Barça

JOAN LAPORTA

PRESIDENT DEL FC BARCELONA

“El Camp Nou és la meva vida”

A Joan Laporta li brillen els ulls quan parla del santuari del barcelonisme. Molts records: des dels inicis quan anava a l’estadi amb l’avi als quatre anys, fins que va descobrir l’amor embriagador amb Johan i el seu futbol revolucionari. Una vida

Volem un santuari nou. M’il·lusiona aquest somni col·lectiu del nou estadi. Serà l’orgull dels barcelonistes
Recordo quan venia amb el meu avi. Recordo el ‘chupón caramelo’ i la pluja de coixinets la nit del Guruceta
Sempre m’ha agradat la litúrgia de venir amb la bufanda de l’equip i menjar l’entrepà de botifarra al descans

L’Spotify Camp Nou, tal com el coneixem ara arquitectònicament, abaixa el teló. Demà contra el Mallorca es representarà l’última funció. Un àlbum ple de records. El soci del Barça número 12.588 ha atès L’Esportiu. Una mirada al passat i una mirada al futur. Moltes vivències viscudes en aquell seient 20 de la fila 11, boca 229. El barcelonisme de Joan Laporta s’ha forjat en aquella cadira.

L’Spotify Camp Nou apaga els llums. Suposo que li venen molts de records a la memòria.
Són moments emotius, de molts records, records de tota una vida. Pensa que jo he vingut a aquest estadi des dels quatre o cinc anys. Venia aquí ja amb el meu avi i el meu pare. Jo em quedava al seient que tenia el meu avi a tribuna i el meu pare venia aquí on som just ara. Després jo em vaig quedar el seient d’un oncle que també venia aquí, la meva germana es va quedar el seient d’un cosí del meu pare, el meu fill s’ha quedat el seient del meu pare i aquests tres seients que tenim aquí els anem combinant. Jo tinc tres fills i dos no tenen seient, però ho anem combinant entre tots.
Aquell nen de quatre o cinc anys com vivia el futbol?
Recordo que quan venia amb el meu avi m’asseia a les escales de tribuna. Aleshores et deixaven passar amb aquella edat. Recordo l’ambient. Érem a la part de tribuna alta, però es veia bé el futbol. Només entrar el camp escoltàvem allò de “al rico chupón caramelo” i el meu avi sempre em comprava un “chupón” i estava tot el partit amb el caramel.
Els nens tendeixen a ser mitòmans. Els ulls d’aquell nen cap a quin futbolista miraven?
Aquells partits abans eren a les quatre de la tarda. La llum era preciosa. Recordo el Pujol jugant d’extrem esquerra. Jugadors com Fuster, Zabalza, Müller... recordo jugades. Recordo Quimet Rifé per la banda, Pérez, Olivella, m’entusiasmava Gallego com a central... Gallego, Torres, Eladio, recordo molt aquella defensa. Després amb De la Cruz i Costas aquella defensa va guanyar aquella mítica del 73/74, guanyada cinc jornades abans del final, al Molinón, amb el Johan. Sadurní, Rifé, Torres, Costas, De la Cruz, Juan Carlos, Rexach, Asensio, Cruyff, Sotil i Marcial. Els partits d’aquell equip eren mítics. Aquelles faltes que servia el Johan amb l’exterior i rematava a gol Sotil és un record inoblidable. Allà vam començar a ser guanyadors. Recordo el gol del Johan contra l’Atlético de Madrid, aquí a la porteria del gol sud, a centrada de Charly. Jo sempre he estat defensor del Charly. Era molt tècnic i rebia moltes crítiques, la gent preferia jugadors de més nervi, però a mi m’agradava. Com el Martí Filosia. Eren jugadors més freds però amb un talent extraordinari. Ja de més gran em venen al cap jugadors mítics com el Simonet. El caràcter del Hristo, l’estil del Laudrup, la màgia de Romario. Va venir, va fer trenta gols i se’n va anar de vacances. Recordo el mític gol de cua de vaca rifant-se l’Alkorta. Per aquí han passat grandíssims jugadors.
Vostè sempre ha estat un devot del cruyffisme.
Guardo molt bon record de l’època de Johan com a entrenador. Quan vaig entrar a l’adolescència vaig canviar de lloc i vaig passar d’estar a les escales amb el meu avi a estar a general del gol sud. Allà un professor meu de cinquè de bàsica era l’amo. Aquell home m’impressionava perquè dominava tota la general. Organitzava els càntics, cridava, era una cosa impressionant. Després ja més tard molts partits els mirava amb l’Alfons Godall, en Rafa Yuste, el Xavier Sans, un amic nostre que ja no hi és, i era l’època del Johan com a entrenador. Quan acabaven els partits anàvem corrent cap al Princesa Sofia i ens posàvem a escoltar les declaracions del Johan. Allò era quasi millor que el mateix partit. Les declaracions postpartit del Johan eren una cosa única.
Parli’m del ‘dream team’.
Per aquest estadi hem vist passar en Guardiola, Laudrup, Txiki, Eusebio, Bakero, Koeman... Hem vist gols espectaculars de Koeman de falta directa, gols inimaginables de Romario, en Hristo... Recordo un gol d’en Txiki sense deixar-la botar en una passada del Koeman, aquell gol de Romario contra la Real Sociedad a passada de Guardiola. Era un equip de somni.
Vostè era gaire de litúrgies? M’explico: abans de ser president venia al camp amb bufanda i l’entrepà?
