El Madrid és l’equip que va tenir una sintonia més clara amb el règim i es va poder beneficiar d’unes relacions directes. A més, va tenir un president des del 1943 i fins a la Transició que va ser voluntari de l’exèrcit franquista, per tant, hi havia una connexió evident entre la direcció del club i el règim. Un exemple és la intervenció del règim en el fitxatge de Di Stéfano pel Madrid l’any 1953.

Quan el club blanc comença a guanyar les copes d’Europa a partir de l’any 1955 és quan Espanya entra a les Nacions Unides, ja que fins aleshores no havia estat admesa perquè no era un país democràtic. Unes victòries esportives internacionals quan el país vivia aïllat eren de suma importància per al règim.

El Madrid té un problema amb la seva pròpia història. Van ficar la pota entrant en aquest tema perquè per a la imatge actual al Madrid no li és gaire beneficiós anar a revisar fets d’aquells anys. És lamentable que un vídeo com aquest porti el segell d’un club de futbol perquè vol dir que hi ha una institució que hi dona validesa.

Des de l’any 39 va haver-hi un equip que es deia Atlético Aviación, que utilitzava una base de l’Atlético de Madrid i tenia el suport de l’exèrcit de l’Aire. Aquest club va guanyar dues lligues consecutives i, tot i que va desaparèixer a finals dels anys cinquanta, és evident que va haver-hi una aposta inicial clara del règim.

El Barça va haver d’adaptar-se al règim, seguir les regles i jugar amb les cartes de l’època. Segur que als dirigents blaugrana no els va agradar haver de canviar el nom del club o treure la bandera catalana de l’escut, però estaven obligats a complir, era una imposició i, si no hi accedien, el club desapareixia. El Barça va tenir dirigents franquistes perquè la Falange no deixava que fossin directius del club, però, tan bon punt va poder, el club va començar a distanciar-se del règim i va forçar fer el màxim en favor del sentiment catalanista. Per exemple, utilitzant el català per a la comunicació a la megafonia l’any 1972, però els ho van prohibir. També va ser el primer club a demanar eleccions democràtiques. El règim sempre va veure el Barça com un equip sospitós, amb el qual calia anar amb compte.

El vídeo és una manipulació de molt baix nivell. És comú que en la inauguració d’un estadi acudeixin les autoritats pertinents, amb la diferència que les d’avui dia són escollides democràticament. L’entrega de la medalla a Franco era un fet de compliment obligatori per a qualsevol institució o club, no només en l’àmbit esportiu. Les imatges que es veuen són reals, però és que en aquella època era quelcom habitual, i segur que existeixen les mateixes imatges a tota la resta de clubs.