La por de guanyar

La Penya va viure allò que diuen que la por de guanyar a vegades és més gran que la por de perdre. Els verd-i-negres van deixar escapar incomprensiblement un partit que dominava en el tercer quart de 19 punts i continua una setmana més sense conèixer la victòria a domicili.

La posada en escena de la Penya va transmetre bones vibracions perquè cada cop atacaven Popovic per desgastar-lo en defensa i Jordan atacava Olaseni. Els resultats van ser immediats, perquè el pivot del Fuenlabrada es va carregar amb tres faltes a 8:03 pel descans quan la Penya, amb un 4/5 en triples, ja dominava amb autoritat (19-25). El fet que Sekulic, l’altre cinc madrileny, tingués problemes físics i Chema González fora per problemes cardíacs, va fer que Jordan fos l’amo i senyor de la pintura en el primer temps (8 punts). Un altre triple, el cinquè ara de Vidal, situava la màxima del matx (19-32). El Divina Joventut tenia el partit allà on volia. Havia d’anar en compte amb els dos principals perills: Eyenga i Popovic. El congolès estava encertat però es multiplicava la seva defensa amb ajudes constants i el lituà va despertar en un minut per anotar dos triples i fer tornar l’emoció al matx després d’un 8-0 (33-38). Però un cop més els d’Ocampo van fer un pas endavant amb la parella Wayns-Richard, espectacular, i marxant al descans molt còmodes (33-45).

En la represa, semblava que la Penya trencaria el matx (33-52) amb un 7/10 en triples. Però allà va aparèixer l’esperit d’un Fuenlabrada que, primer amb Popovic i després amb Eyenga i amb Smits, va fer canviar el rumb del partit amb un 19-3 que ho deixava tot obert (52-55). De la por de guanyar es va passar a la de perdre i Eyenga va créixer per trencar ell sol el partit amb accions de molt mèrit. Va ser un final ajustat en què, pressionada, la Penya va cometre molts errors.