer del 2001 al 2018 més de 7,5 milions d’euros sense que es respongués “a una activitat econòmica acreditada” i que “aquesta manca d’acreditació i explicació” podria ser “un indici” que les factures podrien estar encobrint serveis il·lícits com comerciar amb informació reservada del comitè arbitral, influir en les designacions arbitrals o participar en l’alteració de resultats. No obstant això, el fisc puntualitza que aquestes conductes “no han quedat acreditades en el procediment inspector”, com tampoc no consten pagaments a cap àrbitre.

En l’esmentat informe, el fisc també acredita totes les sortides en efectiu entre els anys 2016 i 2019 des del compte corrent de DASNIL 95, una de les empreses amb què Negreira facturava al Barça i que, durant aquell temps, es van treure 557.871,52 euros en efectiu dels 1,6 milions d’euros que la societat havia cobrat entre els anys 2016 i 2018, el període investigat per la fiscalia. Tant Hisenda com la Policía Nacional asseguren que aquestes retirades en efectiu podrien estar vinculades a pagaments a tercers.

LA INVESTIGACIÓ

El fisc, però, sosté que la falta d’explicacions podria ser un indici d’encobriment de serveis il·lícits

Els informes de Negreira al Barça

En l’esmentat sumari hi ha alguns dels informes arbitrals que Negreira feia per al Barça. En un va recomanar al club blaugrana, el maig del 2016, que “cuidés molt” la seva relació amb el col·legiat Jesús Gil Manzano, ja que per la seva joventut i projecció dirigiria “partits importants durant moltes temporades”. En un altre es referia a Mateu Lahoz, de qui destacava que “busca contínuament el tracte personal amb els jugadors”, ja que “necessita que el creguin”, cosa que el portava a vegades a “donar massa explicacions”. També hi ha un informe sobre Ricardo de Burgos Bengoetxea, l’abril del 2016, de qui descrivia que era “molt proper i simple en el tracte amb la gent”, que es dedicava a “xiular fàcil” i que només assenyalava “el que tenia molt clar”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)