Se l'ha fet seu
Amb l'arribada de Faverani, vuit dels dotze jugadors que alinearà el Barça demà contra l'Anadolu Efes hauran estat fitxats o renovats per Rodrigo de la Fuente
“La decisió és meva i del Joan [Bladé], lògicament, consultada amb el president, que és un gran coneixedor del bàsquet. Però les decisions les prenen el màxim responsable del bàsquet i el dels esports professionals, que sóc jo. I si ens hem equivocat i no funciona en el futur, la responsabilitat és nostra.”
La frase és d'Albert Soler i va ser pronunciada l'últim dimarts de juny de l'any passat en la roda de premsa que servia per acomiadar Xavi Pascual. I quan parlava de la decisió es referia al “canvi de rumb” que es volia iniciar en la secció de bàsquet, un “nou model” en què el màxim (i únic) responsable passava a ser Rodrigo de la Fuente.
Quan De la Fuente va començar a exercir de mànager general –havia arribat al club l'octubre del 2015 per fer les funcions de secretari tècnic del primer equip– el Barça tenia dotze jugadors amb contracte: Satoranski, Hakanson, Navarro, Oleson, Ribas, Abrines, Perperoglou, Vezenkov, Samuels, Tomic, Lawal i Diagné. Amb el base txec i l'aler mallorquí marxant a l'NBA, les cessions de Hakanson i Diagné, la rescissió de Samuels i la lesió de llarga durada que Lawal s'havia fet en els Jocs, sobre una plantilla de dotze fitxes De la Fuente va tenir plena llibertat per confeccionar-ne la meitat. Llevat de lesió, demà, quan l'equip jugui contra l'Anadolu Efes, entre fitxatges i renovacions vuit dels dotze jugadors ja seran collita pròpia.
Claver, el primer
En l'esmentada roda de premsa, Soler explicava que hi havia hagut “un període de reflexió” abans de passar a l'acció. El fet, però, és que el nou entrenador del Barça no es va conèixer fins a setze dies després de l'últim partit de lliga i la primera incorporació, Víctor Claver, fins a vint-i-set. Per l'aler pivot valencià, un jugador demanat per Bartzokas, es va haver de negociar amb el València i acordar un preu per tal que els taronja, que en conservaven els drets en la lliga espanyola, l'alliberessin. Va signar per tres temporades.
Rice, finalment
El següent va ser Tyrese Rice. Que el Barça el volia es va saber el tercer diumenge de juliol, però no va ser oficial fins a deu dies més tard. Rice no era la primera opció de De la Fuente. Era Darius Adams, però els dubtes amb el passaport búlgar i el fet que a última hora el base va demanar més diners van fer que s'anés de cap per Rice. Un cop fet públic l'interès no podia haver-hi un pas en fals –era el segon estiu que el club li anava al darrere i s'enfocava el final del juliol–. Es va haver de pagar al Khimki, i Rice va signar per dos anys sense clàusula fixada per si aquest estiu rep una oferta de l'NBA, el seu gran anhel, i vol trencar el contracte. Tocarà negociar.
Koponen, el base
El tercer i últim fitxatge de l'estiu va ser Petteri Koponen, el 16 d'agost. L'escorta finlandès va ser incorporat per, juntament amb Pau Ribas, ajudar Rice en la direcció del joc. Tampoc era aquest el pla inicial. La idea era fitxar Guillem Vives, i el Barça i el seu representant així ho van acordar. Anys i quantitats. Amb tot apamat, el València de Paco Roig va tenir notícies de l'acord per tercers. I va dir d'acord, però que si volia marxar, Vives, ell personalment i no el Barça, havia de fer front a la clàusula –d'un IVA del 21% que hi ha en els tractes entre clubs, el jugador havia de tributar IRPF per sobre del 50% pels diners que li transferiria el Barça. Una operació desmesurada que va avortar el fitxatge i que va acabar portant Koponen al Palau després de pagar al Khimki –en aquells moments, Stefan Markovic (Zenit), temptejat ja amb la temporada començada, no tenia equip.
Eriksson, dos anys més
El contracte de Marcus Eriksson amb el Barça, vàlid fins al juny del 2016, tenia una clàusula segons la qual el club el podia allargar dues temporades més. Si no ho feia, l'aler suec quedava lliure. Es van renegociar les condicions d'aquests dos anys per renovar-lo amb un 1+1, però no hi va haver entesa i es va executar el contracte vell, fins al juny del 2018.
El capità Kosova
Acabada la temporada passada, la segona de Justin Doellman al Barça, l'a-ler pivot no tenia contracte per a aquesta. El jugador i el seu agent van aconseguir el passaport de Kosova, un document reconegut per la FIBA i per la pràctica totalitat de federacions d'Europa, però no pas per l'espanyola. El fet no va frenar la seva renovació (1+1+1) i que una de les places d'extracomunitari de la plantilla fos per a ell. A l'agost, mentre l'equip iniciava la nova etapa amb Bartzokas, Doellman era amb Kosova jugant el preeuropeu.
