A final de la dècada dels anys trenta, el músic cubà Israel López, Cachao, juntament amb el seu germà Orestes López, van decidir accelerar el ritme del danzón, un dels gèneres més populars de la música cubana, de la qual aquells dies semblava que ja estava tot més que inventat. Acabava de néixer el mambo, des de llavors un dels conceptes més lligats a la cultura cubana, i que exactament vol dir “conversa amb els déus”. Per extensió, és clar, Cachao va ser rebatejat des de llavors amb el sobrenom de rei del mambo. I en certa mesura, això és precisament el que ha fet Messi amb el futbol, un esport centenari i estudiat al mil·límetre en què sembla que sigui impossible la innovació. L'argentí, però, no l'ha parat de reinventar un cop rere un altre, amb accions i gols que només existeixen a la seva ment. Només així s'explica que dissabte tothom es posés les mans al cap després de la darrera joia de Messi. Aficionats que fa més de deu anys que el gaudeixen, que l'han vist marcar més de 400 gols com a blaugrana i fabricar milers de driblatges i de passades impossibles. El rei del mambo argentí, però, té un catàleg inacabable de genialitats, i per això dissabte, a 51 metres de la porteria d'Herrerín, va proposar un ball impossible a Balenziaga, Beñat, Mikel Rico i Laporte, els quatre rivals escollits per a l'ocasió, que només van poder moure's al ritme que els va marcar el geni, com si estiguessin hipnotitzats, perseguint la seva ombra, fins que Messi va considerar que ja no calia més, que ja podia enviar la pilota al fons de la xarxa, per afegir una altra obra d'art a la seva inacabable col·lecció. “Ha fet el que ha volgut”, va resumir després del duel Laporte, l'últim jugador de l'Athletic que va intentar evitar l'inevitable. “Si marca gols als millors porters del món, com no podria marcar-me'n a mi. El seu gol ha estat una bogeria. No podem fer res amb jugadors així”, es va resignar Herrerín, el porter dels bilbaïns. “Mentre Messi vulgui guanyar títols, serà difícil que el Barça perdi. Mai n'hi haurà cap altre com ell”, va afegir Ibai.

Perquè el gol de Messi va provocar una estupefacció global, com van evidenciar després personatges de la història del futbol com Gary Lineker, David Beckham, Jorge Valdano i Ángel Cappa, que no van dubtar a elogiar de valent l'estat de forma del davanter. I és clar, no es van quedar enrere els seus companys, que sempre que poden recorden que el que la gent veu és només una petita mostra del que és capaç de fer Messi amb una pilota als peus, que dia rere dia els deixa bocabadats en els entrenaments. “És un futbolista que no s'explica. Quan fa aquest tipus de coses s'ha de saber apreciar el seu talent. Soms uns privilegiats de poder conviure amb un extraterrestre com ell”, va afirmar Mascherano. “Ha estat un senyor gol. Jo fa anys que el gaudeixo”, va afegir Piqué. “Messi és un jugador espectacular, brutal. Potser és un dels millors gols que ha fet mai”, va opinar Xavi. També es va referir a l'argentí Luis Enrique, que tot i no acostumar a parlar de noms propis, dissabte a la nit va fer una excepció. “Messi és un jugador únic, que marca les diferències. Vull tornar a veure el seu gol una i mil vegades. El que ha fet és increïble, però afortunadament és una situació a què estem acostumats.” Tampoc va limitar els seus elogis Artur Mas, el president de la Generalitat, que va explicar com s'havia viscut el golàs des de la llotja. “Messi és d'un altre planeta, d'una altra galàxia. Ha driblat tres jugadors en un moment i tots a la llotja ens hem quedat al·lucinats. He comentat que aquest tipus de gol és dels que fa la volta al món.” I el president Mas, òbviament, no anava mal encaminat. Perquè el rei del mambo ho havia tornat a fer, havia conversat de nou amb els déus del futbol. En un esport cada cop més físic i estudiat al detall, el 10 blaugrana havia dibuixat una altra obra d'art que ja forma part de la història del futbol. Perquè quan Messi vol ballar, només es pot apujar el volum de la música i gaudir de l'espectacle.