“Tots junts”

El missatge d’ahir de Bartzokas en la prèvia va gravitar en la necessitat que a la pista i a la grada es remi en la mateixa direcció: “En la temporada, mai hem jugat com un equip, però espero que el Palau sigui positiu i doni suport als jugadors. És important; soc dels que creuen que això dona un plus.” El grec va remarcar, això sí, que els seus han d’oferir arguments en el joc: “No crec que sigui un problema d’energia. A València, la majoria van jugar per sota del seu nivell. No vam veure el Tomic real, el Rice real... El que hem de fer és jugar molt millor en tots els aspectes i mostrar desig per guanyar. Tenim potencial per fer-ho.”

Les xifres no acompanyen el vessant optimista. L’equip es planta a aquest punt de la temporada amb un trist 54% de victòries entre Lliga Endesa i Eurolliga, i està molt masegat pels problemes físics. Encara no hi seran Doellman ni Navarro, i la presència d’Oleson és dubtosa. L’escorta es va donar un cop molt fort al cap, dissabte a la Fonteta, i ahir va fer el primer entrenament de la setmana. Amb ell o sense, la pressió sobre l’equip és forta perquè ja són dos anys sense títols. Per postres, només ha caigut dos cops a quarts des que es va crear l’ACB, el 1983/84. L’últim, ja fa dotze anys, contra l’Estudiantes (1-3). De fet, en vuit dels nou últims cursos –ja amb el format de tres partits– havia resolt amb un 2-0 favorable la sèrie de quarts.

El València arriba a la cita amb molta cautela. En l’Eurocopa, va iniciar les sèries –també al millor de tres– amb triomf i dues les va resoldre en el tercer partit i l’altra va ser la desfeta en la final contra l’Unicaja. El que ha procurat tothom és no donar res per fet tot i el +22 del primer partit, i esperar “el millor Barça”. “El resultat de l’altre dia se’ns pot tornar en contra. Ens pot confondre i fer pensar que som molt superiors a ells, i no és així”, va dir Pedro Martínez. En els taronja, són baixa Van Rossom i Tobey.