Barça

Evarist Murtra

Exdirectiu del Barça

“Cruyff ens va donar la pauta i Pep la va perfeccionar”

“Guardiola és un geni i un treballador incansable; l'apassiona el futbol i és molt i molt del Barça. L'aposta per ell era del tot segura”

“Ens ha deixat que tothom digui que mai havia vist jugar un equip tan bé a futbol com el Barça”

En Pep té capacitat de seducció i lideratge i sap que per continuar guanyant has d'innovar
Va marxar perquè
es va sentir aclaparat. Li deien que fos president de la Generalitat i li va caure una llosa al damunt
Sincerament no el veig ni a curt ni a llarg termini fent de president del Barça. Ell vol ser entrenador
La pau social és impossible. I la remodelació o la construcció del nou estadi provocarà una guerra civil

Evarist Murtra, exdirectiu del Barça i culer actiu, és un dels barcelonistes que més saben del club. Sempre ha tingut al cap el model, tant esportiu com econòmic del club. Amic íntim i personal de Pep Guardiola, va ser el principal valedor perquè el de Santpedor entrés al Barça com a tècnic, primer per dirigir el filial i després per fer-se càrrec del primer equip, al qual va convertir en el millor de la història. Qui millor que ell per parlar d'aquest Barça que ha enamorat tot el món i que ha guanyat quinze títols en cinc anys.

