És una competició que et dona sempre bones sensacions. Jugar en clubs amb el nivell del Barça, el Madrid o el mateix Estrella Roja fa que sempre juguis partits en els quals és obligat guanyar i donar-ho tot. I això és molt motivant. I alhora és també difícil, perquè t'enfrontes amb jugadors que són llegendes i amb molta experiència i qualitat. Però aquests jugadors, quan són al teu equip, t'ajuden a millorar, t'ensenyen des de la seva experiència. Tot plegat és una combinació molt bona per als equips: ells donen coneixements i consells i nosaltres energia i agressivitat.

És normal. Era el meu primer any fora del país on vaig créixer, en un entorn nou i molt diferent. També era el meu primer any en l'Eurolliga, un nivell de joc molt superior al que estava acostumat. Tot era diferent i estava una mica confós. L'entrenador i els companys m'ajudaven, però era complicat. Aquest any vaig arribar després d'un estiu que havia treballat individualment i també amb la selecció, i això em va beneficiar molt. Des del primer dia que vaig arribar tenia confiança i estava molt més concentrat en el joc. Enguany tot m'és més còmode.

Sí, fins ara estic molt content, per bé que cada vegada vull més i sé que puc fer més. Amb 21 anys encara tens partits dolents i d'altres de bons, però l'objectiu és treballar cada dia i millorar, i estar més preparat per al següent partit. La meva idea és ser millor en cada entrenament, i fins ara, després d'aquest any i mig, sento que soc on volia ser.

Des del primer moment que es va posar en contacte amb mi, el Barça va mostrar quant creia en la meva qualitat i en les meves virtuts. Confiava en el meu joc i, repeteixo, m'ho va demostrar molt des del primer dia. Quan un club com el Barça et vol d'aquesta manera és molt difícil dir que no o tenir dubtes. I estic molt content, perquè crec sincerament que vaig prendre la decisió correcta.

La veritat és que no. Ara estic concentrat només en el meu equip i en el meu joc, a ser millor cada dia. El draft és al juny i el que hagi de passar, si passa, passarà. Estic preocupat per aquesta temporada i quan s'acabi ja ho veurem. Veurem si m'han escollit, quin equip, si és el cas, i tot això. Però el meu objectiu a curt i mitjà termini és jugar amb el Barça i guanyar títols. M'agrada guanyar, i el que vull ara és canviar la dinàmica que arrosseguem aquesta temporada. No penso en res més.

Amb els tècnics al gimnàs, per millorar la meva estructura física i complexió. Durant la temporada és una mica difícil pel calendari que tenim i el millor moment és a l'estiu, però hi estic a sobre tant com puc. A la pista practico sobretot moviments concrets segons la posició del camp i, és clar, el tir.

Quan vaig arribar aquí no estava preparat, per la diferència de nivell en les competicions, per jugar una bona defensa, però aquesta temporada he evolucionat i he millorat molt el meu joc defensiu. Ara bé, estic d'acord que puc fer molt més: en la defensa de l'un contra un, en el rebot, en les rotacions, etc. Aquesta és ara la meva prioritat.

Sí, es pot dir així. Vull ser millor en tots els aspectes del joc, perquè en atac tinc també moltes coses per aprendre i polir. Però sí, sobretot estic més centrat en la meva habilitat defensiva i en la meva resposta física.

Especialment l'últim estiu, va ser. Tenia un preparador físic i un entrenador de bàsquet, i treballava al matí amb l'un i a la tarda amb l'altre. Vaig treballar molt i, com deia, vaig arribar molt més preparat que el meu primer any aquí. Estic molt content del que vaig fer i del que em va donar, i hi ha un 99% de probabilitats que hi torni aquest estiu.

Al final van ser cap a quaranta cinc dies, en sessions de matí i tarda tota la setmana, llevat del diumenge. Bàsicament, tot el que feia era individual, els tècnics i jo, i un parell de sessions venia algun altre noi i fèiem treball d'un contra un.

Tenim partits de qualificació per al mundial, però ja ho veurem. N'haig de parlar amb els tècnics de la federació i amb la meva família. Quan acabi la temporada a veure com estic. La temporada ara és en un moment de dificultat molt gran, i tot el que no sigui això no m'interessa, sincerament.

No. Es pot dir que al principi era aler i que, de mica en mica, vaig anar passant a la posició d'aler pivot. Ara vull intentar tornar a ser capaç de jugar d'aler, i per fer-ho haig de treballar la meva velocitat, la meva capacitat de reacció, etc., perquè en aquesta posició hauria de defensar jugadors molt ràpids. Ho vull intentar, per què no? En algunes disposicions de cincs en pista vull poder jugar d'aler.