Dorsey, el lesionat
L'altra plaça d'extracomunitari va ser per a Joey Dorsey. El pivot, que havia tornat al club al febrer de l'any passat, havia acabat la temporada sense jugar per culpa d'una lesió que es va fer en el play-off d'Eurolliga contra el Lokomotiv. Se'l va renovar (1+1) i, ja amb la temporada en dansa i abans de rebre el Fenerbahçe (21 d'octubre), Dorsey admetia públicament el que era una evidència venint-lo a la pista: que encara no estava recuperat i que de fet continuava amb aquella lesió. Divendres de la setmana passada va anar més enllà i va acusar directament els serveis mèdics del club de la seva situació. Té els dies comptats.
Holmes, dos mesos
Si bé el gruix de problemes físics que va tenir l'equip des del setembre es va concentrar al perímetre i més específicament en els jugadors que podien exercir puntualment de base (Navarro, Koponen i Ribas), el primer fitxatge un cop iniciada la temporada va ser el de l'aler pivot Jonathan Holmes, el 4 de novembre, quan Doellman i Claver van caure. Un contracte per dos mesos que va expirar la primera setmana de gener.
Renfroe, sis dels EUA
Que no es podia anar amb Koponen i Ribas de segon base va ser una evidència des del primer dia, però el badaloní va es haver de lesionar de gravetat per tal que arribés un base pur. Va ser pagant al Bayern de Munic, club amb el qual Renfroe tenia contracte fins al proper juny. El jugador va arribar el 29 de novembre i per primera vegada en la història el Barça va tenir a la seva plantilla sis jugadors nord-americans (Rice, Renfroe, Oleson, Doellman, Holmes i Dorsey).
Faverani, un altre
El rendiment (a la pista) i el comportament (dins i fora de la pista) de Dorsey ha accelerat el sisè fitxatge de De la Fuente. Es tracta de Vitor Faverani, que diumenge va passar la revisió mèdica –no ho va fer l'estiu del 2015, quan el Barça ja el volia incorporar– i que demà debutarà contra l'Anadolu Efes. Fitxat fins a final de temporada amb una més d'opcional després de pagar la clàusula al Múrcia, no s'ha de descartar que no sigui l'última incorporació malgrat que dilluns a Vitòria després del sorteig de copa el mànager general blaugrana afirmava que “de moment” no vindria ningú més.
7-10 i 12-4
“El club considera que hem de seguir endavant amb una nova manera d'entendre el bàsquet. És una reflexió que fèiem des de feia temps”, deia Albert Soler en aquella roda de premsa de comiat de Pascual. “Hem decidit canviar de persones per canviar de model.”
Des que va rebre les regnes de la secció, Rodrigo de la Fuente no ha compartit ni ha delegat poders i tant a l'estiu com durant la temporada ha fet i desfet a criteri personal. Un mes abans de la copa, l'equip ja no té xarxa en l'Eurolliga en les seves aspiracions d'acabar entre els vuit primers (7-10) i ha acabat la primera volta de la lliga en quarta posició (12-4). Hi ha encara cinc mesos de calendari per rehabilitar la situació, però després de set setmanes treballant amb tots els jugadors disponibles, cada vegada que l'equip s'enfronta amb un rival amb cos la desestructuració del joc continua sent manifesta.
El cos tècnic, el futur
Malgrat que segons Albert Soler el canvi de model estava pensat des de feia temps, la cerca d'un entrenador va començar a final de juny i va durar deu dies ben bons fins a arribar, després d'haver contactat amb diversos tècnics, a un acord amb Georgios Bartzokas. Amb ell va venir el seu assistent de confiança, Nikos Pappas, i el cos d'ajudants es va completar amb Josep Maria Berrocal i Pino Grdovic. Aquest últim i Gregor Fucka van ser apostes personals de De la Fuente –en el cas de Fucka, des del Nadal ja no és l'entrenador del cadet B–. A finals de setembre, Bartzokas va demanar més assistents i Óscar Orellana, del Barça B, va passar al primer equip per encarregar-se principalment de les tasques de scouting.
A banda de l'entrenador grec, que va signar fins al 2019, els jugadors que tenen contracte garantit més enllà d'aquesta temporada són Rice, Koponen, Ribas, Eriksson, Claver, Vezenkov i Tomic. Ells i els tres jugadors que el Barça té cedits aquesta temporada: el base Ludde Hakanson i el pivot Moussa Diagné, tots dos amb molt protagonisme a Fuenlabrada, i l'escorta Marc Garcia, amb un rol residual al Betis.
Notícies
Dijous,25 abril 2024