Quin ha de ser per Evarist Murtra el model d'èxit esportiu del Barça?
Nosaltres vam tenir un equip excepcional que ha perdut rellevància amb el pas del temps com era el de les cinc copes. Un equip que era tot gent catalana, un futbolista de Lleó, César, i un estranger, Kubala. Si no hi hagués hagut el robatori de Di Stéfano per part del Madrid, aquell equip hauria marcat la pauta del futbol europeu en aquella època. Després, és clau l'arribada de Cruyff com a futbolista i entrenador. Ell va desacomplexar el Barça. Era el millor futbolista del món. Podia escollir entre el Madrid i el Barça i va escollir el Barça. Ens vam treure el complex de perdedors. Quan va arribar com a entrenador es va acabar d'acceptar una manera de jugar, d'entendre la Masia. Cruyff ens va donar la pauta que Guardiola ha perfeccionat. És més metòdic i treballador que els anteriors. A la genialitat del Cruyff s'hi ha afegit la del Pep i el seu treball. Així ha aconseguit que visquem la millor època del futbol no només del Barça, de la història del futbol.
Aquest model d'èxit està basat en el gust pel bon futbol. És exigent l'afició del Barça?
No m'acabo de creure que l'afició del Barça tingui un ADN diferent al de la resta d'aficions. L'afició del Barça, com les altres, vol guanyar, però els han ensenyat últimament que es pot guanyar fent un futbol espectacular, d'atac, i també sent esportius. El Barça ha guanyat quatre de les últimes cinc lligues, però en les cinc ha estat l'equip que menys targetes ha vist. L'última copa d'Europa que va guanyar el Barça ho va fer fent cinc faltes només en un partit.
Vostè va ser el principal valedor de Pep Guardiola com a entrenador. Quan va veure que podia ser el tècnic que necessitava el Barça?
No havia entrenat mai, però sí que havia jugat a futbol. És el futbolista que he vist arribar més amunt sense tenir bones qualitats físiques. Era lent, no anava bé de cap, no tenia un contra un, però era un excel·lent migcampista. Com podia ser que aquest futbolista amb tan poques facultats fos el millor en cada partit. Per la seva intel·ligència. Perquè era un geni. Quan el coneixes veus que és un treballador incansable, que l'apassiona el futbol i que és molt del Barça. Veus que ho té tot per triomfar en aquest equip.
Va veure que era el tècnic ideal per donar continuïtat al model de Cruyff.
Per perfeccionar-lo. Ell tenia el guió i el va perfeccionar. I continuarà perfeccionant més coses en el món del futbol. Mai es conforma amb la victòria, sempre aspira a la millora.
Menys mal que no es va apostar per Mourinho, no?
A Rijkaard se'l va acusar en els últims anys de tou. Ronaldinho, Deco, Motta eren futbolistes que no havien tingut un bon comportament i l'afició volia mà dura. Volien un sergent a la banqueta i Mourinho tenia aquest perfil. Finalment es va imposar l'opció de Pep perquè la majoria de la junta així ho va voler. I sobretot Txiki. També perquè Cruyff no s'hi va oposar, perquè tenia dret a veto en la junta de Laporta.
Què aporta Guardiola?
L'excel·lència al futbol. Que practicant un estil propi es pot guanyar. Que es poden guanyar títols donant espectacle i sent esportius. Ens ha deixat que tothom digui que mai havia vist jugar un equip tan bé a futbol com el Barça.
És el millor equip que ha vist mai?
Sí. No he vist cap equip jugar millor a futbol que aquest. L'Ajax de Cruyff també jugava molt bé a futbol i el Brasil de Pelé, però crec que cap com el Barça de Guardiola.
La capacitat de treball de Guardiola és espectacular.
És un apassionat de la feina. És un apassionat del futbol. En aquest esport sempre hi ha hagut moltes rutines i ell va trencar amb unes quantes. Teníem una ciutat esportiva i no s'entrenaven allà, va fer que tots els futbolistes dinessin plegats per controlar l'alimentació. Va decidir viatjar el mateix dia del partit i eliminar les concentracions... El Barça no tenia una metodologia de club i ell la va imposar.
També és un gran psicòleg.
Té capacitat de seducció. Sap que per seguir triomfant ha d'innovar cada any. També en la plantilla i en la manera de jugar i sap guanyar-se tots els futbolistes. Té també molta capacitat de lideratge.
Li devia costar molt deixar el Barça.
Molt. Es va sentir aclaparat. La gent el va mitificar. Sortia cada dia a la televisió. Li demanaven pel carrer que fos el president del Barça, el president de Catalunya. Crec que van posar una llosa a sobre a un home que el que té és passió pel futbol, per l'esport. Li deien que havia de deixar el futbol i dedicar-se a la política i va quedar fatigat.
Llavors no el veu com a president del Barça?
No el veig de president ni a curt ni a llarg termini, com a mínim ara. És clar que la gent madura i potser amb 60 anys ho voldrà ser. Ara no el veig. No veig Nadal de president de la federació de tennis. Guardiola vol ser entrenador.
Sempre ha fet el millor per al Barça, com vostè li deia?
Sí. Si va marxar és perquè en aquell moment va creure que era el millor per al Barça. I ara el que ha de fer és el millor per al Bayern. Això no vol dir que no continuï sent del Barça. Perquè ell sempre serà culer.
La directiva va tenir alguna cosa a veure amb la seva marxa?
No va marxar per la directiva. Quan li van donar la medalla del Parlament es va sentir va afalagat, però tenia el convenciment que no s'ho mereixia. Ell té aquest temperament. Marxa, crec, perquè com he dit abans es va sentir aclaparat.
Creu que pot perillar el model?
No ho crec. Miri, si em diuen que faci un equip amb els futbolistes que vulgui hi posaré Messi, Neymar, Iniesta i Busquets. Tres futbolistes excepcionals i un de concret que és el pal de paller del Barça. Si tu tens quatre dels millors futbolistes del món, no pot perillar mai el teu model.
Què volia dir Guardiola l'altre dia quan va dir que el deixessin tranquil?
Que no parlessin més d'ell. No vol ser cap referent. El que passa és que al Barça estem en guerra des de fa molts anys. I sempre surten els mateixos noms: Cruyff, Núñez, Rosell, Laporta, Guardiola. A alguns els és igual que els anomenin. A ell no li agrada. No vol formar part de cap guerra. No vol que la gent pensi que perquè dina un dia amb Cruyff vol fer fora Rosell. Una cosa és conversar amb un amic i una altra confabular. No vol que ni els uns ni els altres s'aprofitin de la seva persona per estar en contra o a favor.
Ara que parlem de guerres, i sent vostè un expert en la història del Barça, és possible la pau?
Crec que haurem d'esperar molts anys. La divisió va començar quan Núñez va acomiadar Cruyff de males maneres. Després es va produir la immensa errada institucional de la moció de censura de Laporta a Núñez. Des de llavors, la divisió és constant en cada administració del club. Quan a Laporta li fan la moció, li fan per una sèrie de coses, però aprofitant que perden dues lligues seguides. El Barça farà ara un nou estadi o remodelarà l'actual i hi haurà un problema que l'anuncio ara, que serà el finançament del nou estadi i un tercer factor que serà Qatar. Hi haurà un gran enrenou i, si no es guanya una lliga o dues, t'anuncio que es produirà una autèntica guerra civil.
Què pensa de l'acció civil de responsabilitat que va posar l'assemblea?
No ajuda a la pau. El president del Barça ha de ser generós amb els contrincants que té d'inici. L'aval és agreujant, prescindible i discriminatori. Si el senyor Joan Laporta s'hagués volgut vendre un futbolista franquícia del Barça abans de marxar, no hi hauria hagut acció civil de responsabilitat. Això no vol dir que si un president ha fet coses dolentes amb l'economia del club, amb l'administració del club, el president següent vagi a un jutjat i l'acusi del que sigui, però crec que el president es va equivocar amb l'acció civil de responsabilitat. Crec que és reversible i m'agradaria que hi hagués una rectificació, perquè hi ha gent que considero que no mereix passar pel que està passant. En aquest col·lectiu hi ha gent excel·lent que no ha fet res dolent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)