Vull ser capaç de combinar les dues posicions. Penso que tinc la qualitat tècnica per fer-ho, i el que haig de fer és, sobretot, treballar en les meves qualitats i aptituds físiques, especialment les cames.

En el meu pare [riu], però també en el Nowitzki, el Mirotic i el Diamantidis. Veia i he vist sempre molts partits de bàsquet, sobretot de bàsquet europeu. M'agrada el joc, m'encanta aquest esport.

Sí. M'agrada molt veure els d'Eurolliga o ara els del play-off de l'Eurocopa. L'NBA no la veig gaire, només quan juguen play-off, però l'Eurolliga la veig sempre.

Aquest any el Nicolò Melli està jugant realment bé. I m'encanta el Printezis, que cada any i en totes les pistes juga molt bé. Però també m'agrada fixar-me en jugadors d'altres posicions. Per exemple el Sergi Llull està jugant de manera fantàstica ara. I el De Colo i el Teodosic, per descomptat. L'Eurolliga d'aquest any està en un nivell de joc realment molt i molt alt.

Tinc molt poc temps per visitar-la. Viatgem molt, juguem molts partits i, com deia, busco temps per entrenar-me pel meu compte. Intento descansar tant com puc quan no soc a la pista o al gimnàs, i entre una cosa i l'altra es pot dir que no tinc moments per veure la ciutat, la veritat.

És difícil de respondre. Veig els entrenaments, les cares dels companys quan estem treballant, dins i fora la pista... Realment volem jugar bé i abans de cada un d'aquests partits no ha estat menys. Però no ho sé... Potser hem de posar tots aquests partits en el context de la temporada, què havia passat abans, que ja havíem perdut... Però sí, la gran diferència és que estem parlant de perdre de 40 punts, de 30, de 25... I especialment a casa... Hem tingut lesions i podem dir que quasi mai hem pogut entrenar-nos tots junts... Potser és la combinació de totes aquestes coses el que finalment ha fet que no ens hàgim classificat per a la següent fase.

És difícil, perquè aquí la gent que hi ha és guanyadora. Hi ha jugadors que han guanyat l'Eurolliga, que han estat MVP de la final a quatre i coses així. Tothom vol guanyar i és molt difícil quan perds força partits, potser no seguidament, però molt sovint. Perds i has de tornar a entrenar-te, sí, i... El millor que té aquest equip és que està format per molt bones persones. Intentem ajudar-nos els uns als altres, ajudar l'entrenador, ell ens ajuda. Per això encara estem tots units. En altres equips, segons quines persones hi ha al vestidor, potser rescindeixen jugadors o n'hi ha que marxen cap a casa.... Estem aquí i ho intentarem junts fins a final de curs.

Sí. Cada entrenador intenta portar a terme el seu pla de joc i nosaltres hem de seguir-lo. En alguns partits hem demostrat que podem jugar un bàsquet realment bo i en altres partits hem jugat sota molta pressió... Quan ens passem la pilota i juguem com un equip podem fer moltes coses, i quan juguem de manera individual ho passem malament. Aquesta és la clau, jugar en conjunt, amb moltes passades i amb molt moviment sense pilota. I al final, veure quin company té la millor nit anotant i jugar per ell.

Aleshores teníem molts lesionats i segurament els altres jugàvem sense cap pressió. Sabíem que hi havia companys que no hi eren i també ho sabien els rivals, i potser algun ens va subestimar. No ho sé. És un any diferent i molt difícil, i ningú pot explicar què passa exactament. El que ha passat és passat. El que val és l'avui i el demà, i el que hem de fer és treballar, perquè encara tenim dos mesos i mig al davant molt durs, amb una lliga en la qual som sis o set equips separats per un partit.

Segur que sí. Tenir més sessions ens ha de permetre introduir coses noves, estar més temps junts provant coses, veure què podem fer, què no podem fer, etc. Serà bo tenir aquest programa abans del play-off.

Tenim un objectiu, la lliga, i hem de lluitar per això. No crec que ningú en aquest vestidor no vulgui guanyar-la. Hem d'estar concentrats en això. Fins ara no hem demostrat que podem arribar fins al final, però aquest equip té més perspectiva i més coses per ensenyar. Penso que l'equip, pas a pas, partit a partit, pot entrar en dinàmica guanyadora. I per què no, arribar fins a la final. Nosaltres podem guanyar el Madrid, el Madrid el València, el València el Baskonia... Qualsevol pot perdre. Per què no podem tenir la nostra oportunitat? Intentarem salvar la temporada amb la lliga.