Cada dia és més difícil
Lliga Endesa. L'encert de l'Herbalife fon la resistència de l'ICL Manresa, que encaixa una derrota excessiva. La salvació continua lluny
Si l'Herbalife ja és habitualment un rival granític a casa, ara que només juga un partit per setmana destil·la més verí. En tenia consciència l'ICL, que se'n va anar amb molt més càstig del que mereixia. Però, en aquest punt de la pel·lícula, el que compta són les victòries i la realitat ara és que l'equip continua a tres triomfs de la permanència i li queden tan sols vuit partit. L'escletxa d'esperança cada dia és més tènue.
Aguantant
L'encert canari va obligar els del Bages a anar contra corrent des de l'inici. El tempo era de McCalebb, el catalitzador de l'atac local, gairebé sempre en accions de pick and roll. Tant era que els d'Ibon Navarro fessin ajustaments en defensa, que encaixaven punts de tot arreu i en accions ben puntejades. I entre el final del primer quart i principis de segon, va aparèixer en escena Aguilar, amb tres triples gairebé consecutius (34-22, 12').
A l'equip no va entrar-li el neguit. Va persistir en la seva feina al darrere i el canell de Pere Tomàs –tres triples en tres minuts– va permetre-li donar-hi sentit i la diferència va reduir-se notòriament. I, per bé que McCalebb continuava sent un malson, una recuperació de Machado a mitja pista culminat amb contracop va situar l'ICL molt a prop (46-43, 19'). Un parell de badades, ben aprofitades per Báez –el càstig dels quatres locals actuant oberts va ser immens–, el van fer anar cap als vestidors amb una forta sensació d'agror (-8).
Els manresans van sortir disposats a recuperar el pols al partit, però el que es van trobar va ser un huracà que se'ls va emportar. Hi va incidir la tercera falta de Machado tot just arrencar el tercer parcial, però sobretot que a l'Herbalife, molt i molt intens en defensa, els canells estaven calents. Cinc triples en poc més de quatre minuts van estirar el resultat fins a esquinçar-lo (19-2 de parcial i 70-47, 26').
El mèrit de l'ICL va ser no deixar-se portar per tota la inèrcia que havia adquirit el duel. Sense capficar-se amb el resultat, va continuar treballant, amb activitat al darrere. Fruit d'això, i també de la pèrdua de finor del perímetre –dins la pintura, l'Herbalife no va fer mal–, els manresans van arribar a col·locar-se per sota la barrera dels deu punts i possessió (80-71, 34'). Però, li va faltar clarividència i encert en atac, el que van tenir tant Aguilar com O'Neale per acabar d'estacar el sisè triomf seguit dels seus.
Notícies
Dijous,18 abril 2024