Sempre m’ha agradat venir identificat amb els colors de l’equip, amb bufanda generalment. A la mitja part anava a fer l’entrepà de botifarra. Abans quan anava a general la litúrgia era una altra, perquè a la mitja part no podies deixar el lloc perquè si ho feies te’l fotien. Recordo quan venia aquí amb el meu pare que hi havia molta tertúlia, tenia aquí al costat un bon amic de la Pobla de Segur, aquí al darrere venia un matrimoni que l’home era molt vehement a l’hora d’expressar el seu barcelonisme...
Vostè també és un home de fortes passions. On es viu millor el futbol, en aquest seient o a la llotja?
No hi ha color. Ho tinc claríssim, on més gaudeixo és al seient com a aficionat, allà estic alliberat. Com a president he tingut la sort d’estar a moltes finals, però la que millor record tinc és la del 92, a Wembley, com a aficionat, amb els amics. No hi ha color. Viure-ho com a president és una altra història. Com a president has de viure el futbol d’una manera, però tot i així també he de dir que per dins ho visc molt també, però evidentment has de mantenir les formes. Jo vaig ser president molt jove, tenia 39 o 40 anys, i els meus fills no passaven dels 10 anys, el gran potser sí que en tenia onze, però bé, havia viscut moments de futbol amb ells a la grada i, és clar, després quan vaig ser president això ho vaig trobar a faltar. Tenia amics que em feien d’informadors. Els preguntava com havien viscut els meus fills aquell partit o l’altre.
Com a president va gaudir amb el Barça de Pep.
En l’època més gloriosa aquí hem vist jugadors com el Víctor Valdés, l’Alves, el Piqué, el Puyol, el Márquez, l’Abidal, Xavi, Busquets, Iniesta, Yaya Touré, Keita, Messi, Eto’o, Ronaldinho, Pedrito... Recordo el gol de Ronaldinho el dia del gaspatxo. Ronaldinho en va fotre molts de gols i bons, però aquell gol va ser especial. Amb el gol del gaspatxo va començar una nova era guanyadora. Després hem vist jugadors com el Deco, que sempre marcava des de fora l’àrea de rebot, el Thierry Henry...
Amb quin gol de Messi es quedaria?
Messi ha marcat tants gols i tots tan bonics que mereix un capítol a part. El gol que va fer al Getafe que és una rèplica d’aquell de Maradona al mundial del 86 contra Anglaterra... aquell gol va ser una meravella. Tots els gols que va marcar al Casillas.
Abans parlàvem del Jan nen, però el Laporta president amb quin jugador es queda?
Un jugador del qual guardo molta estima és l’Eto’o. El Madrid no volia que el Mallorca ens el vengués i al final va acabar venint. Era un jugador que m’entusiasmava. Era d’aquests jugadors que són la sang del Barça. Com el Hristo, també. Quan l’Eto’o marcava un gol, em mirava i em feia així amb la mà al front, una mica com el gest del servei militar, i em feia fins i tot cosa. Li tinc molt d’afecte, a l’Eto’o.
Què significa per a vostè aquest estadi?
El Camp Nou és la meva vida. El Camp Nou és la vida d’un culer. És el lloc on vius el barcelonisme en la seva màxima expressió. Jo ja de molt jovenet enfocava la vida en funció de quan jugava el Barça el cap de setmana. Al Camp Nou no es podia fallar. Hi havíem de ser cada cap de setmana a donar suport a l’equip. La sensació era aquesta. No podies deixar de venir perquè et pensaves que l’equip es quedaria sol. Avui al matí ho mirava. Aquest any hem tingut unes assistències de 83.000 persones. Històric. Però hem passat altres èpoques, amb el Venables, per exemple, on aquí érem quatre gats i et podies cridar amb l’altre de banda a banda. Però bé, això és un temple, un santuari al qual els culers anem cada quinze dies de forma abnegada i de forma gairebé religiosa perquè això al final és un sentiment molt gran.
Recorda alguna nit en especial que hagi fet aflorar el Jan més passional?
Mira, jo era un nen, però recordo la nit de Guruceta. La famosa nit dels coixinets. Jo tenia aleshores vuit anys. Ens recordo a mi i al meu avi llençant coixinets. Vaig estar deu minuts tirant coixinets. Tirava tots els que arreplegava. Va ser una nit d’emprenyament culer apoteòsic. Allò d’aquell penal que van xiular a Rifé sobre Velázquez va ser escandalós.
Moltíssims records i a partir d’ara una nova era.
És un temple únic. En Mitjans era un geni. Els dos primers nivells és impressionant la panoràmica que té aquest estadi. Ara aquesta renovació és un somni col·lectiu de tots els culers. Volem un nou santuari, més modern, però lògicament aquí al darrere quedaran moltes nits de patiment i moltes nits de joia. Molts records.
Què n’espera, del nou estadi?
Estic il·lusionat. Estic esperant que aquest somni col·lectiu de tot el barcelonisme amb el nou estadi es faci realitat i si no hi ha cap imponderable puguem tornar a ser aquí a finals del 2024, amb la tercera graderia nova i un 70% d’aforament, amb la botiga treballant al màxim, el nou museu empeltat a l’estadi, augmentem els seients VIP per fer-lo comercialment potent, un estadi modern, confortable, més segur i que li puguem treure un gran rendiment. Serà l’orgull de tots els barcelonistes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)