A tocar de l'heroïcitat

L'inici somiat

Si bé l'equip va sortir revolucionat –va malmetre alguna transició franca–, el Madrid va sortir pitjor, no traient cap suc en els seus sis primers atacs (0/5 tirs i una pèrdua). I el pas de minuts i les rotacions de Laso no permetien als blancs localitzar el ritme ofensiu de sempre. El MoraBanc, que començava a trobar Shermadini en atac, va anar-se trobant a gust a la pista i el control del rebot a la seva anella li van donar seguretat en el que feia. Això i el fet que el Madrid no va poder castigar cap de les poques pilotes perdudes (només dues en el primer parcial) van traduir-se en el resultat (13-21, 9').

Amb Rudy apareixent i subsistint a cop de tirs lliure, no s'anava enlloc. La injecció de múscul a la pista –Hunter i Randolph– buscava apujar línies, endurir més el joc. Però els andorrans anaven llançats i si no era David Navarro, apareixia Shermadini, valent sota els cèrcols. Tant era així que la diferència es va estirar fins al +16 (21-37, 16'), i amb els blancs en bonus. Que no ho veia clar Laso ho demostrava l'aposta per la intendència –Draper i Nocioni van saltar a la pista i ja llavors havia utilitzat els dotze efectius– i va donar-li fruits, si bé el MoraBanc va resistir l'increment del nivell defensiu blanc a mitja part (33-43). Això sí, a Albicy i Antetokounmpo van xiular-los la tercera falta a la recta final de segon parcial.

Serrant les dents

Obligats a preservar Albicy, els de Peñarroya es van recolzar en la incidència a la zona de Shermadini per contenir la sortida del Madrid en el tercer quart. No tenia fluïdesa i el rival, carregant el rebot d'atac i trobant per fi Ayón en situacions a prop de cistella, va anar-li llimant el terreny, fins que va posar-se a davant per primer cop, amb un triple de Llull, que ja començava a notar la inspiració (56-54, 29').

Però, lluny de rendir-se, el MoraBanc va treure l'orgull i tot el que tenia a dins. Tant és així que no només responia a les fuetades des de l'arc blanques, sinó que quan va trobar una escletxa, s'hi va tirar de caps. I, una antiesportiva de Rudy li va permetre fer embogir el pavelló, tot bolcat amb els andorrans excepte el reduït sector d'aficionats blancs (64-71, 33'). No es descompondria ni quan el canell de Randolph estava traient fum de calent, i va tenir el partit en franquícia després d'un triple de Schreiner (75-82 a 2:09 de la fi). Però el Madrid hi va persistir i, quan ja semblava perdut, va trobar-se un triple de Randolph a 4,7 segons (86-86). Llull, uns pocs segons abans, havia fet un camp enrere que els àrbitres no van veure. I el cop, ara sí, va ser massa fort com per tornar-se a aixecar en la pròrroga.