Jackson i la fragilitat

L'inici va ser del combinat col·legial –14-8 (6'), i dues faltes ràpides de Vezenkov i Claver–, però quan els de Bartzokas van apujar una mica el to defensiu van ser capaços d'incomodar-los, i de forçar-los pèrdues. I, en la transició, l'equip va trobar-se a gust (14-19, 9'). El perill madrileny estava localitzat –Edwin Jackson– i el Barça Lassa va aprofitar el seu primer descans, i el dels altres titulars, per allunyar-se, empesos pels canells de Koponen i Perperoglou, que reapareixia (23-33, 15'). La tornada de la primera unitat va donar aire a l'Estudiantes, que va refugiar-se en Jackson, incontrolable tot i canviar-li constantment el defensor. A mitja part, 33-35.

Va fer l'efecte que la tornada de vestidors se li havia posat bé, a l'equip blaugrana. Havia recuperat el control i l'encert des de fora arribava després de circulacions fluïdes de pilota (37-48, 24'). Però això no era suficient per escapar-se. Bàsicament perquè cometia massa errors –en algun cas ni forçat– i perquè Jackson sempre trobava el camí cap a l'anella. Però ja en l'últim quart, el desgast del francès semblava que pesava sobre l'equip local (+13 per als blaugrana). Llavors el Barça Lassa va donar un cop de mà, desapareixent. Literalment. Un 10-0 en dos minuts va permetre creure el rival. I ni la irrupció de Rice, desdibuixat, va servir per a la serenor. I no és que l'Estudiantes ho brodés ni collés molt. Però va forçar la pròrroga en l'últim segon, amb dos tirs lliures de Balvin després d'agafar un rebot en atac, amb els blaugrana badant. En la mateixa acció, Vicedo havia errat abans un triple i dos tirs lliures.

I allà, Tomic va sostenir l'equip (va fer els set punts dels seus), però el naufragi es va consumar, després de més pèrdues impròpies i de no poder tancar el rebot a la seva anella. Al final, és clar, tanta vulgaritat junta passa factura.