“No m’imagino l’ACB sense la Penya”

El joc dels Jazz em fa ser més participatiu. L’entrenador proposa un sistema de joc que afavoreix el meu joc i ens n’estem beneficiant les dues parts. Necessitava un canvi d’aires com aquest, a la pista em sento molt a gust amb el joc de l’equip i aprofitant cada acció per fer l’extra pass, que ajuda moltíssim en el rendiment col·lectiu.

Sí, tant de bo! Des de fa unes setmanes hem trobat l’equilibri sobretot per la continuïtat de la majoria dels jugadors. L’inici va ser complicat perquè vam tenir molts lesionats. Ara, amb tot l’equip a un alt nivell, les possibilitats de ser als play-offs han crescut moltíssim.

[Somriu] Qui ho diu, això? Bé, la meva funció és molt clara. Des de la posició de base tinc la missió de fer rutllar l’equip. Ara mateix em trobo amb molta confiança i suposo que aquesta situació fa que també ho encomani a la resta de companys.

N’estic convençut! Ho faig amb una trajectòria més regular i amb molta més confiança. Les sensacions que tinc, a més, em fan sentir que encara aniré a més. Una de les claus ha estat que he deixat enrere les lesions, i toco fusta! [Es pica el cap] Però soc agosarat i encara vull oferir una versió molt millor.

Moltíssim. M’està ajudant moltíssim en molts aspectes de dins i fora de la pista i això s’acaba traduint en el bon rendiment que ofereixes pel bé de l’equip.

Des del treball. Estem treballant a un alt nivell des que vam començar la pretemporada i ara estem recollint els fruits. Estem gaudint moltíssim a la pista, estem connectant tots els jugadors i això té la recompensa de les victòries. Ara mateix crec que som un dels millors equips de tota la competició.

El necessitàvem moltíssim. La seva aportació és fonamental. És un jugador imprescindible, sobretot en defensa. La seva acció defensiva fa que l’atac rutlli amb molta més solvència. És d’aquells jugadors que voldries tenir sempre al teu equip.

Moltíssimes. Estem en una dinàmica guanyadora i tenim confiança, però no ens podem refiar. Encara no ho tenim al sac i ben lligat. Queden una quinzena de partits per acabar la fase regular i després de superar un calendari feixuc al mes de desembre tenim la porta més oberta. Ho tenim a tocar.

Quan un jugador és en un equip que gairebé cada temporada està lluitant per accedir al play-off, trobar-se tan lluny d’aquest objectiu és molt complicat de gestionar. Està en una dinàmica complexa perquè acumulen moltes derrotes seguides, però en Marc és un jugador amb molta experiència i estic segur que sap controlar una situació tan complicada com aquesta.

No em puc imaginar l’ACB sense la Penya. És una situació inèdita i molt delicada i el meu desig és que trobin la fórmula per salvar-la econòmicament i esportivament. Fa molts anys que vaig deixar de ser jugador de la Penya i desconec els motius reals pels quals s’ha arribat fins aquí. Però no és una crisi que afecti només la Penya. És una crisi global que afecta l’ACB, com a competició, amb molts clubs que estan sobrevivint com poden. Això té un efecte negatiu per al bàsquet i condiciona el present de la gestió de molts clubs de l’Estat espanyol. La crisi econòmica i l’esportiva van estretament lligades. Quan et trobes en un moment així, com la Penya, és inevitable que la inestabilitat institucional acabi afectant el rendiment de l’equip. Tant de bo es trobi una solució ben aviat perquè és un club que m’estimo moltíssim.

És difícil trobar resultats immediats quan fas canvis tan grans i de forma constant. En els darrers tres o quatre anys, hi ha hagut massa entrenadors i molts fitxatges que han impedit trobar una regularitat en el treball. Però el Barça és un club gran que sempre troba recursos.

Els dos aspectes van estretament lligats. La planificació és important, però encara ho és més el model. I aquest últim és la mare dels ous, ara mateix. En l’època que vaig ser al Barça, l’aposta va ser pels jugadors de la casa. L’afició del Palau s’hi va enganxar i, en partits complicats, sempre acabàvem traient de dins el “pit i collons” del Roger Grimau. Aquest és un factor tangible que ara sembla que no tinguin.

S’ha de veure, encara. De moment, la seva arribada ha coincidit amb el triomf en la copa, que ha permès calmar les aigües en l’entorn del Palau. I aquest aspecte, a can Barça, era vital aquesta temporada. Però és clar que, més enllà d’un entrenador o d’un altre, el que necessita realment el Barça és un projecte sòlid.

Sí, s’ho han guanyat a pols. Recordo quan anava a veure jugar la Laia. És un club que tracta molt bé la seva gent, aposta per la gent jove i dona molta confiança. Des de l’experiència de la meva germana, sempre han fet una feina molt acurada pel planter i ara només estan recollint els fruits.